Des de que yo recorde, es dir, des de sempre, els valencians que estem clavats en el tema de defendre a capa i espasa tot lo nostre davant de les ingerències d´unes atres comunitats espanyoles i l´impunitat d´unes atres, hem tingut que dependre de tot per a poder rebatre lo que nos pogueren dir i que no fora veritat, evidentment.

 

Aixina nos hem degut de preparar deprenent be la llengua valenciana, nos hem degut de preparar sabent be la nostra història, nos hem degut de preparar sabent totes les costums, festes, tradicions, arraïls i tot lo que es menejara al voltant de la nostra Pàtria Valenciana... i més, convertint-nos tots i cada u dels valencianistes en uns chicotets filòlecs, cronistes i historiadors, per ad aixina quan nos parlaren d´eixos inconstitucionals i quimèrics països inventats pels catalans, poder esgrimir la basa de conéixer be els llímits de la nostra Pàtria i per qué són i han segut com són.

 

Aixina mateixa, quan nos parlaren d´eixa unitat llingüística tan somiada pels nortenys i alguns d´ací també, poder explicar i donar raó del nostre Sigle d´Or de les Lletres Valencianes i saber a ciència certa a on havien naixcut els nostres escritors clàssics, la seua vida i la seua obra. D´igual manera quan nos parlaren de festes o tradicions, poder argumentar-los que eixa festa o celebració naixqué dins de la nostra Pàtria en este o aquell any per este o aquell motiu...

 

Pero la veritat és que convertir-nos cada u de mosatros en uns filòlecs, cronistes i historiadors, en moltes ocasions a soles mos ha servit per a lluitar entre mosatros mateixos aplegant a afermar que una situació en concret era un any més avall o no, o si en este o aquell any les fronteres del nostre regne estaven ací o quatre metros més allà, o si esta o aquella paraula deuríem de dir-la o menjar-mos-la en creïlles fregides per a sopar, sense donar-nos conte moltes voltes que, ´als atres´, els que defenen a capa i espasa la mentira encoberta per un fictici ´cinentifisme´ i adornada per un talonari sense fondo que endolça les voluntats per a fer de l´història una plastelina molejable que poder adaptar a les seues necessitats, no els fa falta ser filòlecs ni cap cosa de res, puix a soles ho diuen per que sí, per nassos i això t´ho has de creure com si fora un verdader dogma de fe, puix d´una banda si intentes rebatre´ls en raonaments en trellat, en dates, en persones i fets constats i de fàcil comprovació, et diuen que eres un fasciste i et manen més allà d´a on recomanen els llímits de la bona educació, ademés de dir-te que eres un incult que no saps gens de cap tema i t´obliguen a combregar en dores de molins i s´empenyoren en fer-te creure les seues falàcies com si foren uns verdaders, Dogmes de Fe, que no es poden qüestionar, ¡No, més encara! Que no es deuen de qüestionar mai baix cap concepte i t´ho has de creure tal qual t´ho conten sense possibilitat de que un simple raonament senzill i simple tire per terra totes les seues mentires.

 

¡Uf! ¡Massa raonar després de tants d´anys! Igual ha aplegat el moment de que els valencianistes deixem de ser historiadors, cronistes i llingüistes i sigam a soles lo que som cada u, mecànics, militars, cambrers, mestres, chòfers i tots i cada u de mosatros, ¡Amants de cor de la nostra volguda Pàtria Valenciana!, sense cap tipo de necessitat de rebatre a ningú cap cosa que sabem que no és veritat. Igual ha aplegat el moment de no perdre el temps i les forces en debatre eixos dogmes de fe en cap persona que no val la pena en este fòrum o aquell i centrar-nos en lo que verdaderament importa, començant per eixemple en pensar en el nostre futur polític que és lo que mos pot traure d´es immens clot en el que estem clavat fa anys.

 

¡Qué bonico, sucós i bo seria que de cara a les pròximes eleccions de 2011 els valencianistes poguérem contar en una força política que li plantara cara als partits majoritaris!

 

Pero com diu el saber popular, voler és poder..., a soles mos hem de ficar d´acort tots els valencianistes i tirar tots junts en el mateix sentit i direcció d´este carro als que tots volem i al qual li dien... ¡Valéncia!