El valencià no conta en el Senat

Per Baltasar Bueno

Ara en el Senat d´Espanya podràn ser parlades les llengües regionals, totes menys la valenciana. Aixina s´ha quedat. Els politics no resoldràn els problemes del paro del 23% dels espanyols, pero tenen que justificarse que de quan en quan van alli a apretar el botonet a ferse d´or sense pegar palo a l´aigua.

La senadora per la Comunitat Valenciana, alacantina, Leire Pajin, mandamàs del PSOE, se felicitava de que ara en el Senat podria parlar en la mateixa llengua que catalans, balears, valencians i fins als d´un racó d´Aragó, perque s´havia aprovat amprar les llengües vasca, catala i gallega en el Senat, junt a la castellana.

No li caia la cara de vergonya a esta socialista el vore que oficialment no es va a poder parlar en valencià, llengua que no conta per a res, molt a pesar d´estar reconeguda llegalment en l´Estatut d´Autonomia i que se la passen per on s´imaginen.

Els del PSOE son catalanistes convençuts, si per ells fora ya haurien borrat del mapa la Real Senyera, la denominació de valenciana de la llengua propia i viuriem agenollats davant dels catalans, jurant no els nostres Furs i la nostra bandera, sino cantant Els Segadors i envoltats per la màrfega.

Lo mateixet que els socialistes d´aci ya volgueren fer els anys 80 passats, quan manaven Albinyana i Lerma, i no pogueren, perque en aquella época els valencians tenien més vergonya, més personalitat, més consciència i més, per qué no dirho, collons com saben deuen ser per a les ocasions.

I el PP qué fa, ademés de fernos creure que es un partit valencianiste enganyantmos en cada elecció? Pues no ha fet res. S´ha callat com i no ha obert la boca.

I els colaboracionistes del PP, ans suposats valencianistes, qué fan?

Ferraro en les Corts, que es el primer en anar correguent a estretar la ma de Camps quan rarament apareix per alli, no ha obert la boca per este nou atropello a la dignitat valenciana.

Chiquillo, José María Chiquillo, que s´en anà a arreglarse el saquet al PP, perque des de alli explicava se podia fer més valencianisme, deixant en la estacà a tots els valencianistes que havia presidit, qué fa?. Chiquillo, senador, que estava present en la sessió on se menyspreava per omissió a la Llengua Valenciana, de repent s´ha tornat sordomut, i s´ha convertit en estatuta de sal, no sap, no contesta, ni li s´espera en materia de valenciania. I ya saben lo de l´Evangeli, si la sal es torna insípida, en que se la salarà?

I que diuen o diràn aquells que estàn en teoria en el valencianisme i dels qui que mai se sap si pugen o baixen, si entren o ixen, com Enric Esteve, president de una, en alguns temps entitat heroica defensora i amadora de les glories valencianes, com la Llengua Valenciana, que diu d´esta nova canonà contra la més sagrada senya d´identitat dels valencians, la que sempre ha sigut potent motor impulsor de la Llengua que ya en el sigle XV estava clar que era valenciana?

Si Ausias March, Jaume Roig, Roiç de Corella, Isabel de Villena, Joanot Martorell, Bonifaci Ferrer i tants atres valencians que nos precediren i que clarament dien que escrivien i parlaven en la Llengua Valenciana alçaren el cap, qué dirien?.

Pues ya saben, es tornarien a morir de vergonya. Vergonya valencians. Vergonya Psoe, vergonya PP. Vergonya tots.

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar