De com assessina el PP la Llengua Valenciana

Per Baltasar Bueno

Si els del PP llegiren, estudiaren i s´interessaren un poc més per tot lo valencià, per la Llengua Valenciana, es donarien conter de com els seus dirigents, a banda de dedicar-se a històries com la de la Gürtel, van en contra la nostra història i tradició, en contra de la nostra dolça i bonica Llengua Valenciana.

Estos dies de Nadal he buscat en les nostres fonts –sempre convé anar a la font- cóm contava Sor Isabel de Villena (Sigle XV) l´aconteyiment del naiximent del Fill de Déu, de Jesús.

Ho feya ab maravelloses paraules, en un valencià genui, que es el mateix que està matant últimament el PP, des de la AVL i la Conselleria de Cultura, a l´amprar oficialment el barceloní pur i dur, i suplantar-lo pel valencià, en ares de l´unitat de l´imperi català, antigament dit paisos catalans.

En este text, botó de mostra tret del “Vita Christi” de Sor Isabel de Villena, voràn coses tan extraordinaries com la presència constant del “lo”, l´articul neutre “lo”, tan valencià, que els catalanistes, ab l´inestimable ajuda dels colaboracionistes del PP, han conseguit llevar de la llengua nostra autòctona i que obliguen a parlar en escoles, universitats i Canal 9, eixe Canal 9 en el que ha “treballat” Enric Esteve i “treballa”, els dos entregadament, ara el secretari de la centenaria entitat cultural que continua presidint.

El “lo” diuen els catalanistes que el lleven perque es un arcaisme. Encara que el aquest i el aquesta resulta que en absolut son arcaismes, sino algo molt modern, encara que sonen sempre com a rajoles golpejant les cares de la gent.

Medixen per on volen estos de l´AVL, ixos que ha ficat i beneit el PP, i que entre atres tortures i martiris filològics han fet desaparèixer paraules valencianissimes i simbols filologics tan genuins com el “lo”, un “lo” que, per cert, encara gasten els catalans de Tarragona, els qui ab gran dignitat conserven diguen lo que diguen els senyorets apesebrats de la qüestió filològica catalana.

¿Recorden –memòria històrica- la manifestació en Valéncia dels catalans del delta de l´Ebre en Valencia, a qui els deixarem manifestar-se en els nostres morros dient que no volien el trasvas a les terres valencianes, perque “lo riu Ebre es nostre”?

Pues ixe “lo” als valencians nos l´han matat, nos l´han furtat els catalanistes, els de l´AVL i els del PP. Si no escolten a tots els catalanistes dir “el que passa” en conter de “lo que passa”.

¿Qué dirà ara d´estes coses José María Chiquillo, ex president “nacional” –nacional i tot- d´Unió Valenciana, que s´en passà al PP, perque des del PP es podia fer mes valenciania? Home, està vist que valenciania no, pero caixa, calaix, molt, chaval.

Els deixe hui ab Sor Isabel de Villena ab la nostra maravellosa Llengua Valenciana, eixa que està fent desapareixer poc a poc i canviant-nos-la per la del Institut d´Estudis Catalans.

Sor Isabel de Villena (Segle XV, Llengua Valenciana) “Vita Christi”, Capituls LXV-LXVI

COM LO SENYOR IXQUE DEL VENTRE VIRGINAL DE LA SUA MARE E FON ADORAT E BOLCAT PER AQUELLA

"Venint la nit del diumenge en lo qual lo Fill de Deu se havia a presentar al mon, la senhyora se agenollà,…

venint la hora e temps per lo Pare eternal ordenada, ixque lo Senyor del ventre viriginal de la mare sua sens darli menguna dolor, leixantla verge e pura segons David havia prophetat…

car lo dit glorios David veu en sperit com lo Fill de Deu exia de aquell talem excellent del purissim ventre de la mare sua, vestit de aquella nova vestidura de natura humana, com a spos de aquella.

E Sanct Miquel e los atres princeps prengueren lo Senyor per a que no caigues en terra, e adoraren sa magestat ab profunda reverencia e presentarenlo a la Senyora mare sua, qui ab goig infinit lo mirava…

E prenitnlo sa merce de les mans dels angels, ab sobiranan prudencia e reverencia posal en la sua falda, e abraçal estretamente ab tendrea de amor, com a fill seu verdader e natural…

E lo bou e l´ase, segons sa natural bestial, feren gran demostracio de sentir la presencia del seu creador, e, ficant los genolls, adorarentlo con a son Deu y Senyor…

E, los sancts angels que aquí eren, ab gran admiracio e delicto miraven aquestes coses e, loant la potencia divina, començaren a cantar…

E sa merce, levantse de peus e acostantse al Senyor, que jaya en lo pesebre, ab molta reverencia levali un drap ab que tenia cubert lo cap e la careta, e mostrà aquella faç divina del seu sagrat fill als devots pastors, los quals reberen en si tanta alegria que, no podentla sostener, caygueren en terra, perdent tots los sentiments corporals per la granidísima dolçor que dins la anima sentien…”

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)