En poques paraules, prou

Per Anfos Ramon i Garcia

M´agradaria dirvos eixes coses
que es fan espiga
o llum en la paraula.
M´agradaria tindre sense núvols
el goig que es torna veu
des de l´entranya.

Pero tinc un dolor enmig la llengua,
que em fa tancar els llavis
ple de rabia,
quan veig al fill negat que mistifica
l´orige de la llengua valenciana.

Tinc un desig de paus
i de concordies
marchant unidament per eixa causa
que no coneix l´engany
ni mai té dubte quan sembra
de Senyeres nostra Patria.

I cride al poble meu.
Cride a la terra
que sap quallar el fruit
de nostra parla,
per tal de que no calle
ni claudique
davant de qui la ven o la regala.

Que estem farts d´enemics,
i no de fora.
Estem sabent qui munta la batalla
per ser protagoniste d´eixa lluita
que li ompli de miseries la boljaca.

Estem cansats de vore les consciencies
dispostes a l´oferta
i la rebaixa,
per tindre camp obert a la mentira
i anar minant el tronc de la paraula.

Que hui tens valencians desfent l´historia.
Hui aquells que ahir semblaven aigua clara,
s´han despullat d´hipocrites mesures
i han descobert que el joc,
tenia trampa.

Hui s´han llevat de colp la pell d´ovella
que ahir duyen per tota indumentaria
els llops que preparaven l´envestida
per traure-li profit a la mudança.

I alló que pareixia una victoria
que el poble dia i nit ensomiava,
s´ha transformat en guerra sorda
i dura que hui estem tots patint
i potser massa.

Han dividit els homens i la terra.
Han destrossat la nota que agermana.
Han contrafet l´essencia constructiva
sembrant l´antagonisme
i la distancia.

Han amerat de dubtes a eixe poble
que busca veritats en l´hora clara,
deixant caure una boira que li oculta
la font en llibertat de l´esperança ...

Ningú no sap perqué, la veu se trenca.
Ningú no sap qui cobra
ni qui paga ...
I yo dic que és Valéncia la que plora
per tant de fill postís
i tanta estafa.

Si tots els valencians no anem a una
sabent que estem jugant-nos
nostra raça,
serem un poble inútil,
sense meta,
eterns esclaus d´un amo
i una vara ...

¡Germans!
¡Lliures germans de branca nova
que no voleu servir a gent estranya!
¡Unim-nos colze en colze!
Que es remunte la veu i l´esperit
per eixa causa que és justa,
perque és nostra des de sempre
i té que ser per nostra, valenciana.

Hui estem tots esperant eixa collita
que vol donar el fruit
de la paraula.
Estem esperançats davant la nostra Valéncia
que vol créixer lliure i ampla.

Pero ¡no confiem en els milacres
a l´hora de lluitar contra la farsa!
¡Parlem i parlem fort!
¡Que ningú afluixe el pas davant l´obstacul,
si és que s´alça! ..,

Perque si es pert la fe i es calla l´home,
¡voreu com és la pedra la que parla!...
¡Res més, amics! ¡El tall està obert
I Valéncia nos demana
ser autentics "Palleters"!

¡Avant sense por
i vixca el Regne de Valéncia!

Valéncia, 22 de maig de 2010

Paraules en l´acte de clausura del VI Congrès de Coalicio Valenciana del Poeta Anfós Ramón, Premi Nacional de Poesia, Vicepresident de Coalicio Valenciana.