Les falacies del catalanisme

Per Jesualt Masià i Alamar

Les falacies del catalanisme (I)

Les falacies no existixen en la ciencia, son incompatibles.

Les falacies son erros en l’argumentacio, per tant en cap moment qui les utilisa ni fa ciencia ni busca la veritat, es troba molt llunt, en l’obscuritat de la manipulacio.

Alguns dels fins de la comunicacio son fer-se entendre’s, transmetre, persuadir, ajudar, aconsellar, conseguir, pero si no es respecten una serie de principis estem front a unes atres formes mes perverses de incomunicacio com la desinformacio o la propaganda. Al no existir retroalimentacio no hi ha discurs ni dialectica, a soles un monolec, i per tant no un dialec fructifer.

Quan no es respecten els principis conversacionals: aportar informacio, dir la veritat, ser clar, estem davant d’atra forma de comunicacio, i es la propaganda la que utilisa molt a sovint el discurs politic o el coloquial en la mida en que es vol persuadir a l’atre.

La ciencia per a evitar i cobrir-se de cometre determinats erros te una filosofia, un metodo i una llogica per a evitar caure en ells. Les falacies no existixen en la ciencia, son incompatibles. Si descobrim que els que se volen passar per cientifics cometen un fum d’este tipo d’erros, haurem de reconeixer que utilisen la ciencia per a fins bastarts, per eixemple per a justificar una ideologia politica o per a realisar un proyecte de transformacio social conegut tambe com ingenieria social. Se tilda d’acientifics a aquells que estan fora dels principis metodologics, filosofics i llogics, pero mostrarem quí està dins i quí està fora i com adjectivar aixina resulta ser una caracteristica de la propaganda que consistix en desprestigiar al contrincant en lloc de rebatre l’argument.

Revisarem a lo llarc d’una serie d’artículs l’intercomprensio llingüistica, el criteri d’autoritat, la peticio de principi i les contradiccions llogiques que cometen de forma sistematica el catalanisme. A soles demane, primer analisar els fet i despres ficar la teoria i no al contrari, perque en la teoria per davant podem justificar qualsevol cosa i nos pot deixar cegos a vore la realitat tal i com es, resulta complicat, pero el contracte va sobre tot als que no pensen com yo. Si volen buscar la veritat o l’erro al final d’estos articuls estaran mes prop.

Es important senyalar que la llogica i les falacies no han segut inventades per mi, per a que me donen la rao, son estudis que comencen des d’Aristotil fins als nostres dies, es una ferramenta en la que es basa qualsevol enunciat que es considere cientific, els resultats del seu exit son obvis. D’aci li prove la seua neutralitat i la utilisarem com element que nos permeta triar quí te rao ¿Els valencianistes o catalanistes? Senyale per adelantat que la rao no servix per a res, es dir, es pot negar, sense cap inconvenient, qualsevol cosa, igual que els revisionistes neguen el genocidi nazi. Freud tenía rao som irracionals, en tot cas, si li volen llevar la rao començarem pronte.

Les falacies del catalanisme (II)

L’intercomprensio llingüistica es insuficient per a mostrar que el valencià es català

El criteri d’intercomprensio llingüistica es una de les opinions mes esteses per a provar que el valencià es catala. Consistix en afirmar que si dos modalitats llingüistiques s’entenen son el mateix idioma i sino es aixina estem front a una atra llengua, pero conte contraeixemples que demostre que es invalit com a concepte util. Analisem alguns eixemples:

El cas del Chinenc, son tants dialectes que tenen series dificultats d‘enteniment entre sí. Per tant no serien la mateixa llengua.

En Expolingua estigui parlant en una chica que estava en l’estant del gallec, en valencià a lo llarc de 45 minuts, contant-li la el nostre conflicte, ella digue que m’entenia, per tant el gallec es valencià.

Un tex de fabla aragonesa: “L´Aria de Chobentú de l´Alto Galligo ha imprentato una Achenda Choben ta iste curso escolar, que se distribuye entre a escolanalla de segundaria d´es zentros d´a comarca.”. S’entén, per tant el valencià és també fabla.

Un text en francés: “Exercices gratuits en ligne pour apprendre le français - Al´usage des enseignants et des étudiants qui veulent se perfectionner en français” com se lo que vol dir, el valencià es francés.

Anem a reproduir un text en aranés: “Era Lei 1/1998 de 7 de gèr, de politica lingüistica, en sòn article 7 tanben hè referéncia ara proteccion der aranés: Er aranés, varietat dera lengua occitana pròpria dera Val d’Aran, se regís entad açò que tanh ar us, pera Lei 16/1990, deth 13 de juriòl, sus eth règim especiau dera Val d’Aran, e supletòriament, pes precèptes d’aguesta Lei, es quaus jamès non pòden èster interpretats en perjudici der us der aranés.” Com hem compres lo que escriuen, el valencià es aranés.

Un text en italià del diari Stampa: “La tv iraniana Al Alam mostra «la confessione» dello sconfinamento nelle acque territoriali iraniane. Londra si dice indignata e chiede il rilascio dei marinai arrestati. L´Ue: liberazione immediata”. ¡Tambe l’entenc!

Resumint, el valencià es italià, catala, francés, fabla, aranés, gallec i com tambe els occitans nos entenem puix ya saben, pero a nosatres nos costa mes entendre’ls. Reflexionem, si haguérem patit els valencians un intent d’italisacio durant 30 anys, es dir, que s’ensenyara un hibrit en l’escola -el valencià-italià-, que els mijos de comunicacio escamparen eixe model, que les paraules valencianes aparegueren en diccionaris italians, que les autoctones foren proscrites, que utilisarem lexic transalpi i formes verbals de la peninsula de la bota ¿Es semblaria el valencià a l’italià? Va a ser que sí. ¿I si son la mateixa llengua per a que tant d’intent en convergir? ¿Per que tant d’esforços i millons en capgirar als valencians? Tot obeïx a un proyecte d’ingenieria social. ¿No sera que els membres de les families llingüistiques se pareixen igual que els membres de la familia –l’institucio social-, pero no son iguals? En tot cas, el criteri d’intercomprensio falla mes que una escopeta de fira, a les proves em remet.

Les falacies del catalanisme (III)

El particularisme onomastic. Els estrangers tambe denominaven al nostre idioma com a valencià.

Una opinió molt generalisada en el catalanisme es el particularisme onomastic, que consistix en afirmar que quan Joanot Martorell o Antoni Canals explicaven que escrivien en valencià era una forma de dir catala, pero com que hi havia un sentiment de valencianitat, una forta identitat local dels valencians, estos li dien valencià. Si demostrem que no era local, sino que fora del nostre Regne també se li dia valencià, l’argument catalaniste serà erroneu, per a variar.

Es tan perillos com absurt este criteri perque nega lo que afirmen els autors, o siga que quan dic blanc estic dient negre. Si es pot capgirar lo que escric, hem acabat en la comunicacio, hauriem de tornar a les senyals de fum.

Fixem-nos: yo dic que escric en valencià, quan dins de 200 anys lligguen est articul podran dir que l’escric en catala, lo que es inadmissible. ¿Que puc fer per a que es respecte lo que escric? En els catalanistes res. De fet els nostres llibres estan dins del catala per obra i gracia del ISBN, o siga el sistema de catalogacio de llibres. A la nostra Generalitat no li importa que aço ocorrega, aixina es el seu valencianisme d’opereta. ¡Jo tia que gran valencianisme el del PP!

Francesc Eximinis, naixcut sobre 1330 i fallit en 1409, natural de Girona, en la seua obra “Regimen de la cosa pública”, escriu: “que aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus dursbe lo pus mals sonants vocables dels altres, he ha pres los millors...”, etc...

Un monge de Monserrat, al traduir el “Vita Christi de sant Bonaventura”, publicat en Barcelona, en 1522, escriu que: “He desliberat arromançar lo present libre, puix veig que fins aci, en la nostra catalana lengua no es esta transladada, y acabat que lo Cartuxa se tropia entre nosaltres en lengua valenciana, que es a la nostra prou conforme...”

En l’Actes Concili Tarraconense, any 1591, s’escriu: “Que ab auditoris vix aut ne vix quidem intelligi possit (...) i Principatu Cathaloniae in lengua catalana, in Regno Aragonum lengua materna et naturali ilius Regni, in Regno Valentiae lengua valentina, et non alia concionetur”.

Francisco Diago, en el “Libro Primero de la Historia de S. Vicente”, publicat en Barcelona en 1600, escriu que: “Predicaba en su lenguaje valenciano, siendo verdad que predicó en tierras donde tienen el lenguaje bien ajeno y diferente: Aragón, Portugal, Cataluña, Lombardía, Escocia...”. En 1609, Francisco de Quevedo, en “España defendida y los tiempos de ahora, de las calumnias de los noveleros y sediciosos” escrigué: “Respondamos aora a Jerardo Mercator. Si la lengua castellana tiene casi todas las vozes griegas asi como los griegos las pronunziaron, i es toda latin en los idiomas diferentes solo casi en la pronunçiaçion, como valenciano, portugues i castellano.”

¿Si estos autors, son estrangers, qué fan defenent el particularisme onomastic valencià, com poden tindre una forta identitat valenciana o tal psicopatologia? ¡Si aço era un defecte a soles dels valentins! Aixina es com se refuta el seudoargument, adeu... ‘particularisme onomastic’.

Les falacies del catalanisme (IV)

El criteri d’autoritat, tambe conegut com ad verecundiam, ex cathedra o magister dixit, es una de les falacies mes comunes, es tracta d’utilisar el nom d’un expert per a tancar una polemica. I aci està l’erro, la ciencia es basa, estrictament, en arguments, no en quí diu qué. La religio en canvi es basa en lo que diga el Papa i mes si utilisa l’infabilitat papal convertida en dogma per Pio IX, en 1870, en el Concili Vatica I.

Resultà molt curios quan la RACV convidà, a les jornades que realisava en Gandia, a Emili Casanova, professor de catala en la nostra universitat i membre de la AVL, nos donà una conferencia sobre la llegitimitat en l’utilisacio de l’articul “lo”, es dir, fonamentà que el seu us era totalment normal perque aixina es mantenia en els parlants i perque ademes existien documents que avalaven la seua existencia. Quan en la tanda de preguntes se li digue que si tan valit era per qué no l’havia utilisat en cap ocasio, contestà que Sanchis Guarner els digue que no el gastaren. Quína coentor. En este cas, el seu professor estava per damunt dels arguments exposts en la dissertacio, lo que es falaç o es infalibilitat papal i que yo sapia a soles en tinguerem a dos valencians al capdavant de l’esglesia.

Atre erro es quan s’utilisa un expert en un area de coneiximent que no es la seua per a concloure una disputa, per molt Einstein que siga no es una autoritat en psicologia. Atre problema argumentatiu es utilisar una cita fora de lloc o que el mateix autor nega en obres posteriors.

El catalanisme repetix sistematicament lo de tota “la romanistica internacional” apoya que el valencià es catala. Afig que A. Mollà anà mes llunt, afirmà que al catalanisme l’apoyava la “filologia universal”, sense comentaris. En un subtipo de l’autoritat, existix l’erroneu argument del numero, es dir, la força de molta gent, com a eixemple podriem citar que en 1980, es celebrà en Palma de Mallorca el “XVI Congreso Internacional de Lengua y Filología Románica”, d´alli, escriuen que ixque un apoyo a la catalanitat de la nostra llengua pels experts, pero amaguen lo següent, acodiren 723 congressistes. A soles 36 filolecs signaren el document sobre l’unitat del catala front a 687 que no ho feren, es dir, a soles un 5 % estigue a favor i un 95 % o s’abstingue o es declarà en contra. En el curs 2003-2004 hi havia 94 lectorats de catala a universitats de 28 països. Que no estranye ningu que n’ixquen mes. “Poderoso caballero don dinero”.

Ho torne a repetir, la ciencia es basa en arguments, no en el número de gent que apoya una teoria o en el valor dels investigadors.

Les falacies del catalanisme (V)

L’unitat de la llengua encara està per explicar

La petitio o peticio de principi es comet quan es vol donar per assumit un argument quan precissament es qüestiona, be perque no estiga solidament apoyat, be perque continga erros o be perque no s’explique. Hi ha una peticio quan volen que acceptem de primeres lo que encara està per explicar. No se donen raons, pero construixen tota la teoria o un raonament sobre un assert, opinio que no fonamenten, es dir, volen construir la casa pel sostre i no des de baix. L’atra part vol que es demostre que la casa es construix en ferms pilars.

Ha segut una constant en el valencianisme demanar i senyalar esta qüestio, la comet el catalanisme quan no s’explica per qué en el Regne de Valencia es parla català. Cometen una falacia nomenada circul vicios quan afirmen que aci es parla català perque fon dut i no expliquen cóm i quants vingueren i tornen a “aci es parla català”. Pero cal resoldre cóm i de quína manera. La ciencia no explica a soles efectes, busca les causes.

La demostració irrefutable de que el catalanisme comet esta falacia son els canvis teorics per a demostrar que el valencià es dialecte del català. Volien que acceptarem, de principi, que aci es parlava català, la mostra son les diferents teories propostes (reconquista, substrat, estratistica i repoblacio). Aixina el programa d’investigacio catalaniste anava salvant les deficiencies canviant de teoria quan era refutada pels valencianistes. Qüestio inequivoca es que lo que pretenien que assumirem de principi no estava clar, per aço tant de canvi.

Les quatre teories son: la teoria de la reconquista de Griera, la de substrat romà de Sanchis Guarner, la estratística de Badia, la de la repoblacio de Guinot, son contradictories entre sí. Com a mostra un boto, escriu Badia, referint-se a la teoria de la reconquista de Griera i a la de substrat pre-romà de Guarner: “D’altra banda, totes dues teories presenten dificultats greus, algunes de tan greus, que a parer meu, les invaliden del tot, fins al punt que, a desgrat d’allò que hi aporten, el tema en resta encara sense explicació plausible […] L’explicació que en dóna la teoria de la reconquesta sembla del tot inadequada”.

Les quantificacions realisades sobre el llibre del repartiment i els llibres d’avehinaments, realisades per Ubieto, Cabanes, Ferrer, Piles o Vidal no confirmen les quantitats aportades per Guinot, pero ademes els llinages dels seus 40.000 repobladors, en dos sigles, no diu res de les següents generacions i menys encara de l’idioma parlat sobre tot, a mida que passen les generacions menys potencia explicativa. Un eixemple, ve un immigrant marroqui, te un fill, que parlarà castellà i per qué no valencià, el nom Mohamed no indica que parle arap, ni tan sols l’orige. So pena, de cometre una atra falacia que ya vorem en un atre articul i es relacionar llengua, religio i etnia, vagen pensant i me conten.

Les falacies del catalanisme (VI)

Dins dels erros en l’argumentacio existixen un subtipo coneguts com a falacies llingüistiques, per eixemple les definicions persuasives, que consistixen en utilisar frases fetes, facils de recordar que a soles reflectixen estereotips, per eixemple quan s’afirma “que venen els rojos”, “Espanya va be”, “els blavers són de dretes”, “el catalanisme és progrés”, “El país valencià serà d’esquerres o no serà”, en cap moment s’utilisa l’argumentacio, perque no busca raonar, el seu objectiu es escampar els prejuïns. Atra modalitat es amagar en una estructura llingüistica lo que es nega.

Lo que resultava inadmissible i faltava a la veritat era la doble llectura que es feya del proces de creacio de la AVL. D’una banda els catalanistes contents en la composicio, es poden consultar les hemeroteques, clar, tenien la majoria absoluta. I el PP es queda a soles defenent la valenciania del dictamen del CVC, despres en la constitucio de la AVL i les seus accions, el PP estava fora de la realitat, si no saberem que mentien, es podria calificar d’esquisofrenic, pensaven, com Goebbels, que una mentira repetida mil vegades es podia convertir en una veritat.

En el dictamen del CVC de 13 de juliol de 1998, per encarrec de les Corts valencianes que feren en 17 de decembre de 1997, podem llegir: “El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d’autonomia dels territoris hispànics de l’antiga Corona d’Aragó reconeixen com a llengua pròpia.”. Si es comproven el estatuts vorem que lo que compartin es el català, no perque en el nostre estatut fique català, sino perque com afirmen els catalanistes “valencià és una forma de dir-li al català”.

La AVL, el 19 de decembre de 2003, en la “Declaració institucional de l’acadèmia valenciana de la llengua sobre el nom i entitat del valencià i sobre la normativa oficial vigent” afirmava que “Esta denominació no és incompatible ni ha d’entrar en contradicció amb altres denominacions també tradicionals, històriques i legals, que rep la llengua pròpia dels valencians. La diversitat onomàstica del valencià no pot servir de base a iniciatives que projecten una imatge fragmentada del sistema lingüístic que els valencians compartim amb altres territoris”. Aço, era ya el destarifo en mayúscules. Resulta molt mes facil reconeixer que pot rebre la denominacio de català, pero s’amaga, aço sí, tan poc que qualsevol que tinga un mínim d’interes podria descobrir-lo. Es la prepotència del poder o que simplement sabien el nivell intelectual del seu electorat, aixina que no se qué es pijor.

Al PP li servi per a mantindre el govern d’Espanya, com afirmà Pujol, Zaplana li promete l’unitat de la llengua. Que vote al PP qui vullga, pero que no ho facen per valencianistes, mes que res perque mentixen. “La propaganda debe ser sencilla, elemental y masiva. Dirigida a los sentimientos, no a realizar complicados análisis científicos, y ajustada para las entendederas de los miembros de la sociedad menos brillantes” las frase es d’Hitler.

Les falacies del catalanisme (VII)

L’oblit d’alternatives es una de les grans falacies, ademes es una de les caracteristiques fonamentals de la propaganda. En qualsevol treball d’investigacio s’ha d’arreplegar les distintes teories que existixen en la lliteratura cientifica, pareix que el departament de filologia catalana està exent.

La AVL no fa referencia a les normes de la RACV ni a tot el proces de normativisacio ni a la normalisacio desenrollada per les editorials valencianes. Dificilment pot ser solucio de res si una part del conflicte es eliminada de la realitat. Pareix que la timida i falsa valencianisacio de la AVL s’haja produit per obra i gracia dels academics, pero ignoren als autors materials de la normativisacio del valencià, cap academic de la AVL ha format part d’ella.

L’oblit d’alternatives supon ignorar a l’atra part, aço es practicament impossible de fer en politica, ambit d’etica difusa o inexistent, pero el catalanisme es farta fer-ho en les seues obres que consideren cientifiques. ¿Podrien ensenyar a soles un treball d’investigacio, en sentit estricte, que no comence per un analisis teoric de les propostes realisades per a tractar el tema elegit?

L’ignorancia ha segut una constant, la revisio critica exclosa baix la tecnica de la propaganda nomenada supressio, lo que no ix no existix. La gent no coneixia atra proposta, a l’ignorar-la no podia captar adeptes i per tant dissidents, tambe conseguien en l’ilusio d’unanimitat donar una image d’indiscutibilitat de l’unitat de la llengua creant aixina un pensament unic. Es creuen infalibles quan repetixen sistematicament “l’unitat és indiscutible”, pero el filosof Stuart Mill escrigue que “tota negativa a una discussio implica una presuncio d’infalibilitat”. I l’infabilitat no existix en la ciencia, ya que el seu coneiximent es conjectural i hipotetic, pero sí que existix en la religio, en l’infalibilitat papal i els atres dogmes. El famos filosof de la ciencia Popper escrigue: “l’irrefutabilitat no es una virtut d’una teoria (com es creu a sovint), sino un vici [...] el criteri per a establir l’estatus cientific d’una teoria es la seua refutabilitat o la seua testabilitat”, clar, si no es possible demostrar que siga falsa, llavors es una veritat eterna o indiscutible i estes no existixen en la ciencia.

Obviar la practica cientifica de citar tota la bibliografia, ignorar la dialectica dels processos de verificacio i refutacio els du a una presuncio de veritat absoluta que a soles es pot donar en la fe o en la politica. En el departament de filologia catalana no hi ha cap veu dissident, ni en el d’historia, es una endogamia que atenta directament contra la llibertat de les idees i l’acces a l’informació, en tot cas, exhibixen un comportament indigne d’una universitat.

Es creuen infalibles quan repetixen sistemàticament “l’unitat és indiscutible”, no citar atres opcions, ni debatre en les condicions d’una etica comunicativa son caracteristiques de la pseudociencia catalanista, son activitats habituals que estan molt llunt dels valors de la ciencia. I sino es com dic, accepte aranya com animal de carrega del dessert del Kalahari.

Les falacies del catalanisme (VIII)

La falacia ad hominem, atac personal o desqualificacions de la font, com tambe es coneguda, es comet quan s’insulta a l’adversari. Aixina es centra l’atencio sobre atributs personals, pero no s’argumenta res, ya que no s’analisa lo que diu o en tot si es fa va acompanyat de la desacreditacio. Es inevitable en tots els conflictes socials.

Existixen dos fenomens que s’apliquen per a impedir l’influencia dels grups socials: la psicologisacio i la denegacio. Com a ferramenta destacada utilisen esta falacia.

La psicologisacio l’apliquen quan se cataloga a l’atre grup o persona en rasgos de personalitat immutables. Els eixemples son una constant: “Acientifics, irracionals, cavernicoles, retrogats, etc”. En l’any 2004, Alzamora participà en un taula redona sobre la fragmentacio de la lliteratura catalana, en l’encontre d’escritors que organisà Eliseu Climent en els premis octubre, en Valéncia, l’escritor mallorqui, digue que quí qüestionara l’unitat de la llengua “o es un imbécil, o es un hijo puta”. Aço ho digue quant el brillant personage, ocupava el carrec de responsable de promocio exterior de l’Institut d´Estudis Balearics, entitat vinculada a la conselleria de Cultura del PP balear, sí d’eixe partit tant valencianiste, a favor catalanisme recalcitrant de la AVL i els mateixos que neguen, votant l’estatut aragones, l’aigua al Regne de Valencia. El partit balear nomenat “Agrupació Social Independent” considerà que eren comentaris difamatoris i injuriosos i per aço el dugueren a juï.

La falacia es convertix en un instrument d’un proces psicosocial i es utilisada en l’estrategia comunicativa de la propaganda. El que Zapatero es compre un chale a pocs metros d’una plaja nudista, a banda de creure que es sencionaliste, res te a vore en la seua politica. El que fora president d’Unio Valenciana, Gonzalez Lizondo, rebe tambe moltes falacies d’este tipo, inclus ficant-se en el seu llavi llepori, en la revista Turia, el Dr. Conejero escrivia “La lizondada de la semana. La chistorra es un embutido navarro a base de cerdo, vacuno, y panceta que se consume fundamentalmente frito. Pues el lider de UV cree que se trata de una mujer que cuenta muchos chistes”. En un llibre escolar, “Materials de llengua”, es podria observar a Lizondo en un bazoka apuntant als que no pensaven com ell. Tambe el ex president d’Unio Valenciana i transfuga Chiquillo, hui senador del PP, nomenà “gangster” a Zaplana i feu un video sobre la seua “corrupcio”. Qué curta es la memoria o llarga la boljaca i la barra.

La denegacio tracta de desacreditar el mensage aixina la normativa valenciana ha segut calificada d’apichada, de ser un invent, de fantasia, de ser acientifica, de ser aberrant, etc.

L’objectiu de la denegacio i la psicologisacio es estigmatisar al contrincant per a que ningu se li acoste, aixina es reduixen les opcions d’arreplegar aliats, per aço rep també el nom d’enverinament del pou.

Les falacies del catalanisme (IX)

La repeticio sistematica de que el valencià es català, es una falacia ad nauseam, la prova es que si l’orige del valencià estava clar per qué tenen sis teories per a explicar-ho. ¿En quína de totes nos quedem? La ciencia busca trobar una causa per a un efecte, en ocasions existixen causes, pero busca pel principi llogic de terç exclos, reduir les explicacions a les minimes possibles. I es normal, l’accio de ploure te una causa que activa tot un proces, si tinguerem quaranta teories per a aclarir-ho, no sabriem per qué plou. El principi d’economia o parsimonia, conegut tambe com la navalla de Ockam era la proposta d‘este filosof que venia a dir que quan la ciencia ha de triar entre dos models, es preferible el mes simple. Les raons son provabilistiques, s’eviten més inconsistencies, reiteraccions, problemes de conectivitat llogica, les contradiccions, es dir, resulta ser mes operatives.

A lo llarc dels articuls precedents hem vist que decissions que afecten a l’ambit de la ciencia han intervingut la politica. Hi ha fets que s’ignoren i que dona lloc a multiples confusions. El seccessionisme del dialecte català respecte a l’occita no es produi fins la declaracio antioccitanista de Fabra en 1934. Tot el proces normatiu fon resolt, tancat politicament, llunt de la ciencia per Prat de la Riba. El proyecte nacional català influix directament en còm fan ciencia, falaç com hem llegit. I si l’objectiu de les falacies es pervers perque com a objectiu intenta manipular, ¿Per qué el catalanisme en gasta tantes? ¿Per qué he de juntar-me en el que m’intenta enganyar? ¿Per qué si som d’una catalanitat indubtable s’utilisen tecniques de desinformacio? ¿Si som catalans perque eixa veritat no es obvia per a nosatres? ¿Per qué existixen tants interessos aliens en el catalanisme o l’espanyolisme? ¿Per qué tanta persecucio, psicologisacio i denegacio? Es tan rebuscada l’explicacio catalanista, que pert el punt d’ancorage en la realitat, i contradictoria. La seua fonamentacio es ideologica, voluntarista i llunt de les proves empiriques. Qui mentix està sempre llunt de la ciencia i aço s’ha pogut vore llegint esta serie d’articuls, com tambe es poden consultar molts llibres fora del circuit comercial per obra i art del PP i PSOE, que en lo d’afonar el valencianisme estan sempre d’acort.

L’or catala no existix, no podem mirar tampoc al centre, mes clar que el Pare Costa no ho ha escrit ningu: "no volem ser periferia del centre ni periferia de la periferia". Molts hauran de redescobrir que baix eixa image, cultista, elitista, ilustrada, cientifica es troben l’enveja, la propaganda, la mentira, la desinformacio i com no el proyecte politic que dona rao a tot, pero, el catalanisme es una ideologia pseudocientifica i com a tal ha de ser analisada. Els valencians no podem esperar que ningu de fora nos traga les castanyes del foc, cada vegada que han ficat cullerada hem anat cap arrere.

30.06.2008

Un atre genial articul del psicolec Jesualt Masià i Alamar tret del seu blog personal. http://jesumasia.blogspot.com

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari