Confiança politica

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Des d´aquell famós 11 de març de 2004 en que un atentat (supongam que aixina fon) canvià el rumbo polític d´Espanya fent que Zapatero, pel qual no molts votants hagueren apostat, s´erigira en president d´una Espanya que, sense tirar massa les campanes al vol, tenia i estava conseguint cert nivell i rellevància en tots els aspectes i àmbits i en reconeiximent a nivell mundial molt acceptable... ´ha plogut massa políticament´

´Nostre president Zapatero´, s´ha encarregat de menysprear a la major potència mundial despreciant la seua bandera, ha fet pactes en qui no haguera degut i ha tingut conversacions en grups que estan al marge de la llei i a esquenes dels seus votants. Ha convertit Espanya en un ´colador´, a on ha hagut cabuda per a tots creant açò un ´efecte de crida´ impressionant.

També gràcies a ´nostre Zapatero´ tenim un índex de paro que ha batut tots els récorts de la nostra història i el PIB està en la UCI intentant poder seguir respirant pero en una cama ya en el Camposant... i per a mostra de la gestió d´este govern ya en tenim prou, aixina que després d´este currículum polític, no seria d´estranyar que molts dels seus votants, desesperats, desilusionats i trists en vore que les sigles del partit de Zapatero s´allunten dels ideals que arreplega, pensaran en provar sòrt en unes atres opcions polítiques.

Pero. ¡Ai Senyor! L´atra gran força política, liderada per Rajoy, al qual com li passà al socialiste Alfonso Guerra segurament mai no va a ser president d´Espanya, i que pareixia que encara a pesar de la falta de carisma del president es mantenia en uns llímits ideals per a liderar l´oposició, han caigut en poques semanes tan o més baix que el partit en el poder a causa del nomenat ´Cas Gürtel´, en el qual està implicat el president de la Generalitat Valenciana, el qual ha segut recolzat per Rita Barberà i el propi Marià Rajoy, pero que dia darrere dia els periodistes complint en la seua funció de, Advocats del diable, van tirant del fil del cabdell i esta trama de corrupció, gràcies a la qual ya han defenestrat políticament a Ricart Costa com eixemple d´acció i resposta del partit, pero segur que si els periodistes seguixen tirant del fil d´eixe cabdell, aplegarem a persones quina rellevància social o política faria que este ´Cas Gürtel´ prenguera proporcions bíbliques. I dit açò, com ya he comentat anteriorment, igual alguns dels seus votants també desijarien ´provar sòrt´ en unes atres forces polítiques... ¡Pero vist lo vist! ¿En quines depositaries la teua confiança?

Catalans, vascs, gallecs i alguna atra regió espanyola sempre ho han tingut prou clar, puix han votat a les seues forces polítiques regionals assíduament i estes han sabut guanyar-se el respecte dels seus votants i, si veem com els ha anat podem calificar la trayectòria com de ´molt bona i ascendent´, aixina que igual deuríem prendre eixemple totes les demés regions espanyoles i agranar per a casa, per a estar per damunt de la mija, per a tindre un bon Estatut, per a recaptar el IVA de tots els productes que es vengan i les seues empreses tinguen la seua sèu social en els nostres territoris, per a rebre més ajudes estatals, per a ser ´ullet dret´ dels diferents presidents espanyols que puguen succeir a Zapatero en un futur (en este ya no n´hi ha res a fer), per a ser eixa clau de governabilitat que poder esgrimir com una espasa aplegat el moment... per a que hi haja igualtat, de veritat.

Busca eixa confiança política en qui tu cregues que de veritat te la pot donar.

cites

La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morisch
Francesc Eiximenis