Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en homenage al Tribunal de les Aigües de Valéncia.

Per Lo Rat Penat

El Tribunal de les Aigües de la Vega de Valéncia és la més antiga institució de justícia existent en Europa. Encara que ya existira des de temps dels romans alguna institució jurídica que resolguera els problemes de l´aigua en terres de Valéncia, l´organisació que hem heretat data dels temps d´Al-Andalus i, molt possiblement, de l´epoca del Califat de Córdova, perfeccionada des dels primers moments de la conquista del Regne de Valéncia pel rei En Jaume.

Model de justícia, reconegut per totes les ideologies, cultures i pobles que configuren la rica personalitat valenciana, ha resistit el pas dels temps. Les Comunitats de les séquies es rigen per velles Ordenances, transmeses per via oral des de temps de l´Islam i escrites des de principis del s. XVIII.

Huit són les séquies-mare que prenen aigua del ric Túria a través dels seus assuts; pel marge dret, les de Quart, Benàcher-Faitanar, Mislata-Chirivella, Favara i Rovella; pel marge esquerre, les de Tormos, Mestalla i Rascanya.

El Tribunal de les Aigües està constituït pels síndics de les huit séquies, presidit per un síndic-president triat d´entre ells. Tots ells han de ser llauradors, conreadors directes de les seues terres i en coneguda fama de “home honrat”.

El poble valencià té en alta estima a la que podem calificar, sense duote, com la més valenciana de les institucions. En eixa semanal cita a la qual concurren ciutadans, juges, denunciats, denunciants; pero també ministres, governants, cardenals, príncips i reis, als quals es concedix l´alt honor de presidir i asistir a les sessions del Tribunal de les Aigües, tenim una més de les múltiples facetes que el poble ha sabut salvaguardar a lo llarc dels segles com a part integrant de la rica, variada i indiscutible personalitat valenciana.

I com a màxim reconeiximent i distinció al seu valor històric i cultural, en 2009 la UNESCO ha declarat al nostre Tribunal, Patrimoni Cultural Immaterial de l´Humanitat.

Protocol de les sessions

Tots els dijous de l´any (excepte en Nadal) a les dotze del migdia en la Porta dels Apòstols de la Sèu de Valéncia es reunix el Tribunal.

L´Alguasil del Tribunal, figura emblemàtica, demana del President la vènia per a iniciar les citacions i crida per dos voltes públicament: “Denunciats de la Séquia de Quart”, i acodixen els denunciats, si els hi ha, acompanyats pel guarda de la Séquia. Les citacions es van fent per l´orde en que les séquies prenen l´aigua del riu, iniciant per la de Quart, que és la primera, i acabant per la de Rovella, que és l´última. Mai ha segut necessari acodir a la força pública per a fer comparéixer a ningú. El President pregunta: “¿qué té que dir l´acusat?”, i passa a defendre´s l´acusat. Ya ha caigut en desús el célebre “calle vosté i parle vosté”, igual que aquella antita costum, de tradició islàmica, de senyalar en el peu a qui es concedia la paraula. Els tràmits són totalment verbals, el desenroll del juí totalment en llengua valenciana. Tots intervenen en el seu propi nom, ni advocats ni documents escrits; poden propondre testimonis i inclús inspecció ocular (la “visura”). El President i membres del Tribunal poden fer les preguntes necessàries per a millor informació del cas i, sense més tràmit i en presència dels interessats, el Tribunal dellibera i sentencia. El President ho fa en la frase de ritual: “Este Tribunal li condena a pena i costs, danys i perjuïns, en arreglament a Ordenances”.

I no caben recursos ni apelacions ya que la sentència és eixecutiva de per sí mateixa; d´això s´encarrega el Síndic de la séquia. El Tribunal només reconeix i sentencia si el denunciat és culpable o inocent. D´esta manera tan simple i senzilla, al mateix temps que tan efectiva i respectada per tots els membres d´una comunitat agrícola, ha solucionat els seus problemas d´aigües el laboriós poble valencià des dels temps més remots. No hi ha advocats, no hi ha documents, no hi ha llarguíssims tràmits burocràtics que retarden lo que constituís el més elemental dels drets humans: la justícia.

• Text extret del calendari de l´any 2010, que han editat Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, en homenage al Tribunal de les Aigües.

cites

Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.
Robert Graves