Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Capitul II. Fonetica Valenciana. Les consonants)

Per Josep Maria Guinot i Galan

LES CONSONANTS EN GENERAL

27. Les consonants oclusives es produixen pel tancament momentaneu pero complet, de boca i nas, al pas de l´aire, per a expulsar-lo despres en una separacio repentina dels orguens de l´articulacio que intervenen, com, per eixemple, en la pronunciacio de B, D, P, T.

Les oclusives es dividixen en orals i nasals. Les primeres, solen ser conegudes simplement per oclusives, i les segones, per nasals. Si el vel del paladar està alçat, l´oclusiva es oral; si el tancament de la boca coincidix en la baixada del vel del paladar, es produix una nasal. Les orals son instantanies; les nasals, poden durar. Les primeres son considerades com momentanies; les segones, com continues.

28. Les consonants constrictives es produixen quan els orguens d´articulacio s´apropen, pero sens arribar a tancar-se completament; la columna d´aire, sense ser interrompuda, passa per un canal mes estret que el de les vocals, i produix un fregament continuat; per lo que estes consonants es diuen continues o fricatives com la F i la V valenciana.

Son tambe constrictives les vibrants i les laterals.

Les vibrants es caracterisen pel moviment vibratori rapit d´un orgue flexible (com la punta de la llengua o la campaneta), desplaçat repetides vegades pel buf respiratori, i que torna a recuperar sa posicio inicial. La remor que es produix se pareix al redoble d´un tambor. Pertanyen a esta classe la R i la RR. Mentres es pronuncien, la llengua forma una fluixa oclusio, interrompuda per rapides explosions.

Les laterals s´obtenen obstruint la part mija de la boca ab la llengua, aplicada contra el paladar, i forçant a eixir la corrent d´aire pels costats. A esta classe pertanyen la L i la LL. Poden haver moltes varietats de L, ya que durant la seua pronunciacio, la llengua queda lliure per a ser aplicada a diversos punts: a les dents, als alveols, al paladar. Foneticament, per eixemple, no son iguals les L de colchas, salsa, salt, etc...

Fenomen paregut a l´anterior succeix en les consonants nasals, ya que en sa pronunciacio els orguens de l´articulacio queden lliures i permeten articular-les en diversos punts, de lo que resulten, per eixemple, diferents N: una, nasal-alveolar (com en enreixat), bilabial (com en amparar), prepalatal (com en concha), velar (com en tancar) i dental (com en antena).

29. Les consonants africades consten d´un moment d´oclusio, seguit d´un atre de friccio, produits els dos en el mateix punt d´articulacio. Estes consonants solen tambe anomenar-se oclusivo-fricatives. A esta classe pertanyen la CH i algunes palatals valencianes, com es vorà mes avant.

LES CONSONANTS EN PARTICULAR

I. CONSONANTS BILABIALS

30. En valencia les consonants bilabials son tres: B, P i M.

En l´articulacio de les bilabials, l´obstacul es forma dins de la cavitat bucal, entre els dos llavis. Si es realisa per mig d´una explosio ab intervencio de la glotis, tenim el so de la B; si s´efectua dita explosio sens intervencio de la glotis o cordes vocals, tenim la P, i si la corrent d´aire passa per les fosses nasals, resulta la M.

31. Bilabial oclusiva sorda P. Per a l´articulacio d´este so, el llavi inferior entra en ple contacte ab el llavi superior; l´eixida de l´aire s´obstruix momentaneament i no vibren les cordes vocals. La P, valenciana es identica a la P del castella o del catala.

Tambe es pronuncien com P les B dels prefixos AB, OB, SUB (absoldre, observar, subjecte). Al final de paraula, la P es sonorisa en B davant de vocal o consonant sonora (cap-home kabome). Quan a la P seguix una L, se mante l´articulacio sorda i no es gemina (triple, no trip-ple).

32. Bilabial oclusiva sonora B. En l´articulacio d´este so el llavi inferior es posa en contacte apretat ab el superior, interrompent per un moment l´eixida de l´aire, pero vibrant les cordes vocals.

La B valenciana es igual a la castellana (en els seus matiços) a la francesa i a la catalana, i no es gemina en contacte ab una L (poble, no pob.ble), ni es confon en la V fricativa sonora.

33. Bilabial fricativa sonora. La B, en la pronunciacio esmerada, es oclusiva, pero quan es descuidada, i habitualment en certes comarques, es fricativa, foneticament. Esta B fricativa es pronuncia com la oclusiva en tot lo restant, pero en els llavis entreoberts.

La B es fricativa en els casos següents: a) en posicio intervocalica (roba, acabat); b) darrere de S (desbarrar), i c) quan la B va davant de R o L, cas en el que unes vegades es oclusiva i atres fricativa.

34. Bilabial nasal sonora M. En l´articulacio de la M, el llavi inferior pren contacte ab el llavi superior, produint una tancada momentania de la boca, i el buf de l´aire, modificat per les cordes vocals i per les fosses nasals, ab lo que el so resulta explosiu, sonor i nasal.

La M valenciana es identica a la castellana, francesa i catalana, etc... Algunes vegades està representada en l´escritura per una N (un -bou, umbou).

Mencio especial mereix el grup final MP, en el (sic) es pot comprovar una oclusio dels llavis al pronunciar la primera consonant del grup, en la que l´aire ix pel nas, i despres una explosio, al pronunciar la P. (llamp = llam-p; romp = rom-p).

II. LES CONSONANTS LABIO-DENTALS

35. En la pronunciacio de les consonants labio-dentals, l´obstacul a la corrent de l´aire s´oposa entre les dents superiors i el llavi inferior: l´aire ix fricant.

Fonamentalment nomes existixen en valencia dos consonants labio-dentals: la F i la V, sorda la primera i sonora la segona

El fonema V ha desaparegut en part del territori valencia, confundint-se en la B.

36. A) Labio-dental fricativa sorda F. Esta consonant s´articula sense tancar del tot la boca, posant el llavi inferior en contacte ab les dents superiors suaument, deixant eixir l´aire per les comissures dels llavis. Se diferencia de la V en que no hi ha vibracio de les cordes vocals en sa produccio. Es pronuncia com la F normal castellana, francesa o catalana.

37. B) Labio-dental fricativa sonora V. Esta consonant, es un fonema que s´articula ab claritat, distinguint-se de la B en la major part del Regne de Valencia (excepte entre els que parlen "apichat")

La V es pronuncia en el mateix punt i modo que la F, pero diferix d´esta en que, al pronunciar-la sonen les cordes vocals. Per a sa propia articulacio el llavi inferior s´aproxima a les dents superiors, sense tancar del tot la boca, i l´aire ix fregant, mentres vibren les cordes vocals.

38. C) Labio-dental nasal sonora, foneticament M, en l´escritura M o N. Esta consonant es produix per assimilacio d´una consonant nasal a una labio-dental que la seguix, (una F o una V) i el matiç passa quasi desapercebut a l´oït.

La posicio de tots els orguens de fonacio es la mateixa que per a la pronunciacio de la M, excepte que el llavi inferior pren contacte ab els dos costats de les dents superiors, la mateixa posicio que s´adopta per a pronunciar la F o la V. (emfilar, amfora, kamvi).

39. D) Labio-dental africada sorda F. foneticament F. Esta consonant es el resultat de l´assimilacio de les oclusives sordes P o T a la labio-dental F, que dona per resultat que els dos sons es pronuncien africats, (cap-ferida kaferida) i la F sorda

III. LES CONSONANTS DENTALS

40. S´anomenen dentals o linguo-dentals, els sons articulats en la produccio dels quals l´obstacul a l´eixida de l´aire sonor està format per la punta de la llengua i les dents, tant de dalt com de baix.

L´aire pot eixir en explosio (o siga despres de una tanca momentania o friccionant, ab intervencio o no de les cordes vocals. D´aci les diverses classes de consonants dentals: oclusiva sorda T; oclusiva sonora D; fricativa sonora d (+ralleta horizontal en mig); diversos matiços dentals de N, L, S, i Z. Els dos fonemes consonantics valencians son: la T i la D.

41. A) Consonant oclusiva sorda T. Es forma posant l´obstacul a l´emissio de l´aire, entre la llengua i les dents: la tanca momentania es completa, i no hi ha vibracio de les cordes vocals.

Per a pronunciar la T, la punta de la llengua s´aplica a la cara interna de les dents, baixant fins a la vora inferior d´ells, sens arribar a la postura de l´interdental. La T valenciana es com la castellana i l´italiana, i un poc mes baixa que la francesa (que s´articula cap a les genives).

La T tendix tambe a ser assimilada per les consonants que la seguixen (p, b, m, d, l, n, c). En esta modalitat es pronuncia la T final encara que etimologicament vinga d´una D. Pero la T final passa a D davant de consonant sonora. (tot-be. tod-be)

42. B) Consonant dental sonora D. S´articula com la T, pero ab vibracio de les cordes vocals.

La D pot ser oclusiva o fricativa.

1. La D oclusiva, tanca momentaniament el pas de l´aire. Aço succeix al principi de paraula (datil, dacsa), i davant de V o darrere de consonant labial o nasal (davant de N, M, L). En eixe cas resulta igual a la D italiana de fede o a la francesa de cadeau (advent, bondat, disgust, tanda, capdellar).

43. 2. La D fricativa, foneticament d (+ ralleta horizontal en mig), no es mes que un matiç de la D oclusiva. En esta articulacio, l´aire ix refregant, sense ser detingut.

La D fricativa s´articula com la D oclusiva, pero baixant mes la punta de la llengua, i fent-se la pronunciacio llaugerament interdental. Esta d (+ ralleta horizontal en mig) en valencià es mes suau i breu que la TH anglesa de THIS, i la fricacio es produix en la cara inferior de les dents i contra sa vora, diferenciant-se en aço de la O (zeta grega) en la que la fricacio es produix de ple contra la vora.

La pronunciacio d´esta d (+ ralleta horizontal en mig) fricativa es troba en valencia davant de E i darrere de consonant no labial, ni nasal: poda, poda; lladre, ladre; des de, desde; perdua, perde; cada, kada. (Les d en negreta, en ralleta horizontal en mig)

La pronunciacio d´este matiç es tan debil que passa desapercebut en la majoria dels casos.

44. Perdua de la D. En valencià es pert, en la pronunciacio, la D intervocalica, en les terminacions -ADA, -ADES, -ADOR, -ADORA- ADORS, -ADORES. Fora d´estes terminacions, la perdua de la D intervocalica es viciosa. Esta supressio fonetica no deu portar-se a l´escritura.

45. D) Dentals procedents d´assimilacio. La S (o la ç) la Z, la I, i la N (o M), d´alveolars, passen a dentalisar-se davant d´una dental (tintura, falta, postura, desviure´s).

cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal