Res millor que fer valdre o conseguir l´anhel del teu cor. Realitat el teu desig o l´anyorança que senties. O el teu somi fet goig i image. Mentrestant, en eixe estat esperançat en el que pugues viure -com l´autor del llibre que acabe de llegir ("L´idioma valencià, vist per un profà en la matèria") Francesc Blasco Urios- deixa que els seus batecs cordials parlen. I ya se sap que quan el cor parla mai les dents mosseguen els llavis. Les paraules, llavors, brollen clares, sensates, pròpies, exactes. No caldrà vore censura en elles, ni maldat, perque varen nàixer vergens lliures, filles d´un sentiment que cal escoltar-lo per a servir-te de patró i imitar-lo. Aixina d´alliçonador me sembla este llibre del que els parle. El qual els el recomane que lligguen, puix és una obra valenta en defensa del valencià contra la mentira acadèmica institucionalisada que recolza el desenroll del català dient al poble que defen l´idioma de Valéncia. Enganyant-nos una i atra volta -dretes i esquerres- per lo mateix: per guanyar en política o pels diners.

Francesc Blasco en esta obra demostra i acusa al PP del nostre govern comunitari -lo mateix que al central Psoiste-, per acceptar i utilisar el català baix l´excusa de que tant un idioma com l´atre són una sola llengua. I nos diu per llògica conclusió: "actuant d´eixa manera fan rendre pleitesia a la bandera quatribarrada, renegant de lo nostra Real Senyera coronada." L´autor és un valencià-parlant com vosté i com yo, un usuari diari de la nostra llengua, pero qui per necessitats de treball parlà molts anys en castellà, francés i alemà, idiomes que domina i que, per lo tant, escriu en fluidea i galania, pero que per ningú d´ells sent tant d´amor com pel seu valencià natiu. D´ell se sent amo, per això li escriu Carles Recio en el pròlec "l´idioma naix de llavis del poble i es traspassa de pares a fills com un llegat cultural més d´entre tots els que comporten una civilisació i una manera de pensar pròpies."

Este recull de crítiques personals, de consells i pautes per a seguir nosatres les fa Blasco després de coronar un exhastiu anàlisis de la política llingüística actual. Cal llegir-lo i meditar. La seua llectura nos pot llevar les taranyines dels ulls i vore clar. Perque com dia Igual i Ubeda: "en tot cas l´enemic el tenim dintre de casa, i tan a dintre que els majors enemics dels valencians són… els propis valencians."