Un problema conegut, pero tan important com sempre

Per Assoc. Cult. Cardona i Vives

A principis de novembre un grup de pares preocupats se van posar en contacte en nosatros per a vore que podiem fer en relacio a un problema que tenien en el colege public al que assistixen els seus fills en Alcalà de Chivert. El problema, com era d’esperar, tenia que vore en les actituts de determinats mestres del colege, que s’aprofitaven de la seua possicio per a contar-los als alumnes les mil i una mentires sobre la historia, la cultura i la llengua dels valencians.

El tema ya nos el coneixem, aixina que un parell de persones se van desplaçar fins a Alcalà de Chivert per escoltar ad este grup de pares indignats, i se van trobar en lo que s’esperaven. Utilisacio de llibres i material escolar en català pur i dur, negacio a donar qualsevol atre tipo de material, classes en català... Pero lo que realment els va fer decidir-se a acodir a nosatros va ser la celebracio de la festa del 9 d’octubre, i mes concretament les fotocopies que se van donar als alumnes per a que les colorejaren.

No n’hi ha res que diga que aço es la Comunitat Valenciana, ni que el 9 d’octubre es el Dia Nacional Valencià, ni res paregut. Tot lo contrari, quatribarrades per tots els llocs, i una pregunta: “saps qué es celebra?”, segurament en l’esperança de que els chiquets, enlluernats per tanta quatribarrada, respongueren: “la Diada dels Països Catalans”.

Per desgracia n’hi ha molts que parlen continuament de democracia, pero que mantenen actituts dictatorials (inclus m’atreviria a dir actituts fascistes), i aço es ben conegut pels pares de la nostra Regio. Saben molt be que encara que no estiguen d’acort en lo que s’ensenya als seus fills es millor no “piular”, perque segurament l’unic que conseguiran es que els seus fills ixquen malparats.

Aixina que nos hem compromes a ser nosatros, sense nomenar a cap d’ells, a fer esta modesta denuncia publica, i a vore les possibilitats de fer una denuncia en la Conselleria de Cultura, encara que, honradament, no crec que pugam traure res de bo, perque son els nostres governants, els que des de 1982 fins ara consentixen esta situacio.

A pesar de tot, i com diu D. Josep Mª. Guinot, la Cardona i Vives deu continuar lluitant, deu crear opinio, deu servir per a obrir els ulls de la gent. Perque quan nos criden un grup de pares, com en este cas, el nostre anim, a vegades una miqueta decaigut, torna a estar al 100%, perque nos donem conter de que el nostre treball es important, i n’hi ha molts valencians que aixina ho reconeixen i pels que val la pena continuar lluitant.

cites

Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios
Salvador de Madariaga