Es molt senzill

Per Julio Filippi Domínguez

Des de fa unes decades als valencians nos toca assistir a un penos espectacul; la suplantacio de la llengua valenciana. Molts intelectuals, professors i filolecs intenten esclafar qualsevol brot de valenciania llingüistica. Repetidament utilisen frases fetes ¡Totes les Universitats del món, el cientifisme internacional!, que s´han convertit en consignes del pancatalanisme i que son repetides als estudiants des de jovenets “magister dixit” “relata refero” i que al final acaben intoxicant la realitat del problema que nos han creat als valencians en u dels signes d´identitat que mes nos caracterisa com a poble; nostra llengua valenciana.

I escric aço despres de llegir atra obra rigurosament científica del que per llavors era vicerrector de l´Universitat de Valencia, Josep Guía, el llibre que ha motivat el següent escrit fon publicat per “El Llamp” en l´any 1985. La portada no te desperdici, en ella s´observa el mapa dels ficticis i inexistents “països catalans” i el títul es megarigurosament cientific: ÉS MOLT SENZILL: DIGUEU-LI CATALUNYA. CENTRE I PERIFERIA EN LA NACIO CATALANA.

El llibre fon presentat en la seua epoca en l´Universitat Catalana d´Estiu, entre els assistents se trobaven ¡que casualitat! el rector i vicerrector de l´Universitat de Valencia, Ramón Lapiedra i Emèrit Bono ¡que grau de cientifisme en eixos cervells plens de complexos antivalencians! i ¡conte!, que estos eren els responsables de la formacio intelectual i humana dels universitaris valencians.

El contingut del llibret podria ser calificat com surrealiste, delirant, antihistoric, etc..., etc..., pero vaig a ser benevol en el professor de matematiques, el llibre, es un bon llibre d´humor, humor barat pero humor al cap i a la fi, i es que el professor d´algebra nos obsequia en sa comedia en frases com estes: "el país valenciano es tierra de misiones donde por ahora ganan los misioneros españoles”, el contingut va adoptant postures comiques a la volta que destila un odi visceral cap a lo valencià perque a Josep Guía li pareix mal que en Valencia nostres chiquets no canten “Patim Patim patum no trepitjeu a Patufet”.

Totes les Universitats del món, ¡ cientifisme internacional, en “rectors i vicerrectors” com estos gestionant les Universitats valencianes anem apanyats, esperarém a que vinga el gran pare blanc catalaner a convertir als pobres valencianets; ¡si bwana, onkawa, onkawa, yo valencianet, tu Guía! Aixo si, el llibre servix per a passar un bon temps, u se mor de risa i si desigen passar un bon moment esta semana, trien este llibre, se llig en hora i mija, apenes conta en 60 pagines i deixen per a la proxima semana la recomanacio lliteraria que magistralment nos oferix Javier Angosto.

Si totes les Universitas del món recolzen estos proyectes estem apanyats. Paraula de bwana.

Dimarts, 18 d´agost de 2009. Articul baixat de la web Gregal Digital.

cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit