De llengües naturals i llengües artificials

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

No vaig a descobrir ara res nou si dic que la llengua valenciana és la parlada en el Regne de Valéncia des d´abans de Jaume I. Tampoc vaig a descobrir res nou si dic que la parla catalana està basada en el dialecte barceloní i en multitut de valencianismes per a fugir al màxim de l´occità que és la pedra en la seua sabata, pero sí que vaig a fer força en fer notar quan una llengua està recolzada pel seu poble i quan s´impon a capa i espasa pels polítics a força de diners i multes.

D´una banda tenim a la llengua valenciana, que conta en un bon número de parlants a pesar de que des de que el govern i les universitats s´està imponent el català. A pesar de la falta de mijos econòmics i d´una bona infraestructura a nivell del Regne, com si que té el català que ensenyen en les escoles.

I a pesar de que la majoria de les coses que es fan per a recolzar a la llengua valenciana, són de manera altruista, esta seguix estant cada dia més viva i prenent més força, gràcies a les persones i les numeroses entitats culturals i polítiques valencianistes del nostre regne.

I d´una atra banda tenim el català, una llengua feta de retalls i afegits de llengües com l´occitana. Com la vasca (recordem el dígraf, TX). Com l´aragonés, puix el comtat de Barcelona pertanygué a la Corona d´Aragó des del matrimoni de Petronila i Berenguer IV. I sobre tot de la llengua valenciana, no hem d´oblidar l´influència de la llengua valenciana sobre els pocs guerrers que vingueren en Jaume I, i sobre Catalunya sancera en els nostres clàssics.

Pero gràcies a l´afany nacionaliste de quatre catalanistes, que no catalans, puix la majoria dels catalanistes no són naixcuts en Catalunya (Rovira, Montilla, Ciscar... per alguna cosa serà), volen impondre al poble que manen i a tot lo món una llengua que a soles es manté gràcies als diners que no cessa d´injectar-li la Generalitat de Catalunya.

I en això apleguem al raonament de que si deixaren els polítics de fer la cua i pressionar en els seus diners i poder a la cultura, a la llengua, el català si no desapareixeria, si que es debilitaria moltíssim. En canvi el valencià renaixeria de nou, puix som moltíssims els valencians que estem esperant que el nostre idioma deixe d´estar ofegat, arraconat, politisat i puga volar lliure.

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana