No voldre fer-me el graciós, per lo molt que en estos dies passats deixen caure graciosament sobre mi, amollant-me tant com el substantiu gràcia pot desenrollar: si el posem en plural, derivació verbal o adjectivem, no acabarem en sol. «En gràcia e mercé demane que em perdoneu» diu el Tirant, perque venint a escoltar o simplement llegint-me ara, ho feu graciosament, sense esperar cap de compensació al fet de sostraure un temps que me regaleu.

 

«De gràcia» diu la tradició, uns sants pelegrins deixaren feta una taula d´inspiració bizantina en Sant Agustí de la ciutat de Valéncia, aquell convent bastit fòra del la muralla àrap, vora de la via Heràclea. No cobraren res, els desconeguts, per complaure la necessitat dels monges agustins, al donar-los una magnifica policromia com prodigiosa patrona, mereixedora de dur per nom Mare de Deu de Gràcia.

 

Graciosament, la presidenta de la AELLVA, va plantejar al si de l´Associació d´Escritors la meua candidatura al Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, argumentat gràcies que u mai acaba de creure´s i que en estos dies no hem tingut més remei que admetre. Foren prou per a que el docte jurat fallara. D´aquella pols ací me teniu enfangat a tall d´orelles.

 

A remolc, el meu colege d´Agents Comercials. Tan graciosament han montat estes Jornades, sempre reduïdes als estudiosos que han congregat bona concurrència. Damunt diuen haver-ho passat graciosa i divertidament.

 

Cóm no he de tornar les gràcies pel regal. A la AELLVA, al jurat, al Colege i a tots vosatros. Sobremanera a l´Ilustre Regidora de l´Àrea de Cultura de Valéncia Mairen Beneyto, per presidir estes XVIII Jornades dels Escritors; a n´Antonio Soriano i Pepe Beltrán (en veu de Salvador Marquina) per sacsar-me com Agent Comercial Ilustre; A n´Aureli López, per desgrunar-nos llista de premis i publicacions que graciosament se m´han concedit; a Fernando Giner i Hèctor Garrido, per referir feliçment els meus anys de menut vallaï; a Vicent Xavier Navarro, posant valor als desvelecs de temps difícils en Lo rat Penat; a Paco Tortajada, qui des de Segorbe senyorejava les gràcies per l´aportació al Patronat de Max Aub; a Daniel Sala, qui en tota la gràcia del món, fea un recorregut per la sembra etnogràfica, ans i ara en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, sobretot perque aguarda collita; a n´Obduli Jovaní, este si que és graciós comparant-me en testimonis als clàssics de la narrativa -toca, u té amics, que ho demostren-; a Pablo Salazar, perque sap, com a Cap de Redacció de LAS PROVINCIAS, primer que ningú a on està la gràcia i la desgràcia dels meus escrits.

 

I... parlant d´amistat sense vores, l´escritora Presidenta, Mª Jesús Coves ha sabut fer imprescindible i fraternal «l´amic de totes les hores».