Entrevista a Robert Albert

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Benvolguts amics i amigues, és un plaer per a qui vos parla, estar hui junt a un jove, un home que està clavat en el món del valencianisme actiu casi més anys del que té, treballant de valent en pro dels seus ideals. És un plaer estar junt a, Robert Albert.

Benet – Hola Robert. Un plaer.

Robert – El plaer és meu Joan, gràcies pel teu treball desinteressat per conseguir difondre els pensaments de les persones que entrevistes.

Benet: La primera pregunta m´ix en facilitat, puix sempre has estat molt clavat en el món de la política. ¿Cóm veus eixe món actualment en Valéncia? ¿I en el restant d´Espanya?

Robert – Des d´un punt de vista general ho veig com un món corrupte i continuadament relacionat en el delit, ya siga per mig de soborns, malversació o unes atres causes. Pareix esperpèntic que els que estan sent imputats o investigats siguen els mateixos que després voten i aproven les lleis.

Des del punt de vista concret de la política valencianista la situació és entre preocupant i esperançadora. És preocupant si nos parem a vore la cantitat de partits que s’autonomenen “valencianistes” i lo llunt que estan del propi valencianisme. I esperançadora si som dels que pensem que la situació ha aplegat a un punt en que ha de començar de nou, en persones noves, proyectes nous, fent una definició de base i tenint les coses clares. Els que creuen que en lo que hi ha se pot aplegar ad algun lloc s’equivoquen, i als resultats electorals em remet. Cal una reorganisació del valencianisme polític –i també del cultural, no cregues- i començar nous proyectes en estructures noves i persones noves que aporten coses. Lo que hi ha hui en dia no aporta res nou, sempre és un més de lo mateix, i lo pijor de tot, sense una idea clara dels mínims valencianistes. I aixina anem, que es fa de tot manco valencianisme.

Benet – En respecte als polítics valencians, que hui tenen un poc de manca de ser valencians, ¿aplegarà un dia en que eixa ´manca´ no existixca i contem en polítics valencians, valencianistes, i en dos coll... per a tornar a dur a Valéncia i tots els seus àmbits a on es mereix?

Robert – El valencianisme en sí només és un ítem que els polítics utilisen a conveniència segons guanyen o perden poder. Yo pense que els polítics ya estan duent a Valéncia a on se mereix, perque en la societat que tenim no crec que mereixcam molt més i podria afegir: encara nos passa poc.

Entre els que formem part del valencianisme pareix que tingam la fòrmula màgica de posar un tio valencianiste governant i que d´eixa manera, perque sí, Valéncia anirà a millor. No nos donem conte quan tenim eixa idea de que el valencianisme és un tema secundari per a la societat valenciana perque no hem creat consciència nacional o necessitat de valencianisme. Molts valencianistes s´han quedat en la transició i en la Batalla de Valéncia.

En quant a anar a millor, si u és capitaliste, conservador, regionaliste i catòlic, estarà encantat en la llabor del PP. Tenim la Formula 1, la Amèrica´s Cup, Terra Mítica, Benidorm, se carreguen el Cabanyal i l´Horta i inclús el Papa ha vingut, i els queda temps per a fer lo que vullguen en el seu poder, no es pot demanar més. El valencianisme com dic és secundari, per això proyectes polítics com Coalició Valenciana, Unió Valenciana o Opció Nacionalista Valenciana fracassen, perque és un espai copat pel PP i a la gent que vota PP no els interessa el valencianisme, ni tampoc l´anticatalanisme, no molt més de lo que puga oferir per la TV González Pons, suficient. Si a més li afegim que tenen gent del seu partit en la RACV o Lo Rat Penat crec que queda clar quí té actualment el control de la situació en eixe sector.

I en la part de l´esquerra o d´oposició al govern no hi ha oposició, com tampoc hi ha opcions valencianistes que tinguen una conexió real en la població. Si fora polític m´agradaria tindre l´oposició que té actualment el PP, no només no saben fer oposició sino que tampoc aporten res nou.

Per a mi tindre a Valéncia on es mereix són unes atres coses. Són cuidar del patrimoni cultural i social dels valencians, posar mides per a acabar en la delinqüència i no moure-la d´un costat a un atre, que existixca un control específic sobre els polítics, que desaparega el chabolisme i l´indigència i, si és que la societat vol viure en el sistema capitaliste que vivim, al menys reestructurar-lo de tal manera que tots pugam eixir beneficiats. I això només es pot fer des d´un espai de política social i a on la societat tinga una consciència nacionalista valenciana, perque sino, continuarà votant per coses que no els afecten directament.

Benet – Dius, “i, si és que la societat vol viure en el sistema capitaliste que vivim”. ¿Quina proposta a banda del capitalisme ficaries damunt la taula i quines possibilitats de poder tirar-la avant li vories?

Robert – Tot depén de moltes coses perque es tracta d’una situació en condicional. De totes maneres soc dels que pensa que el capitalisme és un sistema desfasat, la crisis només és un chicotet problema d’este sistema que com ara la patim li donem importància pero el problema no és superar la crisis, sino superar el sistema.

Les opcions que es puguen aportar com a complementàries, com el comunisme, no són precisament cap salvació. S’han posat en pràctica en atres llocs en conseqüències llamentables. Imagine que la solució estaria en un sistema autogestionari, cooperatiu, més pròxim a les idees llibertàries o a la creació d’un nou sistema econòmic d’orde mundial. Lo que no es pot permetre és la situació en la que vivim en ple segle XXI, que mirem abans en el temps i no sigam tan diferents, que continuen existint grans diferències entre les persones pel seu nivell econòmic, és una vergonya. Lo primer és fer entendre a la gent que el sistema no servix, ha fracassat, com fracassà el comunisme, nos hem de conscienciar que no es pot permetre que continuen existint països del tercer món, pero tampoc crec que les solucions siguen eixir al carrer com els antisistema i montar-la en el carrer.

Hi ha una carència d’alternatives, no se sap donar a conéixer be, com tu me dius, be no estàs d’acort ¿I que propons?. Hui en dia yo veig dos grans fronts socials a nivell mundial, un capitaliste i globalisador, i l’atre antisistema i antiglobalisació. Yo estic en els segons perque no crec en els primers, pero als segons encara els falta molt desenroll ideològic aixina com saber aplegar a la gent. Primer també llevant-se les etiquetes “anti” que tan mal fan sempre.

Sincerament no he vist ideologia més justa i lliure que la llibertària pero costa molt posar-la en pràctica i donar-la a conéixer. Els ateneus llibertaris, el sindicalisme anarquiste, etc. Són caramelets que es menja el sistema. En eixe cas yo preferixc apostar per un valencianisme llibertari, a on el valencianisme només siga com a necessitat colectiva de recuperació de nivells culturals front a la globalisació i els atacs d’unes atres cultures. Pero és una idea inèdita que està per fer, hi hauria molt a raonar ací.

Benet – Des de sempre has vixcut en el sí del món nacionaliste. ¿Nos contes un poquet per damunt qué significa ser nacionaliste?

Robert – Mira m´agrada que em faces eixa pregunta perque molta gent podrà enterar-se de que és nacionalista sense saber-ho. Primer lo que hem de fer és deixar fòra tots els tòpics que nos venen imposts pels mijos de control de masses. Ara, per eixemple, està de moda referir-se als nacionalistes vascs com a nacionalistes i als nacionalistes espanyols com a “nonacionalistes”. És un eixemple de fins a on pot aplegar la manipulació.

S’ha de tindre en conte que vivim en un món d’Estats-nació. Tots tenim el nostre, Documento Nacional de Identidad o el Passaport que nos diuen de quina nació som llegalment. Passegem pels carrers i veem la bandera d’Espanya en els edificis oficials. Des de l’Estat Espanyol parlen de la llengua castellana com a, “lengua común” o de la Constitución com a cos llegal intocable. Això és nacionalisme pur i dur també.

A partir d’ací tots, absolutament tots, tenim el concepte del món dividit en Estats-nació. Tots imaginem el planeta dividit en fronteres i fem distincions segons u és de Japó, Egipte o el Perú. A partir d´ahí, i segons sentiments, afinitats culturals o reivindicacions polítiques hi haurà qui se sentirà a gust en l’Estat Nació que li ha tocat, atres que no i reivindiquen el seu lloc en el món -els nacionalismes de nacions sense Estat- i per últim els que en teoria els dona igual tot això del nacionalisme pero són nacionalistes passius perque tenen el concepte mental del món dividit en Estats Nació. Ningú diu, “he anat de viage al km30 del riu Danubi”, diu que ha anat a Alemanya, o Àustria, o Romania, etc. I no és cap cosa “natural” perque alguns d’eixos Estats-nació no existien abans, apareixeran atres nous, i en atres époques de l’història no existien els “Estats-nació”. Se nos fa difícil entendre un món sense Estats-nació perque tots tenim el concepte del nacionalisme en el cap, i tots nos decantem cap a una Pàtria o una atra.

El nacionalisme com a moviment de reivindicació té la característica de que seguix alguns patrons pareguts pero té la condició de que com cada poble és diferent, el seu nacionalisme també ho serà. No hi ha dos nacionalismes iguals com no hi ha dos pobles iguals.

El nacionalisme pot entendre´s de dos maneres, el cultural i el polític. Existix un nacionalisme cultural, això vol dir una reivindicació i promoció de valors colectius, identitats, cultura, llengua, territori, etc. Tot allò que una colectivitat humana considere com a propi i ho vullga administrar. I després existix un nacionalisme polític, que simplement és posar en pràctica política la reivindicació i promoció de totes eixes característiques.

Per a trencar uns quants tòpics o idees errònees, no existix un nacionalisme cultural sense el polític.

U no pot ser “nacionaliste cultural” i després no reivindicar políticament allò que demana per al seu colectiu social. I en el cas valencià hi haurà qui, com yo, nos sentim nacionalistes per obligació, perque segurament si vixquérem en un atre país a on els valors culturals i polítics estigueren segurs, no nos consideraríem nacionalistes, encara que seriem nacionalistes passius.

El nacionalisme valencià en ser la reivindicació dels valors culturals i polítics dels valencians rep el nom de valencianisme. Com catalanisme ho és en Catalunya o espanyolisme en Espanya. Això sí, li hem de sumar el problema no de que hi ha diferents nacionalismes (espanyolisme tercerviiste o pancatalanisme tercerviiste) que també volen fer-se en el concepte de “valencianisme” i això es justifica perque eixes ideologies no són “naturals” al poble valencià, per tant han de camuflar-se, tergiversar i manipular al poble pla. Atra cosa és tindre diferents visions del valencianisme dins d’un mateix concepte de Pàtria, cultura i llengua, això és una cosa normal i democràticament saludable.

Benet – ¿Nacionaliste és lo mateix que independentiste?

Robert – No necessàriament. U pot ser nacionaliste valencià -vaig a parlar del nostre cas-, i no ser independentiste. De fet, no sé fins a quin punt tindre una Valéncia independent nos seria del tot favorable. Tot es basa en suposicions i poc més. Com a nacionaliste yo lo que vullc és que Valéncia reivindique i promocione els seus valors culturals i els puga administrar, i també que això es conseguixca perque els valencians tinguen tot el poder del món per a fer o desfer a nivell polític allò que com a poble creguen convenient. Això inclou tindre el dret a decidir si volen o no formar part de l´actual Estat Espanyol, pero no necessàriament inclou el fet de posar-ho en pràctica.

Lo que està clar és que en la península ibèrica hi ha diferents pobles que estan agarrant les primeres posicions de la carrera i els valencians anem a la coa en un estatut de segona. Preocupar-se ara per independències no aporta res positiu, i menys encara en la societat que tenim. Hi ha diversos passos a seguir, primer crear consciència nacional i que els valencians tinguen poder a nivell de l´Estat com els vascs, catalans, gallecs, canaris, etc. I després ya vorem que passa.

Benet – ¿Són importants les banderes o els himnes? ¿Una bandera o un himne pot canviar el curs de l´història?

Robert – A nivell colectiu són importants si el grup de persones considera que són importants. Només són signes d´identitat colectiva. Per a mi són importants des del punt de vista de diversitat cultural pero res més, hi ha coses més importants en el món per les que preocupar-se. Per desgràcia molta gent ha mort, i encara mor, baix unes determinades banderes i de poc o de res els ha servit ad ells ni a les seues famílies. Realment els que porten les banderes o canten els himnes són les persones, i no hi ha major perill que les persones. Només són objectes o símbols i depén de l´us que es faça d´ells, com les armes. En el cas valencià per eixemple la Real Senyera com a bandera és important per que és un símbol gràfic que nos diferència dels demés pobles i quan la veem podem sentir una idea de grup o colectivitat.

El curs de les coses les marquen les persones, i depén de l’us que facen de diferents coses per a que puguen anar cap a un lloc o un atre. Yo tinc molt clar que la llengua és un valor determinant en la creació de consciencia de poble, de colectivitat. No ho dic yo, ho diuen tots els erudits en la matèria. La llengua és un factor fonamental d’identitat colectiva. Ad eixe valor li pots sumar atres, el territori, els símbols, els valors culturals, etc. Si a un poble li negues els seus valors està clar que no serà poble o ho tindrà molt difícil. Canviar una bandera o un himne no canviarà el curs de la història si no es tenia eixa intenció. El problema, com sempre, són les intencions i les persones.
Per eixemple hi ha tercerviistes catalanistes que diuen que podríem ser una nació compartint llengua. En el fondo com a concepte teòric és veritat. Hi ha nacions que són nacions i tenen llengua compartida en uns atres territoris. Pero en el cas valencià seria impossible perque els territoris en els que segons ells compartim “llengua” precisament lo que volen és una idea política que passa per que els valencians formem part d’un ent polític o cultural comú. Només hi ha que vore els estatuts del Bloc “Nacionalista Valencià”. Els que pensen aixina o els han enganyat o ho fan per estratègia. I els que ara accepten l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i tots els dictamens llingüístics catalanistes l´únic que fan és destruir el valencianisme, al manco, un dels seus valors principals com és l’identitat colectiva de llengua.

I recorda que lo següent després de la llengua és la cultura comuna (no ya compartida, sino comuna). I dos pobles en “llengua compartida” i “cultura comuna”, i en “territoris veïns” només tindrien la diferencia de símbols que seria absurda, millor fer una política conjunta ¿no? Puix eixe és l’ideari del pancatalanisme ilustrat de Joan F. Mira i els tercerviistes: aplegar als països catalans no per convenciment com ERPV, sino per manipulació i engany social. Lo més trist és que antics valencianistes colaboren en el genocidi cultural del nostre poble.

Benet – Segons nos contes, les banderes des del teu punt de vista a soles són un signe de diversitat cultural, no més. ¿Es podria canviar la Real Senyera, per una atra bandera més actual, (per eixemple), i tirar avant sense més problemes?

Robert – Si els valencians volguérem, sí. Les banderes no les ha posat Deu, ni són cap fet immutable.

Yo sempre pose l’eixemple de que si demà els valencians acordàrem per majoria posar com a bandera nacional la bandera pirata, estaríem en tot el nostre dret i ningú podria dir-nos res. Això no vol dir que yo vullga canviar la Real Senyera per cap atra, ¡que quede clar!. A més, la Real Senyera com a bandera complix a la perfecció les premisses de simbologia d’identitat colectiva com poden ser diferenciació front ad atres grups i identificació de l’individu en la colectivitat valenciana per mig d’eixe símbol.

En el cas del valencianisme tots tenim clar que la nostra bandera és la Real Senyera, perque aixina ho hem desenrollat en la nostra ideologia.

En quant a la senyera en estrela només és un símbol de reivindicació valencianista pero en cap cas vol substituir a la nostra Real Senyera que és realment la nostra bandera nacional.

A voltes, els grups reivindicatius necessiten crear pancartes, símbols, emblemes, etc... El valencianisme de principis del s.XX creà la senyera estrelada. L’estrela blanca és un símbol de nació o poble. I els valencianistes de hui en dia l’utilisem com a símbol de lluita dels ideals valencianistes.

Últimament hi ha persones que s’han colat dins del valencianisme, provinents de l’espanyolisme, en la clara intenció de destruir qualsevol reivindicació valencianista. Si ya els molesten els nacionalismes de vascs, gallecs, catalans o canaris, imagina’t que apareguen uns atres. És per això que en una clara idea de confondre ataquen a este símbol històric de lluita valencianista. Perque com a símbol, no els interessa que siga visible que pot existir valencianisme. Estos enemics del valencianisme són quins diuen que els valencianistes “embrutem” la senyera o que és una bandera catalanista, etc... Lo únic que estan conseguint és que al confondre a la gent, sobretot la gent més jove, s’ho creuen i es posicionen en contra del valencianisme. I al mateix temps els pancatalanistes de tercera via, per motius estratègics, utilisen també esta simbologia, en lo qual, el valencianisme, com sempre, és atacat per espanyolistes i pancatalanistes i el poble valencià marejat a conveniència.

S’ha de deixar clar i explicar sense paliatius que la senyera estrelada es un símbol de lluita valencianista, i anar en contra d’este símbol és com anar en contra de la Cançó de Lluita o de les Normes d’El Puig. El fet de crear-se un símbol propi de grup o colectiu és plenament llegítim perque en cap cas es renuncia a la Real Senyera. Inclús el GAV s’ha confeccionat les seues pròpies banderes que tenen un territori valencià en els colors de la senyera i no passa res.

És tot un problema d’educació valencianista. Hi ha qui viu acomodat en que la gent no estiga formada ni informada en el valencianisme. La gent que fomenta això és la que no l’interessa que el valencianisme alvance. Per sort, els jóvens valencianistes, a poc que lligen uns quants llibres es donen conte de que el camí del valencianisme és un atre, i passa inexorablement pel nacionalisme valencià, perque les ideologies que no reivindiquen l’exclusivitat dels valencians, per molt que es diguen “valencianistes”, no ho són.

Benet – El món de l´associacionisme des del temps de les joventuts, no te és desconegut puix sempre has estat clavat en ell. Ara mateixa estàs en Enkara. ¿Qué nos pots contar d´Enkara?

Robert – Enkara es un colectiu de nacionalistes valencians i la seua finalitat principal és la de formar a la gent en el nacionalisme valencià i crear consciència nacional, simplificant molt. S´ha de tindre en conte que el nacionalisme valencià o valencianisme, no és una cosa que estiga a l´abast de tot lo món. Ni en l´escola, ni en els instituts t´ensenyen com és o quina manera de pensar té. I quan aplegues ad estes idees i creus que són necessàries per als valencians tampoc dins del valencianisme hi ha res que puga guiar-te en el pensament o ensenyar-te tot sobre determinades qüestions. En el valencianisme la gent es mou per molts tòpics, per personalismes, per lo que li han contat, o per idees errònees que no tenen sentit.

Enkara ve a cobrir eixe espai que va deixar el Colectiu Nacionaliste anteriorment i no es va posar del tot en pràctica. Tenim dificultats perque estem en un moment difícil per al valencianisme i perque ningú viu d´això, pero de moment anem fent coses en internet que és un espai lliure que nos permet estar a la vista de tots els valencians i s´ha d´aprofitar. Per això creàrem els blogs de pensament valencianiste que ara estem traslladant a la nostra web.

He de dir que Enkara és un proyecte obert per a tots els nacionalistes i vullc aprofitar el moment que me dones per a dir-los que no dubten en apuntar-se a l´associació, sobretot si tenen ganes de fer coses o estar informats de qué passa en el valencianisme, perque sempre serà millor que anant per lliure.

Benet – També eres escritor i com tal, imagine que voldries tindre la teua obra traduïda a un bon número de llengües. ¿N´hi ha alguna a la que t´opondries de pla a ser traduït?

Robert – En valencià he escrit molt poca cosa i sobretot he escrit poesia en castellà que és lo que realment m´agrada. Perque el castellà és la meua llengua materna i en la que tinc més riquea de lèxic i comoditat, no per atra cosa. Ara, com a valencianiste tinc un especial interés en la llengua valenciana i intente fer vida en valencià tot lo que puc. Des del punt de vista de les traduccions és un plaer que te puguen traduir a tots els idiomes possibles i que els teus pensaments puguen ser compartits per molta gent.

Benet – La llengua valenciana a la que tant ames, ara mateixa està perseguida, proscrita, i afonada... Sense cap falta d´utilisar una bola de cristal, ¿Qué futur li veus a la llengua valenciana?

Robert – Si seguix la situació actual, un futur molt negre. El valencià és una llengua que acabarà desapareixent per no ser una llengua útil. De res servix que fem vida en valencià o que els valencianistes per pura militància ideològica passem la llengua valenciana de pares a fills si no hi ha mides polítiques per a que sobrevixca. Les llengües sobreviuen per necessitat i per protecció política, si no hi ha necessitat en la societat d´utilisar-la i tampoc una política llingüística correcta, acabarà sent engolida pel castellà i difuminada pel català. Qui ho ha explicat molt be és Chimo Lanuza en el seu llibre “Socioobstaculs de la llengua valenciana”. També he de dir-te que no és un destí que estiga escrit, els valencians podem fer molt per capgirar la situació i en concret tot dependrà de lo que facen primer els valencianistes.

Benet – Ara si em permets et vaig a fer un parell de preguntes per a conéixer més a la persona. ¿Els mobles de, IKEA, o els d´estil de Felip V?

Robert – Si poguera compraria mobles valencians pero com soc una víctima de la crisis tinc que conformar-me en mobles del Conforama.

Benet – ¿Qué t´enduries a una illa deserta? I, ¿A una illa farcida de gent, ´de gom a gom´?

Robert – A l´illa deserta a la meua dòna. I a l´atra un viage de tornada a on no hi haja tanta gent.

Benet – Ara et vaig a deixar l´oportunitat de que digues tot allò que vullgues dir, que no t´haja preguntat i que penses que seria important compartir en nosatres.

Robert – Només comentar que s´ha de saber llegir la situació en la que estem els valencianistes.

Personalment pense que estem en un moment propici per a començar des de zero sense impediments ni problemes, tant en el món cultural com en el polític.

Ara estem en un bon moment per a començar a fer coses i fer-les be. Seria molt important que a nivell polític es poguera fer una assamblea de persones del valencianisme, reactivar a la gent, tornar a ficar-nos dins l´ilusió de que és possible fer les coses ben fetes. Començant des de zero en un lloc a on tots estigam en una mateixa condició d´iguals i elaborant unes llínies d´actuació concretes, de qué es vol fer, cóm es vol fer i a on es vol aplegar. Lo més difícil és posar en una mateixa condició d´iguals als que es creuen ser algú i que cada persona assumixca el rol que ha de elaborar. Pero a poc que es fera be, en ganes i bona voluntat, estic segur que podria aparéixer una alternativa valencianista séria i en futur.

I això és important perque sense valencianisme polític els que quedem com a últims mohicans del valencianisme social i cultural tenim els dies contats. En definitiva tot depén de les intencions reals que tinguen els valencianistes. A mi em consta que hi ha gent en diversos grups i iniciatives que estan per esta llabor, que saben que és possible, tot és qüestió de posar d´acort a la gent que pensem aixina, som més dels que creem i ara en més ganes que mai. El propi valencianisme serà qui decidirà si subsistir per a triumfar d´ací uns anys o suïcidar-se per deixadea veent com les terceres vies espanyolistes i pancatalanistes s´aprofiten de la situació. I també decidirà si volen començar de zero una cosa ilusionant i nova o anar posant pegats i tornar a caure en el mateix clot.

Gràcies a tu Joan perque iniciatives com esta teua són fonamentals i necessàries per a difondre moltes idees i pensaments lliures que si no els donen oportunitat, pareix que no existixquen.

Benet – Bona o curiosa idea, (segons qui puga llegir esta entrevista) açò de començar “des de zero”, puix Valéncia té molts anys d’història en les seues esquenes. ¿Podries ampliar un poquet i dir més concretament a qué et referixes en eixa proposta?

Robert – Si clar, em referia a començar des de zero com a moviment, com a colectivitat. No fa molt parlant en Manolo Gimeno em comentava que ell mai havia estat a gust al cent per cent en el valencianisme, que sentia com que tots estos anys que ha estat fent valencianisme no era dins del seu moviment. Curiosament quan m’ho va dir yo vaig sentir lo mateix. I després resulta que comentant-ho en la gent, molts em dien lo mateix. És que hem començat en un moviment que no és el nostre i no hem sabut els valencianistes fer-lo nostre.

El valencianisme ha naixcut o ha sigut manipulat a conveniència pel regionalisme espanyoliste. Quan a voltes els pancatalanistes o tercerviistes nos acusen de ser un instrument de l’espanyolisme tenen tota la raó del món, lo que passa és que com no nos sentim espanyolistes, ni ho som, nos rebotem i nos enfadem, pero en el fondo hi ha una gran veritat en això. El valencianisme ha segut incapaç de constituir-se com a moviment colectiu, només ha pogut influir lo que ha pogut i quan ha pogut en el regionalisme popular d’Unió Valenciana i els grups anticatalanistes. Totes les propostes valencianistes en un poc de trellat han segut tallades per que s’han cremat els seus caps visibles i perque no l’interessava al regionalisme.

Començar des de 0 significa juntar-se tots els valencianistes i crear el seu propi moviment, tant social com polític, fent les reunions, assamblees o grups de treball que siguen possibles. I a partir d’ahí definir el valencianisme. Això no vol dir canviar res de l’història o dels fets, sino saber quin camí es vol dur i tindre clara quina és la base del valencianisme per a que no siga manipulat per tercerviistes espanyolistes o catalanistas.

Quan a dia de hui alguns partits polítics es diuen “nacionalistes” o “valencianistes” em pregunte ¿qué entendran per valencianisme? ¿El de Miquel Adlert? ¿El de Feases? ¿El de Faustí Barberà?, si tots eixos valencianismes tenen moltes diferències entre sí només per l’época en que s’han donat a conéixer i s’han desenrollat. El llibre “Bases per al nacionalisme valencià” per eixemple és una bona porta d’entrada pero cal una revisió completa del valencianisme i definir els seus valors principals. En el meu blog ya vaig apuntar una série de coses que són bàsiques segons la sociologia de la diversitat cultural.

Yo pense que la gran majoria dels valencianistes poden entrar en eixos mínims, i si algú es queda fora és que ya ha optat per atres vies o ha traspassat ponts, mala sòrt. Pero els valencianistes ho tenim perfecte per a començar de zero. Si no ho aprofitem ara, a poc de temps que passe ya serà massa tart perque hi ha massa grups polítics diferents, en objectius i idees diferents –inclús contraries- al valencianisme que s’estan fent en el control de la paraula i quan més temps els deixem, més es destruïx el concepte de valencianisme. Per això, és molt important que primer estructurem novament el valencianisme cultural i polític, i després, quan es tinguen les ferramentes necessàries, presentar-se a la societat. Anar cara a la societat sense base, sense gent formada, sense res, és com tirar-se per un precipici.

Gràcies Robert pel teu temps i per estar sempre al costat d´esta pàgina i al meu costat sempre que m´has fet falta. Un abraç i quede a la teua disposició.