Entrevista a Joan Antoni Alapont

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Benvolguts amics i amigues, hui és un dia de festa per a tots nosatres i per a la poesia valenciana, puix tenim el plaer d´estar al costat d´una persona que a hores d´ara, podríem dir sense cap dubte, que encarna la poesia valenciana.
Hui amics meus, nos trobem junt al mestre Joan Antoni Alapont i Pérez.

Benet: Bon dia, mestre Alapont.

Alapont: Bon dia amic.

Benet: La primera pregunta és com no podia ser d´una atra manera la següent. ¿Qué significa la poesia per a vosté?

Alapont: La poesia és una forma d´expressar per escrit els nostres sentiments i ens fa traure fora del pit penes i alegries. És un sentiment que s´escriu.

Benet: Enguany vosté ha guanyat el premi Bernat i Baldoví, pero premis i guardons els té a centenars. ¿Qué haguera segut la poesia valenciana sense Joan Antoni Alapont?

Alapont: La poesia en llengua valenciana seria lo que és enguany, en Alapont o sens ell. Enguany podem dir que goja de bona salut ya que hi ha un bon planter de poetes encapçalats pel decà Anfós Ramon.

Benet: També està realisant els cursos d´Iniciació a la Poesia, el qual tinguí la gran satisfacció de poder realisar en vosté com a mestre. ¿Qué nos pot contar d´este curs?

Alapont: Sí, estos cursos, dels que estic orgullós, estan donant profitosos resultats, ya que ixen poetes en molt bona formació i estil.

Benet: En Valéncia tenim un gènero que podríem dir que és autòcton valencià, que és la Poesia Festiva. ¿Cóm veu la nova generació de poetes, tant en Festiva com en Dramàtica?

Alapont: La poesia festiva valenciana, com be dius, és única en Espanya i reflectix la nostra idiosincràsia. Els nous valors estan substituint, en dignitat, als que nos deixaren

Benet: Pero en hi ha més puix també està portant el concurs de Les Creus de Mig, entre atres coses. ¿Qué nos pot contar sobre Les Creus de Maig i unes atres activitats seues?

Alapont: Yo sol he procurat mantindre viva la flama de la tradició del meu mestre i amic Pere Delmonte procurant que no s´apague en estos temps ¡que ya és prou!

Benet: A hores d´ara forma part de la directiva de la AELLVA, i de Lo Rat Penat entre atres associacions valencianes i valencianistes. ¿Cóm veu el futur de la llengua valenciana?

Alapont: L´Història ficarà a cadascú en el seu lloc puix la veritat sol té un camí i la prova és que estan molts anys tractant de ´normalitzar-nos´ i no ho conseguixen perque el poble és soberà i diu com se té que parlar i són les acadèmies les que tenen que acoplar-se al llenguage, com passa en tot lo món.

Benet: Li vaig a dir cinc noms i vosté en quatre paraules diga-nos lo que primer d´ells li vinga al cap.

Pere Delmonte i Hurtado

El poeta més perfeccioniste que he conegut

Joan Gil i Barberà

A. Notable mege i gran valencià.

Miquel Adlert i Noguerol

A. Referent de la nostra llengua.

Josep Bernat i Baldoví

A. Pioner de la poesia festiva, hi ha qui li diu el quevedo valencià.

Josep Melià i Castelló.

A. Poeta complet i de gran sensibilitat.No se li ha reconegut, fins ara, els mèrits que tenia.

Benet: ¿S´atreviria a dedicar-nos un quartet o un quintet... una poesia?

Alapont: De la meua poesia intimista vos dedique una copla:

Les alegries i penes
com he pogut comprovar
són, en la mar de la vida,
ones que venen i van....

Benet: Ara si li pareix be, vaig a fer-li un parell de preguntes per a conéixer-lo millor. I vaig a començar per una qüestió molt senzilla. Si un ´geni màgic´ li concedira un desig, ¿qual seria eixe desig que li demanaria?

Alapont: Que hi haguera germanor en tot lo món

Benet: Una bona becadeta darrere d´un bon dinar per a vosté... ¿És un goig o un pecat?

Alapont: Un goig quan ho faig en el sofà.

Benet: Ara com li dic a tots els entrevistats, li deixe l´oportunitat de que puga dir tot allò que crega que ha de dir i compartir en nosatres i no li haja preguntat.

Alapont: Que sigam lluitant per la nostra pàtria i per la nostra llengua. No és prou dir que soc valencià hi ha que demostrar-ho en fets i a diari.

Moltes gràcies mestre Alapont per les seues instructives respostes, i sobre tot per haver-nos fet costat atenent en nostre requeriment, i com sempre dic a tots els entrevistats, quede per sancer a la seua disposició.

cites

L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.
Manuel de Montoliu