Recolzament a la regidora de l´Ajuntament de Borriana

Per Assoc. Cult. Cardona i Vives

Davant del succes ocorregut en Borriana, esta Associacio reunida en Junta Directiva el dia 1 d´octubre de 2007 i llegides les noticies aparegudes en la prensa de Castello ab el següent lliteral: “Retiran los folletos de deportes en valenciano por faltas de ortografía” (Mediterráneo, 27.9.2007), aixina com el comunicat de la Secció de Llengua i Lliteratura Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), apelant a la llibertat d´expressió del càrrecs públics que usen l´idioma valencià i a on, entre atres coses, es diu: “Volem manifestar que no fem una defensa partidista d´un grup politic o d´un atre, pero qualsevol ciutadà anònim que trobe coartats els seus drets estatutaris i constitucionals per usar l´idioma valencià contarà sempre en el nostre recolzament i calor”. Els filolecs i experts en llengua d´esta entitat consideren que: “és un atentat contra la llibertat d’expressió obligar a qualsevol persona o institució a canviar de llengua o a escriure d’una determinada manera”.

Esta associacio ha acordat, entre atres, lo següent:

L´associacio Cardona i Vives de Castello recolza la normativa empleada per la regidora de l´Ajuntament de Borriana, Donya Mercedes Giménez, en uns fullets enviats als centres escolars de dita ciutat, per a la practica del deport, i que estos els han rebujat per “faltes d´ortografia” i tornat a l´ajuntament.

Recordant que durant els primers anys de la democracia, despres de la dictadura franquista, les Normes d´El Puig foren oficials en l´ensenyança publica de la Comunitat Valenciana fins a 1983, es pot comprovar en la web de la Generalitat Valenciana, DOGV de 1982. Ademes, han segut i son utisades per associacions culturals, civiques, deportives, esglesies, mijos de comunicacio, institucions publiques i privades, centres universitaris, escoles privades, partits politics que han estat o estan en governs locals i autonomics.

cites

Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.
Robert Graves