Llengua Valenciana, ortografia valenciana

Per Rogle Constanti Llombart

L´unica forma real de conservar una llengua es parlant-la; no obstant no es pot oblidar l´importancia que sempre ha tingut, i te cada volta mes, la llengua escrita.

Actualment l´unica codificacio ortografica que s´ajusta a la llengua valenciana –la llengua forjada per generacions de valenciaparlants a lo llarc dels segles- es la que s´arreplega baix el nom de Normes d´El Puig.

Els filolecs de la Seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana, a partir de la tradicio escrita i de la realitat fonetica valenciana, elaboraren estes normes ortografiques que havien de servir per a superar la progressiva substitucio llingüistica que, a lo llarc del segle XX, estava patint la llengua valenciana escrita, condicionada per l´us d´una ortografia aliena. Estes normes foren publicades per la Seccio ades mencionada en la seua Ortografia (Valencia, 1979), a la qual segui poc despres la Documentacio formal de l´ortografia de la llengua valenciana (Valencia, 1981), que arreplegava les cites dels classics valencians, les referencies a anteriors ortografies i els raonaments fonetics que justificaven les decisions ortografiques adoptades.

El 7 de març de 1981, en el Monasteri de Santa Maria d´El Puig, estes normes foren rubricades per mes de mil firmes d´institucions i particulars compromesos en la cultura i conreadors de la llengua valenciana.

En una societat sana esta sería l´ortografia (i la llengua) que s´ensenyaria en les escoles, es promouria des de l´ambit universitari i s´utilisaria en els mijos de comunicacio. Diferents factors d´orde social i politic, tant interns com externs, que res tenen que vore en l´autentic interes del poble valencià, fan que hui encara s´utilise de forma oficial aquella ortografia aliena i, junt en ella, una fonetica, una morfosintaxis, un lexic, …, en suma, tota una llengua foranea, estranya als valenciaparlants, que es vol implantar.

Els promotors d´esta substitucio, per a impondre els seus criteris, i davant la seua falta d´arguments, no han tingut inconvenient en manipular a la societat utilisant els mijos caracteristics de les societats no democratiques: apelar a una autoritat cientifica que no es tal, usar una terminologia tendenciosa, desinformar, censurar, inocular prejuïns contra tot aquell que no compartixca la seua ideologia, … Front ad esta actitut, els arguments dels defensors de la llengua valenciana han continuat creixent, concretats en llibres d´investigacio que son sistematicament ignorats i silenciats per l´oficialitat.

A pesar de tot, centenars de llibres i revistes s´han editat en estos casi trenta anys de vigencia d´estes normes, i son mils els valencians que, a despit dels seu caracter de normes extraoficials i de l´image de marginalitat que l´autoritat vol donar dels seus usuaris, les han depreses i les utilicen de forma quotidiana.

En els moments historics de crisis d´identitat, quan els liders politics, socials i intelectuals conduixen al poble, no cap a un futur de desenroll dels potencials propis, sino al desarraïlament i la despersonalisacio, es quan el poble ha de mantindre´s mes fidel que mai a si mateix i conservar la flama de lo que és per a continuar sent-ho en el futur.

La llengua valenciana depen de la llealtat dels seus parlants, de l´implicacio de tots en la seua recuperacio. De l´exit d´esta empresa sorgirà un poble mes conscient, mes confiat en si mateix, mes critic i autocritic, mes dificilment manipulable; un poble valencià que fara seu el seu futur; un futur en el que lluirà , esplendida, de nou, la llengua valenciana.

• Editorial de la revista “Rogle”, extra primavera d´hivern 2008, ab motiu de la presentacio del Decalec del Valenciaparlant. Editat pel Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana.

cites

Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios
Salvador de Madariaga