Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capituls IX i X)
Per Josep Maria Guinot i Galan
CAPITUL IX
ADJECTIUS NUMERALS. QUANTITATIUS I INDEFINITS
129. L´adjectiu numeral es el que determina al substantiu afegint idea de numero. Existixen diverses classes de numerals: cardinals, ordinals, fraccionaris i multiples. Si expressen simplement l´idea de numero son cardinals; si l´orde, ordinals; si part d´un tot, fraccionaris, i si la multiplicacio, multiples.
1.) Els adjectius numerals cardinals corresponen als noms usats en aritmetica. Uns, son de forma simple: un, deu, quaranta, cent, mil, etc...; atres son composts per adicio: quaranta-dos, cent-sis, o per multiplicacio: tresmil, huitcents, quatremil, i no fa falta unir els components per un guionet, basta escriure´ls tam com es pronuncien: vintisis, tretacincmil.
2.) Els cardinals son estos:
u, un, una desset, trentatres centu o -una
dos dihuit trentaquatre centdos
tres deneu trentacinq doscents
quatre vint trentasis trescents
cinc vintiu,-una trentaset quatrecents
sis vintidos trentahui cinccents
set vintitres trentanou siscents
huit vinticuatre quaranta setcents
nou vinticinc quarantau, -una huitcents
deu vintisis quarantados noucents
onze vintiset quarantatres mil
dotze vintihuit cinquanta dosmil
tretze vintinou xixanta quatremil
catorze trenta setanta un millo
quinze trentau, -una huitanta un billo
setze trentados noranta un trillo
cent
El cardinal U fa un i una, uns i unes.
El cardinal cent pren una S al final quan va precedit d´un atre cardinal que el multiplica: dos cents, tres cents.
El cardinal U te la forma de Un quan va seguit d´un substantiu o adjectiu: un soldat, vintiun homens.
130. Els ordinals son els adjectius que servixen per a indicar l´orde de les coses o el lloc que ocupen dins d´una serie: el primer, el quart.
Hi ha dos series d´ordinals: una erudita i una atra vulgar
De formacio erudita: derivats directament del llati:
Primer Duodecim Trigesim Milesim
Segon Decim tercer Quadragesim Millonesim
Tercer Decim quart Quinquagesim Billonesim
Quart Decim quint Sexagesim
Quint Decim sext Septuagesim
Sext Decim septim Octagesim
Septim Decimoctau Nonagesim
Octau Decim non Centesim
Non Vigesim Centesim primer
Decim Vigesim primer Centesim segon
Undecim Vigesim segon Centesim decim
De formacio vulgar:
Sise Onzé Vintidose Setante
Sete Dotzé Vintiquatré Huitante
Huite Tretzé Trente Norante
Nove Catorzé Quarante Cente
Dese Quinzé Cinquante Mile
Xixante
Tots fan el femeni en -ena: dotzé - dotzena, mile - milena.
En els ordinals de formacio erudita sol anar la dena davant de l´unitat, pero pot anar darrere: quint decim o decim quint.
Els ordinals admeten formes variables en genero i numero: primer, primera, primers, primeres.
S´aconsella que a partir del decim, els ordinals es formen perifrasticament, dient "el que fa..." ( i amprant el cardinal corresponent). Eixemples: el doudecim: el que fa dotze, etc...
131. Els adjectius numerals fraccionaris o partitius son els que expressen fraccio o part de l´unitat. Eixemples: mitat, terç.
Els primers de la serie tenen la forma següent: mig, terç, quart, quint, sext, septim, octau, nove, decim; en els seus corresponents femenins: mija, terça, quarta, quinta, sexta, septima, octava, novena, decima. Ni vulgarment s´usen com a partitives les formes dese, vente, mile, etc..., sino decim, centesim, milesim (1/10, 1/100, 1/1000). Eixemples: 1/16, una decimasexta part.
Les formes partitives de mig i mija s´anteposen al substantiu quan no hi ha atre numeral, pero se posposen quan hi ha un atre numeral: mija hora, pero dos hores i mija.
132. Els adjectius multiples expressen el numero de vegades que un numero conté l´unitat: doble, triple, etc...
Son adjectius numerals multiples: Doble, triple, quadruple, quintuple, sextuple, septuple, octuple, decuple, etc...
A mes d´eixes formes, se solen usar girs com "set vegades mes", "huit vegades mes", etc...
133. Els numerals colectius servixen per a nomenar un grup d´elements en singular, com unitats en general aproximades.
Son noms colectius: parell, tern, desena, dotzena, quinzena, vintena, trentena, quarantena, centena, miller. Practicament son considerats com substantius colectius: dotze dotzenes fan una grossa.
134. Els adjectius quantitatius expressen quantitat d´alguna cosa sense precisar-la numericament; s´encontren, puix, entre els numerals i els indefinits. Els numerals concreten el numero, els quantitatius es referixen a quant o quants i els indefinits a quants o quantes, sense precisar numero. Eixemples: numeral: sis cadires; quantitatiu: massa pa; indefinit: tots els autors.
Els adjectius quantitatius poden ser variables o invariables.
Son del tot variables: Quant, quanta, quants, quantes; molt, molta, molts, moltes; poc, poca, pocs, poques; tant, tanta, tants, tantes; bastant, bastantes.
Son invariables: gens, massa, mes, menys, manco, prou.
135. Els adjectius indefinits determinen al substantiu d´una manera imprecisa, lo menys precis possible. Van acompanyant a un nom, de lo contrari es convertixen en pronoms. Eixemples: un atre home (adjectiu); dona-li un atre (pronom).
Els adjectius indefinits son variables o invariables
Son variables: un, una, uns, unes; algun (algu es pronom), alguna, alguns, algunes; mateix, mateixa, mateixos, mateixes; cert, certa, certs, certes; demes, tot, tota, tots, totes; atre, atra, atres; tal, tals, qualsevol, qualsevullga.
Son invariables: cap, cada, sengles.
"Demes" va precedit de l´articul: el demes, la demes, els demes, les demes.
CAPITUL X
ADJECTIUS INTERROGATIUS, EXCLAMATIUS I RELATIUS
136. Els adjectius interrogatius acompanyen a un substantiu sobre el que es pregunta alguna cosa: ¿quina lliço donem hui? ¿quants discipuls som en tot?.
Els adjectius admiratius o exclamatius acompanyen a un nom sobre el que recau la nostra admiracio. U i atre expressen una actitut subjectiva del parlant.
Els adjectius interrogatius poden introduir tambe un dubte o una interrogacio indirecta.
Els adjectius interrogatius-admiratius valencians son: quin, quina, quins, quines; quant, quanta, quants, quantes. Estos adjectius quan no acompaneyen a un substantiu, son pronoms, i "quin" adopta la forma de qui: qui fuig de Deu corre debades.
Quin pregunta la qualitat del nom: ¿quin trage portes?
Quant pregunta la quantitat o el numero: ¿quants chics coneixes?
Els mateixos adjectius servixen per a interrogatius i exclamatius: ¿quin trage portes? ¡quin trage portes!
137. L´adjectiu relatiu es el que precedix a un nom que repetix una paraula o idea anterior (antecedent). Se sol coneixer per "relatiu compost", perque sempre va precedit de l´articul determinat: he explicat la lliço, la qual lliço ya havia segut estudiada.
En valencià no hi ha mes que un sol adjectiu relatiu, ab els corresponents singular i plural: el qual, la qual, els quals i les quals.
Quan el relatiu va sol, per haver-se elidit en un context la paraula afectada per ell, ya no es un adjecitu sino pronom: els quals llibres (adjectiu); els quals estaven oberts (pronom).
El relatiu, com adjectiu, es poc usat, perque es fuig de la repeticio del nom al que afecta: en conte de dir "he vist un elefant el qual elefant bevia molt", es diu correntment: "he vist un elefant el qual (o que) bevia molt" sense repetir la paraula elefant.
cites
La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblosSalvador de Madariaga
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
