L´ autumne, eixa estació de l´any en la que les fulles ballarines quan se cansen de revolar, al caure, te fan una catifa dorada per al teu pas, el teniem fins fa poquet present i casi ni s´haviem apercebut per la rara climatologia d´enguany.

 

Nos arribà bufant a trompicons, pero nosatros, suant. El vent del Nort tampoc s´enterava molt del calendari i ni els guants aparegueren pel Tots Sants ni se quedaren despoblades les plages. Pero aixina i tot, s´esperava. I éste nos va arribar i, com sempre, per a posar sobre avís que teniem per veïnes a les rinitis, faringitis, bronquitis, otitis, amigdalitis, asma i grip. Per culpa d´elles a destall els ambulatoris s´omplin tant com les plages per l´estiu.

 

A fi d´evitar qualsevol contagi -puix els virus van que volen i per molt que nosatres els odiem ells nos ameni de què manera- quedem-se en casa i lliggam i meditem, ya que se diu que «qui llig molt i no pensa res és com una estanteria només». O com també: «Llegir sense reflexionar és com menjar sense digerir».

 

Per lo mateix que tot diari nos informa, tot llibre nos ensenya, sempre és el companyer callat de viages que mai te mareja. Diu un proverbi hindú famos: «Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que t´espera; oblidat, un ànima que et perdona; trencat, un cor que plora».

 

Com no hi ha que oblidar-se d´este pensament de Madeleine Chapsal: «L´home viu del pa i de les paraules».

 

Per lo tant, no oblidem, després d´haver llegit, d´oferir-les als atres, puix també s´alegren de rebre-les. Triem els bons textos. Trobarem resposta per a tot. No cap ningún dubte que eixe text ben raonat serà qui nos serenarà o nos donarà el nort, per a no caminar a cegues, unes voltes, i, atres, a tombollons.

 

No pose la televisió per a evitar que li entren ganes de dormir, ni la radio per a que no li repetixquen una i cent vegades les mateixes misèries que patim, pels robaments i per la crisis.

 

Sols els demane que facen com els cipresos qui s´alcen al cel com dits que se posen en la boca demanant silenci. I, després, lliguen.