Del destarifo a la por

Per Vicent Ramón Calatayud

Als valencians tenint trellat nos basta i nos sobra. No necessitem allò de lo que presumixen els catalinos i que li diuen seny, perque cadascú és com és i parla lo que parla, per damunt dels anexionismes destarifats, que serien alguna cosa com la raucha ultra Ebre.
 
Si parlant com sabem i volem en valencià toquem a destarifos, qué millor que recordar les sabateres maniobres espentant als veïns a ficar-se en bugades estatutàries de les que passaven majorment. Pero és que canviant de maragalls a montilles, hui trobem les Espanyes desfetes, la justícia sense traure´s dels dits l´empastre i els més destarifats presidint una nova versió del pa i circ a puntellons i fent funcions dominicals de referèndums separatistes. Tot molt conciliador, vaja.
 
Pero com lo que manca és vergonya, no hi ha escrúpul ni regomello en tal de manar, per ad això lo més maquiavèlic serà trencar, desautorisar, desarraïlar.., la família, l´escola, la costum, la tradició... ¡la religió! Sí, també, pretextant unes llibertats que en encantar-te someten a les més arbitràries prohibicions, perque només ells saben lo que nos convé i quan no ho imponen per lleis de majories comprades, ho intenten amussant-nos la por.
 
¿No hi ha prou en la que tenim damunt? Vore l´ocupació en precari, l´economia per terra, el consum baix zero, el personal renyint, perque li fan creure que té drets que l´esclavisen; l´agricultor estafat, l´industrial perseguit a l´hora d´exportar per les lleis de l´embut que asfixien als de casa i engulen tot el fem de fora...
 
Ya està be de fer-nos por en allò de que vindrà el llop, per a destorbar la curiositat natural de saber si en algun fabián de tanda, que això és veu que no s´acaba (si alguien es poeta que haga el pareado) pogué haver reunió de pastors. I mentrimentres avisarem i a l´ovella que vagen donant-li tila.
Nos agradaria saludar l´any nou empiulant novelles mampreses ilusionadores, pero per desgràcia hi ha qui trau suc dels vells problemes. No obstant pau i be per a tots, és el meu desig, inclús en la pijor circumstància.

cites

La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblos
Salvador de Madariaga

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: