Lluís Dubón Portolés
Per Manuel Casaña Taroncher
En el carrer de la Tapineria, de Valéncia, naix el 16 de juliol de 1892, Lluís Dubón Portolés, que seria dibuixant, pintor, ilustrador, cartelliste i constructor de falles. Morí el 28 d´agost de 1952.
Molta fon l´afició que va tindre, des de menut, per la pintura; sempre que podia, s´escapava d´escola per anar a pintar. Com no volia ser carnicer, els pares consentiren que dibuixara. El matricularen en l´Escola de Belles Arts. Als 11 anys, ya va pintar a l´òleo l´interior d´una barraca. Als 17 anys, és medalla de plata, en l´Exposició Regional Valenciana de 1909. Eixe mateix any guanya el primer premi de Cartells en l´obra "Miró". En 1917, fa "Labradora valenciana", adquirida per la Pincacoteca Municipal.
En 1922, és director artístic de la fàbrica de perfums Floralia, de Madrit. Viu en la capital d´Espanya i colabora en els diaris "Debate" i "Informaciones". Envía també dibuixos a "El Mercantil valenciano" i ilustra "Episodios Nacionales" i "Los tramperos de Arkansas". En 1932, torna a Valéncia com professor de Dibuix. Guanya el concurs de cartells de la Fira, 1933, comença a treballar per a la Litografia Durà i com a faller. Pinta molt: "Algarrobo", "Mi esposa", "Familiares del doctor Lleó".
Durant la guerra civil va a Ribarroja i entra en els tallers de l´Alliança d´Intelectuals antifascistes. Fa caricatures, atrezzos teatrals, cartells, de temàtica bèlica, en defensa de la II República. En 1938, ilustra "Trece luceros de plata", de Fernando Peris Rueda.
Acabada la guerra torna a la litografia Durà. Ilustra tres volums de "Contes del pla i la montanya", de Manuel González Martí. En 1944, fa la falla del Dr. Collado, (2on premi); 1948, premi d´honor per la del l´Estació del Nort. 1949, Barques-Pintor Sorolla. 1950, construix son darrer monument per a la falla de la seua barriada.
Contava la seua neta Concha "Sus quadros de valencianas tenían un aire sensual, con miradas turbadoras y actitudes soñadoras". Pintor de dibuix concís i poeta de les aiguades.
cites
Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latinoCarlos Ros Hebrera
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
