El blau de la Senyera y els tamborinaires del BLOC

El blau de la Senyera y els “tamborinaires” del BLOC

Per Ricardo García Moya

Paródicament, el catalá “tamborinaire” podríem endinyaro als valencians que fan roído mediátic pera catalanisarmos y, encá que mos restringírem als manyofles que tenen poder, eixiríen a borbollons. Tots, en delicadea o a colps y a arraps, traten d’enganyar dient que defenen el valenciá y fan lo contrari, siga Benvestit Camps o el maquiavelet de cuina Enri Morera del BLOC. A este “tamborinaire” menor, especialiste en voler disimular sa defensa del catalanisme, li dedique l’articulet.

So Enric Morera y Catalá: may he charrat en tu, pero asobintet te guipe amelat en les barres de Catalunya (furtaes al Rey d’Aragó), y em produix formigor de neurones les teues entrevistes en mijos colonialistes catalans, ahon te fas el martot mentres te magrechen l’ego en bones paraules y, mecánicament, canturreches mantres catalaners, pero de gaidó lo dels “països catalans, països catalans, països catalans...”, per “allò del llast electoral” y engatusar al poble. Nacionaliste de cartó y pegunta, t’embambes en el fals Principat de Catalunya y t’afrontes del Reyne de Valencia, ¿te pareix de bon esme?.

Sempre ham patit de flarets y enredraors castellaners o catalaners que volíen impóndrer lo que rotaven els vehins; y, pensant en afrancesats com Moratín, a vegaes foren benéfics, trencant nucs migevals d’absolutisme fartó; pero, generalment, raere de rosiclers monyicots arcangélics (¡que també unflaven bolchaca y pancha!) amaneixía l’afaram del expansionisme pitecantrópic, aufegant en sanc als que volíen deféndrer lo seu.

Els catalans de veres, encá que per davant t’oferixquen arrop a tallaetes, per raere dirán: “uuf, vaja noi més xipòtol i paorós, uuf!”; ¿o algú, incluit tu, desconeix l’arbellonera faena d’un catalaner?. Pera postres, amic Enric Morera, l’adolívit pera ta genteta del BLOC es que’l PPSOEU fa el mateix catalanisme que farieu vosatros; aixina que quedeu com a panolis, papant mosques y morques, en la cara y cul al vent (com asbramaría el pavorós onocrótal d’Aixátiva).

A lo millor influix ton segón apellit, ‘Catalá’, en eixe enrosinament per Catalunya. No tindría ficasi. Pren eixemple de la sensatea dels “Navarro” valencians, apellit gentilici més abundant en el Reyne, que no mos donen la llanda pera llegalisar la bandera de Navarra, la llengua de Navarra o que som un país navarro.

Te oferixc eixemples d’homens en més formació que tu, de llarc, pera que veges la diferencia entre defensors de sa terra y tragalleus veletes. Aixina, els catalans Eduard y Gaietà Vidal i Valenciano teníen un segón apellit gentilici, y foren lliterats en catalá, erudits y defensors de Catalunya. El sinyor Gaietà aplegá a president de la Reial Academia de Bones Lletres de Barcelona (a.1889); y encá que Valenciano d’apellit, may reivindicá al Reyne de Valencia, may aná en sarahuells y Real Senyera ballant l’U y el dos per els carrers barcelonins, ni defengué la llengua valenciana. Atre cas paregut es el del valenciá Francesc Sevillano Colón, naixcut l’any 1909 en Oropesa (sí, Oropesa). Erudit cuallat, director del Archiu Hist. de Mallorca, especialiste en l’Etat Mija valenciana, may ballá sevillanes en cap de puesto. Sevillano tampoc fea el pablo en trachet del Titi (q.e.p.d.) y bandera andalusa per la Plasa del Ajuntament de Valencia, L’apellit no te per qué cambiar (billabial, en valenciá clásic o modern) ton comportament. Eres Morera de primer apellit, ¡y qué!, ¿te roseguen cucs de seda?,¿y si fores “Borrego” o “Sepulcre”?.

En el BLOC entarquimeu lo que oferixca impediment a la catalanisació, siga el GAV o la Real Senyera. Cuansevol consigna que’s despencholle de Barcelona la feu propia, disimulant un poc pera ampomar vots: que si la Real Senyera era invent de Franco y la Falange; que si la feren uns desmanotats en el sigle XIX, mal cosint un drap blau tinyós; que si asoles era de la ciutat de Valenciá, etc. ¡quína baixea d’espírit teniu! Y lo pijor es que, en estes matáfules, entabuixen els cervells dels chiquets els mestres colaboracionistes.

Ara, l’antiu diari del ‘Movimiento’ franquiste, y hui virtuós ‘tamborinarie’ del Moviment catalaner, du en primera fulla el secret de la saria descubert en Barcelona: “Una obra del Institut d’Estudis Catalans otorga rigor histórico al azul de la Senyera” (Levante, 8-XI-09) ¡Nyas, coca! A continuació, el periodiste llogorreiste Alfons García escriu este tango: “El tiempo, la distancia y la ausencia de conflicto suelen propiciar reflexiones más afinadas sobre asuntos que han levantado conflictos”. ¡La figa ta tía! ¿Quín conflicte podía aumplir de maganyes els ulls d’estos catalaners pera no vórer lo que teníen davant?. Fa més de vint anys, yo anava buscant senyeres per archius y biblioteques en Florencia, Módena, París o Lisboa; y ningú m’afoná la tótina per fero. El secret de la saria del IEC, en noembre de 2009, ve d’un estudi del Portulá de Gabriel Valseca (allí día Valseca, no Vallseca) del any 1439, fet per el valenciá acatalanat Ramón J. Pujades, del IEC, ahon descubrix que’l blau de la Real Senyera es migeval.

En realitat, tot lo que diu el sabut Pujades estava ya dit en “Senyeras valencians y pendones catalanes” (a Lizondo li doná vergonya el títul, y ficárem el de “Tratado de la Real Señera”), publicat l’any 1993 en edició del Ajuntament de Valencia, gracies al interés de Lizondo y, especialment, de Lola García Broch (mentres els furgastillos Tarancón y l’alcaldesa Nolla, sempre llonguis catalanera, mos ficaven la cameta).

Allí apareixía el portulá de Gabriel Valseca (Señeras val. p. 219) que vaig estudiar en el Museu Marítim de Barcelona, ahon me feren una bona reproducció del pergamí en la Real Senyera y la bandera del condat de Barcelona. Raere de la documentació que doní a coneixer n’hiavíen histories; aixina, la primera image en blau de la Real Senyera la trobí en la Bibliothèque Nationale de París y, encá que autoritats com l’italiá Almagia especulava en l’any 1410, be puguera ser del 1390. Per cert, una anécdota: la reproducció li la deixí a González Lizondo que, segons em digué, la guardá amorosament en la caixa forta de sa fábrica de broches. Hui, pot ser, si sa viuda no l’ha tirat al fem, l’haurá cremat el chiquet.

Lo que te pelendengues es que ara, per diro l’IEC, es migeval el blau; y cuan oferíem imagens del mateix portulá de Valseca y la del més antic de tots en el blau, el Ms. Ge. B.8268 de París (p.203), ningú va fer ni punyeter cas, asoles arrepleguí una tongá d’insults y descalificacions; un séneca de carreró día que falsejava la documentació; y atre, que era un mentirós “fatxa blaver”. Y no parle de periodistes serios com Mª Consuelo Reyna, sinos dels fumarells del Levante, El Temps, etc. ¡Quín podrimer de sectaris carcundes!. Asoles val lo que diuen els amos catalans. Els ‘tamborinaires’ obedixen y asolten els ¡¡beee, beeee, beeee!!, si es l’IEC qui “otorga rigor histórico al azul de la Senyera”. En estos paparruchos, ¿ahón podem anar els valencians?. Per cert, els ‘tamborinaires’ sempre han propagat que una fosca dreta capitalista mos donava dinés pera fer blaverisme ¡Qué més vullguérem!. Pera desgracia de ma dona, tot eixía del sou, desde’ls viages als hotels, encá que a vegaes asoles anava a vórer un document. Tinc una siná de factures de les reproducciones dels portulans de París, Módena, Llisboa, Barcelona, Florencia, Madrit, etc. Allí consta el día, mes y any en que m’aplegaven; y es demostra que son prou anteriors al secret de la saria descubert ara, en 2009, per catalans y catalaners.

Vosatros, els machongos del BLOC y contorná, sempre hau despreciat la Real Senyera y sacralisat al fals pendó de la Conquista. Dins de huit o vint anys, algún repinfilis del IEC reconeixerá que’l drap no es del temps de Jaume I y, entonses, el diari Levante s’agenollará y li dedicará la portá (els caldo d’olives de Las Provincias son encara pijor). Mosatros, els ‘terroristes’ de que parla el BLOG d’Enric Morera, ya heu diguérem en “Señeras valencians y pendones catalanes” (p.107). Y pera vergonya dels “imparcials” periodistes del Levante, les recorde que’n Las Provincias de Mª Consuelo eixía baix la foto d’un almidonaet Lerma, la resenya de Baltasar Bueno en este titular: “Hallado en la Biblioteca Nacional de París un pergamino del siglo XV con la Senyera en azul y coronada. El documento destruye las teorías de que el azul fue un añadido del siglo XIX” (9 d’Octubre de 1887). Els catalaners callaren com a morconases de bordell, no els interesava la veritat. El seus amos, l’IEC de Barcelona y els archimandrites Joan Fuster y Pere Mª Orts havíen aplegat al veredicte “contundent, científic, rigorós i històric” de que’l blau era franquiste o una ampastrá d’últims del sigle XIX, y més d’un tararot tancava l’asunt en el sonsonet: “opinió recolzada per la Universitat” ¡Quína merderá d’intelectuals!.

Estem acostumats a que, pasat un temps, ixca un catalá o l’IEC a descubrir lo que mosatros havíem donat a llum un deceni abans. En el diari ‘Información’ d’Alacant eixia el 11 de joliol de 1989 una fotografía meua en el titular “La leyenda de la cuatro barras de sangre es castellana”, a continuació donava tot tipo d’explicació del orige castellá. Ningú dels mijos catalaners varen fer cas, asoles burles, descalificacions y escupinyaes dialéctiques; pero en l’any 2000, el catalá Martí de Riquer repetía punt per punt, paraula per paraula, el meu descubriment com si fora seu, ¡y tota la prensa nacional cantá l’habilitat erudita del sabi catalá!.

Lo que feu vosatros no te nom. Te done, esponchós Enric Morera, un eixemple de cóm es comporten els europeus civilisats y en trellat: els inglesos (no anglesos) adoren la Creu de Sent Jordi com a senyera del Reyne, pero no es fisguen d’ella perque primer era asoles de la ciutat de Londres.

No es nostre cas, perque la Real Senyera era de la “Ciutat y Reyne de Valencia”; un símbol inexistent en l’antiga Catalunya. Una vegá, en el Congrés de Banderes d’Alacant (Información, 9- XII- 1987) li vaig fer uns preguntats a un vexilólec catalá: ¿Ahón teníen amagá la Real Senyera de Catalunya en el sigle XV? ¿En quína sala, archiu o fortalea es guardava? ¿Tenía el gloriós ‘Principat’ un Centenar de la Ploma d’homens de guerra pera deféndrerla, o sixquera uns ronquinos pera fer bulto? No teníen res de res. Dasta careixíen de monedes acunyaes en el nom de Catalunya en els sigles XII, XIII, XIV, XV y XVI ¡Vaja chanca de Principat, sinse monedes propies ni senyera en tota l’Etat Mija, Renaiximent y Manierisme!.

Sinyor Morera Catalá, actues com a fel “tamborinaire” catalaner en nostre l’indefens Reyne de Valencia. Dels chicons del BLOC, com si fora un redoblant, sempre ix el mateix sonit: ¡som un país catalá!, ¡nostra llengua es la catalana!, ¡nostra bandera es la catalana!¡els feixistes, els terroristes del GAV!.¡Che, pareix que’l GAV siga Al Qaeda! Que yo sapia, lo més terrorífic que fan son els ambigús de camalet (no de bombes; sinos d’armeles, cacau y tramusos). Eres un llandós vintungles rodat de botafumeris. U d’ells te nomenava el Barak Obama valenciá, ¡la Madeu, quín descarament! Tot lo més, y no amotine, seríes la Carmen Lomana en pilila, per fer la monquilí entre lo que dius y lo que fas: ¿nacionaliste valenciá que vol convertir al Reyne en tiracordeta del Condat?.

Els catalaners, siguen del BLOC o del PP, han encangrenat al valencians. L’atre día aní a menjar al restaurant Torre Mauro d’Alacant, al costat de ma casa, y entre els plats principals apareixía la “Fideuà catalana” ¡Qué bónico! Y vosatros, Obames de sainet, aplaudint estes gavinetaes al valenciá viu. ¿Creus, espírit martafallaor, que deféndrer el valenciá es fermos menjar bonyigos lléxics barcelonins com “feinada”? (Blog d’Enric Morera).

Tu, Enric, may en ta vida has escoltat “feinada” (del catalá ‘feina’) a tons pares ni a cap de valenciá normal, siga notari o escurapous, siga d’Oliva, Foyos o Morella; perque tots han mantingut desde’l temps de les chapes el sustantiu cult “faena” y els seus derivats. El furgamander Corominas día, en catalá que traduixc al valenciá: “En fi, es ben divulgat que en tot el Reyne de Valencia s’ha mantingut el vocable faena per tots els puestos e intacte dasta hui” (DECLLC, 3, p.926). Astó heu día Corominas en 1982, cuan encá no havieu endenyat molt al Reyne ¿Per qué, un naixcut en Oliva, escriu espardenyaes catalaneres com “feinada”?.

Del lletí vulgar “facenda” ixqué faena, un sustantiu valenciá del XIII que, dos sigles més tart, l’agarraríen els castellans. Enric Morera, tu que divulgues el catalá “feinada”: ¿no serás dels burrimacs que creuen que ‘faena’ es castellanisme?. L’étim lletí doná el provensal “fasena”, el catalá “feina” y el valenciá “faena” en la seua familia lléxica: faena, faená, faener, afaenat, malfaener, etc.

Com si fores andaluso, mallorquí o catalá preferixes escriurer ‘bellesa’ y ‘deixadesa’, fugint dels arrailats y clásics valencians bellea y deixadea. Tu sempre obedixes al Nort. Aixina, els catalans han prohibit l’artícul davant dels díes de la semana, si es l’últim pasat o el próxim que ve. En valenciá diríem: ‘El disapte farem torrá de chulles en Muchamel’; pero tu, Enric Morera, acaches orelles y en lloc de deféndrer nostra singularitat sintáctica, escrius: “Dissapte passat” (Blog E.M.). En realitat no te validea res de lo que fas y dius, pues els estopencs del PPSOEU son els que duen el pes de la catalanisació destrellatá. Als polítics, com saps, els dona lo mateix valenciá, catalá o chichimeca, mentres tinguen bolchaques plenes, piu satisfet y pancha a reglotar. Vosatros teníu tot el poder, desde la TVV al nonsabo Cholbi d’agrávits y memeus. Dasta els valencianistes están marejats y tenen de vergonya, per eixemple, d’escriurer “camarer” o “sigle”, asoltant els arcaismes y catalans vius “cambrer” y “segle”.

Obama Lomana: eres manyofler d’un malmarrós BLOCAGAORA, perque engabiarieu tot lo valenciá; y com crec que desconeixes el valenciá modern, t’explique que ‘cagaora’ es un sustantiu polisémic que, en eixe Sur que tant t’agrá, usem com a sinónim d’estaribel: “ya els haveren portat a la cagaora... y haveren anat a dormir a la cagaora” (El Tio Cuc, Alacant, 1916); “a la cagaora per agarrar tan gran petorro” (El Tío Cuc, nº 124, Alacant, 1917); “en un acte de servisi ..., portarlo a la cagaora” (Semanari El Pelut, Alacant, nº 1, 1924). Sempre que tu o els chicons del BLOC trieu lléxic o morfosintaxis del catalá feriu de mort al valenciá modern, el que parlaven tons yayos y els meus. Y ya está be de romansos, Enriquet, no crec que ningú t’haja dedicat tant d’espay e interés en ta vida. No em dones les gracies (si vols, uns cafens en llet si t’acepte). Tu a lo teu, a tocar el tabalet mediátic, donar albíxeres a Eliseu Climent y a tancar en el BLOCAGAORA tot lo valenciá, siga el GAV o la Real Senyera. ¡Ah!, si trobes paraules o semantismes que te pareixen invent dels “blavers”, agarra el DHIVAM o Apéndix y vorás el valenciá de tons yayos.