L´inocència activa
Per Vicent Ramón Calatayud
¿La loteria? Nos ha fet marro. Dels nadals ya reglotem de pilota, torró i vi en boletes, pero encara mantenim la tendra inocència dels chiquets en festes. Per si no recordem que tal dia com hui se commemora el guany de l´inocència, sobre la degollina d´Herodes, quan intentà aniquilar al Jesuset de Belem, considerant-lo un enemic, convé fer memòria.
I és que fa falta molta barra, per tal d´atrevir-se contra la mirada candorosa i sense recel d´una criatura, perque eixa dolçor, sense malicia serà la seua millor defensa. Per això hi ha que deixar-se mirar pels chiquets, per a recobrar la pau, hi ha que deixar-se pendre de la mà dels chiquets, perque ells nos trobaran un bon camí de vida, hi ha que escoltar als chiquets, perque la mentira encara no ha fet niu en el seu cor.
Sí, hui és el dia dels inocents i recordem cóm en uns atres temps solia aprofitar-se per a abusar ´simpàticament´. En els tallers del meu poble posaven en un sac algun objecte pesat, els majors, i manaven als aprenents que se´l carregaren al llom i el dugueren al punt més alluntat del lloc.. "dus-li a fulà l´andressadora" i clar, el que rebia a l´inocent carregat en la broma, solia retrucar "el cas és que ya no la necessite i és sutà qui l´espera". Una nova caminata, mentres els somriures es dissimulaven per a seguir la chança, fins que l´inocent arribava a fartar-se d´anar d´Herodes a Pilats i les carcallades dels gandulots divertits ya advertien al subjecte, de la broma sempre pesada.
En els bancs eren els ´botones´ els qui carregaven en alguna caixota en la que els oficials amagaven qualsevol vella màquina d´escriure M 40 d´Olivetti i algun llibre gros, per a ser enviats al sòtol més fondo... "baixa-li al cap de caixa esta màquina de contar moneda" i este indefugiblement la reexpedia a una atre punt distant, per a conseguir, en la suor del chicon trastejant, la festa de la majoria.
Bo. Hui ya no se sorprén l´inocència d´este modo. Ya no se fa sanc, de broma, contra els chiquets. Hui s´abusa més impunement d´alguns no naixcuts. I matant-los ningú podrà vore cóm al remat podrien riure, inclús els qui inocents feen riure.