Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul XIV)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL XIV

LA CONJUGACIO. ELS VERPS AUXILIARS

158. La conjugacio és la serie ordenada de totes les formes que pot prendre un verp, les quals s´obtenen afegint a l´element portador del significat general del verp (l´arrail), els morfemes o sufixos que determinen a quina conjugacio pertany el verp, modo, temps, numero i persona. La conjugacio es rig per lleis de la major simplificacio, fent us inclus, com a mig de distincio, del morfema cero o carencia de morfema (1).

(1) Un bon recull de paradigmes verbals es conté en RICART PUIG. La conjugacio verbal valenciana 5ª edicio, Valencia 1983.

a) Elements de la conjugacio. Entre els elements constitutius d´una forma verbal, el mes important es l´arrail; a continuacio va la caracteristica tematica, vocal o consonant, indicadora de la conjugacio; seguixen la caracteristica temporal o indicadora de temps, i finalment, les desinencies indicadores de persona i numero.

No totes les formes verbals tenen les quatre caracteristiques esmentades. Aixi, per eixemple, en la forma menj-a-ve-m, estan totes, ben facils de distinguir: arrail, menj-; caracteristica tematica -A-; caracteristica temporal, -VE-; i desinencia, -M. L´arrail mes la caracteristica tematica , formen el tema, que se va repetint en tota la conjugacio.

b) Hi ha dos temes: l´u de present, i l´atre, d´infinitiu. El tema de present el seguixen tots els presents (indicatiu, subjuntiu, imperiatiu i participi), l´imperfecte i el perfecte simple d´indicatiu. Sobre el tema de l´infinitiu es construixen el futur d´indicatiu, l´imperfecte de subjuntiu i el condicional o potencial.

c) Les desinencies de numero i persona son sempre les mateixes en tots els temps d´indicatiu i subjuntiu en les persones segona del singular -S; i les tres del plural, M, U i N, respectivament.

d) Atres accidents que entren en la composicio de les formes verbals son de caracter eufonic. Entre les vocals, figuren la E, la I i la U; entre les consonants, la C (que es modifica freqüentment en G o Q) i la X.

Les vocals E, I servixen d´enllaç entre la caracteristica tematica i la terminacio (vocals eufoniques), suavisant la pronunciacio de la forma verbal: de batre, bat-e-m; de saber, sap-i-am; la U sols te valor grafic, acompanyant a la G o a la Q, derivades de C: bec, be-guem; secar, se-que-m. La consonant C s´usa com eufonica i com a distintiu de la primera persona del singular; (Correc, vullc). Dita C es transforma en G o Q en mig de paraula, seguida de E o de I: d´obrir, obrigues; de creixer, creixquera, creixqui. La X s´usa tambe com eufonica i es un vestigi de la forma incoativa dels verps llatins: de mentir, ment-ix-es.

e) Atres modificacions de les formes verbals es deuen a normes ortografiques. Algunes formes al canviar els sons originaris tenen que vanviar tambe algunes lletres. Estos canvis son els següents:

En la primera conjugacio, quan la silaba final te una E o una I, la consonant que va davant canvia de la manera següent:

De CAR, passa a QUE, QUI; trencar: trenque, trenqui; de ÇAR, a CE, CI; adreçar: adrece, adreci; de GAR, a GUE, GUI; lligar: lliguem, lligui; de JAR, a GE, GI; festejar: festege, festegi; de GUAR a GÜE, GÜI; averiguar: averigüem, averigüi; de QUAR, a QÜE, QÜI; adequar: adeqüe, adeqüi.

Alguns verps en -CER, canvien la C per Ç davant de A, O, U o al quedar la Ç final; torcer: torçam, torçut, torç.

En general, les sonores finals canvien en sordes: perdre, pert; poder, pot, pots.

159. Les conjugacions valencianes son tres: la primera compren tots els verps que en infinitiu acaben en -AR: portar, cantar; la segona, els que acaben en -ER o en -RE i els verps dir i dur, la tercera, els que tenen l´infinitiu en -IR (menys dir). La tercera conjugacio compren dos grups de verps: els que s´anomenen purs, i els que prenen un sufix incoatiu en -IX en els temes de present: invertir, invertixc.

160. EL VERP HAVER. Anticipem aci la conjugacio dels verps auxiliars "HAVER" i "SER", per ser necessaris per a la construccio dels temps composts de tots el verps (el verp HAVER) i per a la passiva (el verp SER).

HAVER

Modo Indicatiu
Present Preterit Imperfecte
Singular Plural Singular Plural

Haig o he havem havia haviem

has haveu havies havieu

ha han havia havien

Pret. Perfecte Simple Futur Simple
Singular Plural Singular Plural

hagui haguerem hauré haurem

hagueres haguereu hauras haureu

hague hagueren haura hauran

Preterit Indefinit Pret. Anterior Simple
Singular Plural Singular Plural

He hagut havem hagut hagui hagut haguerem hagut

has hagut haveu hagut hagueres hagut haguereu hagut

ha hagut han hagut hague hagut hagueren hagut

Preterit Plusquamperfecte Futur Compost
Singular Plural Singular Plural

Havia hagut haviem hagut hauré hagut haurem hagut

havies hagut havieu hagut hauras hagut haureu hagut

havia hagut havien hagut haura hagut hauran hagut

Modo Subjuntiu
Present Preterit Imperfecte
Singular Plural Singular Plural

haja hajam haguera o havera haguerem, haverem

hages hajau hagueres, haveres haguereu, havereu

haja hagen haguera o havera hagueren, haveren

Preterit Perfecte Preterit Plusquamperfecte
Singular Plural Singular Plural

haja hagut hajam hagut haguera/havera hagut haguerem/ haverem hagut

hages hagut hajau hagut hagueres/haveres hagut haguereu/havereu hagut

haja hagut hagen hagut haguera/havera hagut hagueren/haveren hagut

Modo Condicional
Simple Compost
Singular Plural Singular Plural

hauria hauriem hauria hagut hauriem hagut

hauries haurieu hauries hagut haurieu hagut

hauria haurien hauria hagut haurien hagut

Modo Imperatiu

1. ------- 4. hajam, nosatres

2. hages, tu 5. hajau, vosatres

3. haja, ell 6. hagen, ells

Modo Infinitiu

Present: haver

Passat: haver hagut

Participi de Present: havent/haguent

Participi de Passat: hagut, haguda, haguts, hagudes.

Gerundi : havent/haguent.

Gerundi compost: havent agut.

161. EL VERP "SER"

Modo Indicatiu
Present Preterit Imperfecte
Singular Plural Singular Plural

soc som era erem

eres sou eres ereu

es son era eren

Pret. Perfecte Futur
Singular Plural Singular Plural

fon forem sere serem

fores foreu seras sereu

fon foren sera seran

Perfecte Indefinit Preterit Anterior
Singular Plural Singular Plural

He segut hem/havem segut hagui segut haguerem segut

has segut heu/haveu segut hagueres segut haguereu segut

ha segut han segut hague segut hagueren segut

Preterit Plusquamperfecte Futur Compost
Singular Plural Singular Plural

Havia segut haviem segut hauré segut haurem segut

havies segut havieu segut hauras segut haureu segut

havia segut havien segut haura segut hauran segut

Modo Subjuntiu
Present Preterit Imperfecte
Singular Plural Singular Plural

siga sigam fora forem

sigues sigau fores foreu

siga siguen fora foren

Preterit Perfecte Preterit Plusquamperfecte
Singular Plural Singular Plural

haja set hajam set haguera/havera segut haguerem/haverem segut

hages set hajau set hagueres/haveres segut haguereu/havereu segut

haja set hagen set haguera/havera segut hagueren/haveren segut

Modo Condicional
Simple Compost
Singular Plural Singular Plural

seria seriem hauria segut hauriem segut

series serieu hauries segut haurieu segut

seria serien hauria segut haurien segut

Modo Imperatiu

2. sigues, tu 4. sigam, nosatros

3. siga, ell 5. sigau, vosatros

6. siguen, ells

Modo Infinitiu

Present: ser

Passat: haver segut

Participi

Present: sent (siguent)

Passat: segut, seguda, seguts, segudes.

Gerundi

Simple: sent

Compost: havent segut.

cites

La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morisch
Francesc Eiximenis