Confiança politica

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Des d´aquell famós 11 de març de 2004 en que un atentat (supongam que aixina fon) canvià el rumbo polític d´Espanya fent que Zapatero, pel qual no molts votants hagueren apostat, s´erigira en president d´una Espanya que, sense tirar massa les campanes al vol, tenia i estava conseguint cert nivell i rellevància en tots els aspectes i àmbits i en reconeiximent a nivell mundial molt acceptable... ´ha plogut massa políticament´

´Nostre president Zapatero´, s´ha encarregat de menysprear a la major potència mundial despreciant la seua bandera, ha fet pactes en qui no haguera degut i ha tingut conversacions en grups que estan al marge de la llei i a esquenes dels seus votants. Ha convertit Espanya en un ´colador´, a on ha hagut cabuda per a tots creant açò un ´efecte de crida´ impressionant.

També gràcies a ´nostre Zapatero´ tenim un índex de paro que ha batut tots els récorts de la nostra història i el PIB està en la UCI intentant poder seguir respirant pero en una cama ya en el Camposant... i per a mostra de la gestió d´este govern ya en tenim prou, aixina que després d´este currículum polític, no seria d´estranyar que molts dels seus votants, desesperats, desilusionats i trists en vore que les sigles del partit de Zapatero s´allunten dels ideals que arreplega, pensaran en provar sòrt en unes atres opcions polítiques.

Pero. ¡Ai Senyor! L´atra gran força política, liderada per Rajoy, al qual com li passà al socialiste Alfonso Guerra segurament mai no va a ser president d´Espanya, i que pareixia que encara a pesar de la falta de carisma del president es mantenia en uns llímits ideals per a liderar l´oposició, han caigut en poques semanes tan o més baix que el partit en el poder a causa del nomenat ´Cas Gürtel´, en el qual està implicat el president de la Generalitat Valenciana, el qual ha segut recolzat per Rita Barberà i el propi Marià Rajoy, pero que dia darrere dia els periodistes complint en la seua funció de, Advocats del diable, van tirant del fil del cabdell i esta trama de corrupció, gràcies a la qual ya han defenestrat políticament a Ricart Costa com eixemple d´acció i resposta del partit, pero segur que si els periodistes seguixen tirant del fil d´eixe cabdell, aplegarem a persones quina rellevància social o política faria que este ´Cas Gürtel´ prenguera proporcions bíbliques. I dit açò, com ya he comentat anteriorment, igual alguns dels seus votants també desijarien ´provar sòrt´ en unes atres forces polítiques... ¡Pero vist lo vist! ¿En quines depositaries la teua confiança?

Catalans, vascs, gallecs i alguna atra regió espanyola sempre ho han tingut prou clar, puix han votat a les seues forces polítiques regionals assíduament i estes han sabut guanyar-se el respecte dels seus votants i, si veem com els ha anat podem calificar la trayectòria com de ´molt bona i ascendent´, aixina que igual deuríem prendre eixemple totes les demés regions espanyoles i agranar per a casa, per a estar per damunt de la mija, per a tindre un bon Estatut, per a recaptar el IVA de tots els productes que es vengan i les seues empreses tinguen la seua sèu social en els nostres territoris, per a rebre més ajudes estatals, per a ser ´ullet dret´ dels diferents presidents espanyols que puguen succeir a Zapatero en un futur (en este ya no n´hi ha res a fer), per a ser eixa clau de governabilitat que poder esgrimir com una espasa aplegat el moment... per a que hi haja igualtat, de veritat.

Busca eixa confiança política en qui tu cregues que de veritat te la pot donar.

cites

Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.
Robert Graves

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: