Ei...! No mos entenem?

¡Ei...! ¿No mos entenem?

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

No fa molts dies, caminava per les rodalies de Valéncia buscant un carrer, antic, pero que mai no havia estat en ell. Aparquí el coche i com no tinc GPS, comencí a preguntar a uns i ad atres pel carrer en qüestió. Uns m´indicaven correctament i uns atres feren lo que pogueren, fins a que apleguí a preguntar-li a un chic jove, uns vinticinc anys. Yo m´havia dirigit ad ell en castellà i ell se dirigí a mi també en castellà, pero al notar el seu accent li parlí en valencià i ell lo agraí dient-me somrient,

- ¿Saps parlar en valencià?
- ¡Evidentment! -Li contestí
- Aixina mos entendrem millor. Yo soc català. -Em digué
- Ya m´he donat conte pel vocabulari que estàs utilisant. -Li diguí.

Intercanviarem unes quantes paraules en respecte a la llengua i cadascú tirà de la manta cap a sa casa durant uns minuts, i les indicacions sobre el carrer que buscava quedaren en un segon lloc... ¡Si no recorde mal no aplegàrem ad elles!

Pero eixe comentari, “Així ens entendrem millor”, em feu riure, puix no és la primera vegada que ho escolte, assumint els catalans que per que un valenciaparlant sàpia parlar en valencià, ha d´entendre com parla un català per obligació.

És molt cert a hores d´ara que els valenciaparlants estem molt infectats en paraules i expressions d´uns atres orígens no valencians, i d´això s´encarreguen molt be els modismes anglesos que mos ataquen per totes bandes i, ací en Valéncia sobre tot, el sistema educatiu valencià ensenyant català baix el nom de valencià, o directament ensenyant català sense amagar-se com fan les Universitats de la nostra Pàtria Valenciana. Pero no és manco cert que yo que soc castellaparlant de breçol entenc el castellà millor que el valencià i que gràcies a diversos cursos que he fet d´anglés, puc defendrem en eixe idioma encara siga un poquet. En lo que podríem dir que a hores d´ara, parle correctament el castellà i el valencià, per intoxicació imposta entenc el català i per desig propi entenc i parle l´anglés.

Seguint el raonament de molts catalans i catalanistes, mos entenem parlant cadascú en la seua llengua, (valencià i català) perque són la mateixa llengua, ´una llengua comuna´. Ara be, si utilisem els silogismes i diem, si A és igual a B, i B és igual a C, A ha de ser igual a C, i si ara això ho traslladem al nostre cas, tenim que, si parle en castellà i m´enten un català (com me passà) i un català parlant en català s´enten en un parlant en valencià (com també em passà), vol dir que un castellaparlant s´entendrà en un valenciaparlant... ¿Vol dir això que castellà i valencià també són la mateixa llengua, ´la llengua comuna´? Pero ara vaig a anar un poc més llunt, si yo parle en anglés i m´enten un parlant en castellà i este parlant en castellà és entés per un parlant en valencià... ¿Vol dir això que l´anglés i el valencià són la mateixa llengua, ´la llengua comuna´? Segons este raonament tots parlaríem la mateixa llengua, ´la llengua comuna´ que segons els nortorientals espanyols seria, ¡cóm no!, el català, i per extensió tot lo món en totes bandes del globo terràqueu parlaria català.

Puix no senyors meus. Si yo entenc a un català és pel motiu de que en Valéncia des de fa més de trenta anys nos estan catalanisant i cada volta en més corage i ràbia i, menys amagat que mai i per nassos la majoria dels valenciaparlants saben parlar perfectament la nostra benvolguda i dolça llengua valenciana i a banda d´això parlem o entenem la grossera parla barcelonina que nos estan imponent a capa i espasa des de tots els estaments públics i privats, gràcies als diferents governs que hem tingut en Valéncia.

¡Ah! i si algú s´ha perdut, el català no es parla en tot lo món ¡ni molt manco!, a soles es parla en alguns racons puntuals de Catalunya, sense més incidència a nivell social que l´imposició dictatorial i la caça de bruixes que està imponent el govern català al seu propi poble, de lo qual el poble ya li passarà la seua factura en el moment que manco s´ho esperen. La població de catalaparlants aplega a poc més d´uns centenars de mils de persones, i no els millons en el quals sempre se´ls ompli la boca en dir, en canvi si en Valéncia ensenyaren en les escoles el valencià que el poble demana i no el català que imponen, un atre gall cantaria per a tots.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)