Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul IV)
Per Josep Maria Guinot i Galan
MORFOLOGIA
CAPITUL IV
LŽARTICUL
104 LŽarticul es una paraula que va davant del substantiu indicant si es o no es conegut, si sŽha de prendre en sentit general o sols referit a lŽobjecte de que es parla. Pot unir-se ocasionalment ad atres parts de lŽoracio que sŽusen com a substantius, inclus a un adjectiu.
Quan un adjectiu qualificatiu sŽanteposa al nom o a lŽinfinitiu substantivat lŽarticul precedix immediatament: la negra sombra, el poc discurs. LŽarticul pot precedir a una frase sancera: el que diran, el desconeixer la materia.
105. Classes dŽarticuls. LŽarticul pot ser: definit, indefinit i personal.
LŽarticul definit te les següents formes:
Masculi Femeni Neutre
Singular EL (LO) LA LO
(el tren, la cabra, lo millor)
Plural ELS LES -----
( els homens, les dones ) -----
Antigament sŽusava lŽarticul LO per al masculi singular, practica que encara perdura en alguns pobles, com en el Maestrat: lo senyor retor, los homens.
Actualment està generalisat i llegitimat lŽus de LO per al neutre en els casos següents:
a) Davant dŽun adjectiu substantivat: lo millor, lo pijor, lo bo del cas.
b) Davant dŽun pronom: lo meu, lo teu, lo nostre.
c) Davant dŽun adverbi: lo pronte que has vingut, lo be que canta.
d) Per a introduir una oracio: va dir "lo que volien ells".
No sŽusa en valencia lŽarticul davant de noms propis: Se dira Aribau, Jordi, no lŽAribau, el Jordi.
LŽarticul indefinit te les formes, un, una per al singular, masculi i femeni, respectivament; i uns i unes per al plural, masculi i femeni corresponents.
Eixemples: un home, una dona, uns homens, unes dones.
LŽarticul personal era en valencià antic En, Na, i So, i determinava sempre a un nom propi de persona: En Jaume, Na Maria, So Miquel, So Dolores. Actualment estes formes han caigut en desus en el Regne de Valencia.
106. LŽarticul pot presentar tres formes: integra, que es la que hem enunciat, elidida i contracta.
LŽelisio en lŽarticul afecta nomes a les formes El i La, i seguix les regles de lŽapostrof. LŽhome, lŽama, lŽindustria.
Les formes contractes de lŽarticul son: AL contraccio de A EL; DEL, equivalent a DE EL; i PEL, contraccio de PER EL, ab els respectius plurals, ALS, DELS, PELS, representant a A ELS, DE ELS, i PER ELS. El femeni no es contrau. Quan lŽarticul precedix a una paraula que comença per vocal o haig, sŽapostrofa en conte de contraureŽs: a lŽhome, de lŽama, per lŽhonor, no al home, del ama, pel honor.
107. En quant a lŽus de lŽarticul, es el mateix que en castellà, frances o catala; els articuls el, la, lo, els, les, senyalen que el substantiu es conegut: el chiquet que està malalt; donaŽm el quadern; dis-me lo que vols; els articuls un, una, uns, unes, suposen un grau dŽindeterminacio; es referixen a qualsevol individuo o grup dŽindividuos dins de lŽespecie designada pel substantiu: vaig comprar un auto; vullc unes cadires.
Quan se vol determinar els substantius dŽuna enumeracio, basta que porte lŽarticul el primer dŽells: els chiquets, majors i vells, se nŽanaren tots.
cites
Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.Robert Graves
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
