Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul XV)
Per Josep Maria Guinot i Galan
CAPITUL XV
LA CONJUGACIO REGULAR
162. Formacio dels temps simples . En la taula següent estan separats els morfemes de tema, temps, numero i persona.
PRIMERA CONJUGACIO - TEMA A
VERP AMAR
Modo Indicatiu
Present
Singular Plural
am - e am - e - s am - e am - e - m am - e - u am - e - n
Imperfecte
Singular Plural
am-a-va am-a-ve-s am-a-va am-a-ve-m am-a-ve-u am-a-ven
Perfecte Simple
Singular Plural
am-i am-a-re-s am-à am-a-re-m am-a-re-u am-a-re-n
Futur
Singular Plural
am-a-re am-a-r-as am-a-r-à am-a-r-ém am-a-r-éu am-a-r-an
Modo Subjuntiu
Present
Singular Plural
am-e am-es am-e am-em am-eu am-en
Imperfecte
Singular Plural
am-a-ra am-a-re-s am-a-ra am-a-re-m am-a-reu am-a-re-n
Modo Condicional
Present
Singular Plural
am-a-ri-a am-a-ri-es am-a-ri-a am-a-ri-em am-a-ri-eu am-a-ri-en
Modo Imperatiu
Present
Singular Plural
--- am - a am - e am - e - m am - e - u am - e - n
Modo Participi
Present am-a-nt
Passat am-a-t
Modo Infinitiu
Present am-a-r
Passat haver amat
Modo Gerundi
Present amant
Passat havent amat
SEGONA CONJUGACIO. Tema en consonant
163. Pertanyen a esta conjugacio els verps que fan l´infinitiu en -ER o -RE. D´ells, n´hi ha uns que accentuen l´ultima silaba, i atres, que tenen l´accent en la silaba anterior pertanyent al tema. Verps que accentuen l´ultima silaba no n´hi ha mes que sis: haver, saber, poder, valer, voler i soler. Tambe pertanyen ad esta conjugacio, dir, dur i fer. La majoria dels verps d´esta conjugacio tenen irregularitats, fonetiques i grafiques. No obstant aixo, n´hi ha uns pocs que son regulars, entre ells, apercebre, combatre, concebre, espremer, temer, torcer, perdre, planyer, rebotre i batre. En son lloc indicarem les irregularitats d´esta conjugacio. Posem aci el paradigma de dos verps: un en -ER i atre en -RE.
1.- VERP VENCER
Modo Indicatiu
Present
Singular Plural
venç venc-es venç venc-em venc-eu venc-en
Imperfecte
Singular Plural
venc-ia venc-ies venc-ia venc-iem venc-ieu venc-ien
Perfecte Simple
Singular Plural
venc-i venc-eres venc-e venc-erem venc-ereu venc-eren
Futur
Singular Plural
venc-ere venc-eras venc-erà venc-erém venc-eréu venc-eran
Modo Subjuntiu
Present
Singular Plural
venç-a venc-es venç-a venç-am venç-au venc-en
Imperfecte
Singular Plural
venc-era venc-eres venc-era venc-erem venc-ereu venc-eren
Modo Condicional
Present
Singular Plural
venc-eria venc-eries venc-eria venc-eriem venc-erieu venc-erien
Modo Imperatiu
Present
Singular Plural
------ venç venç-a venç-am venç-au venc-en
Modo Participi
Present venc-ent
Passat venç-ut
Modo Infinitiu
Present vencer
Passat haver venç-ut
Gerundi
Present venc-ent
Passat havent venç-ut
2.- VERP PERDRE
Indicatiu
Present Imperfecte Perfecte Futur
perc perdia perdi perdré
perts perdies perderes perdras
pert perdia perde perdra
perdem perdiem perderem perdrem
perdeu perdieu perdereu perdreu
perden perdien perderen perdran
Passat proxim Plusquamperf. Perf. compost Futur comp.
hagui perdut havia perdut he perdut hauré perdut
hagueres perdut havies perdut has perdut hauras perdut
hague perdut havia perdut ha perdut haura perdut
haguerem perdut haviem perdut havem perdut haurem perdut
haguereu perdut havieu perdut haveu perdut haureu perdut
hagueren perdut havien perdut han perdut hauran perdut
Condicional
Simple Compost
perdria hauria perdut
perdries hauries perdut
perdria hauria perdut
perdriem hauriem perdut
perdrieu haurieu perdut
perdrien haurien perdut
Subjuntiu
Present Pret. Imperf. Pret. Perfect. Pr. Plusqu.
perga perdera (1) haja perdut haguera perdut
pergues perderes hages perdut hagueres "
perga perdera haja perdut haguera "
pergam perderem hajam perdut haguerem "
pergau perdereu hajau perdut haguereu "
perguen perderen hagen perdut hagueren "
Imperatiu Gerundi
2 pert Present: perdent
4 pergam Passat: havent perdut
5 pergau
Infinitiu Participi
Present perdre perdut, perduda
Passat haver perdut perduts, perdudes
(1) Pot ser tambe: perguera, pergueres, perguera, perguerem, perguereu, pergueren
TERCERA CONJUGACIO. TEMA en I
164. Com hem dit anteriorment (n. 159) pertanyen ad esta conjugacio els verps que tenen l´infinitiu acabant en -IR (excepte dir, en el que la I no es terminacio, sino vocal tematica). Tambe s´ha dit que esta conjugacio compren dos grups, ya que al costat dels verps purs (o sense increment) hi ha una immensa majoria de verps que prenen l´increment incoatiu -IX-, entre l´arrail i la desinencia verbal, en tot el singular i en la tercera persona del plural dels presents d´indicatiu, i subjuntiu i imperatiu (complixc, complixes, complix, complixen, pero complim, compliu). Per aixo posarém aci dos paradigmes de la tercera conjugacio: un, de verps purs, i un atre de verps incoatius
1.- VERP PUR
VERP SENTIR
Modo Indicatiu
Present
Singular Plural
sent sents sent sent-im sent-iu sent-en
Imperfecte
Singular Plural
sent-ia sent-ies sent-ia sent-iem sent-ie sent-ien
Perfecte Simple
Singular Plural
sent-i sent-ires sent-i sent-irem sent-ireu sent-iren
Futur
Singular Plural
sent-ire sent-iras sent-irà sent-irem sent-ireu sent-iran
Modo Subjuntiu
Present
Singular Plural (1)
sent-a sentes sent-a sent-im sent-iu sent-en
Imperfecte
Singular Plural
sent-ira sent-ires sent-ira sent-irem sent-ireu sent-iren
Modo Imperatiu
Present
Singular Plural
--- sent senta sent-im sent-iu sent-en
Modo Participi
Present: sentin Passat: sent-it
Modo Infinitiu
Present: sent-ir Passat: haver sent-it
Modo Gerundi
Present: sentint Passat: havent sent-it
(1) Tambe sentam, sentau.
2.- VERP INCOATIU
165. VERP SERVIR
Modo Indicatiu
Present
Singular Plural
servi-xc servi-xes servi-x servi-m servi-u servi-xen
Imperfecte
Singular Plural
servi-a servi-es servi-a servi-em servi-eu servi-en
Perfecte Simple
Singular Plural
serv-i servi-re-s servi servi-rem servi-reu servi-ren
Futur
Singular Plural
servi-re servi-ras servi-ra servi-rem servi-reu servi-ran
Modo Subjuntiu
Present
Singular Plural
servi-x-ca servi-x-ques servi-x-ca servim serviu servi-x-quen
Imperfecte
Singular Plural
servi-ra servi-res servi-ra servi-rem servi-reu servi-ren
Modo Condicional
Present
Singular Plural
serviria servi-ries servi-ria servi-riem servi-rieu servi-rien
Modo Imperatiu
Present
Singular Plural
---- servi-x servi-x-ca serv-i-m servi-u servi-x-quen
Modo Participi
Present: servint
Passat: servit
Modo Infinitiu
Present: servi-r
Passat: haver servi-t
Modo Gerundi
Present: servint
Passat: havent servi-t
166. Resum de les caracteristiques dels verps regulars
La major part dels verps regulars es formen sobre l´arrail verbal. A continuacio indiquem les caracteristiques temporals.
Modos personals
Indicatiu.
a) Present: els temes en A canvien la A en E, excepte en la 3ª persona del singular, (ames - ama).
Els temes en I admeten una C eufonica en la 1ª persona del singualr i els de forma incoativa afigen una X en tot el singular i en la 3ª persona del plural (patixc, patixes, patix,.... patixen)
Una E eufonica s´intercala en els verps de la 3ª conjugacio en la 2ª persona del singular i en les tres del plural (patix-e-s, patix-e-n).
Les lletres XC i X apareixen en els temes en I, com eufoniques (parti-xc, parti-x-es).
b) Preterit imperfecte: La caracteristica d´este temps en la 1ª conjugacio es -VA- en la 1ª i 3ª persona del singular, i VE en les restants. La 2ª i 3ª conjugacio tenen per caracteristica una I eufonica, seguida d´una A per a 1ª i 3ª persones del singular, i una E per a les restants.
c) Perfecte simple. Este temps te per caracteristica el morfema RE, intercalat entre el tema i la desinencia, el qual desapareix en els temes en A i en I, en la 1ª i 3ª persones del singular (cantares, pero cantà; patires, pero patí).
Els temes en consonant tenen I per a la 1ª persona del singular i una E per a les restants, la qual davant de RE es eufonica: (venci - venc-e-res).
d) Futur simple. La caracteristica d´este temps es l´alternancia RA / RE. Les tres conjugacions porten RA en la 2ª i 3ª persona del singular i 3ª del plural, i RE en els restants (vencere, venceras).
e) Modo condicional (simple). Este temps te per caracteristica els morfemes RIA o RIE; RIA, per a la 1ª i 3ª persones del singular, i RIE, per a les restants persones. El tema en consonant va precedit d´una E eufonica (venc-e-ries, venc-e-ria).
Subjuntiu
a) Present. La primera conjugacio canvia la A del tema per E en totes les persones. Els verps de tema I i en consonant, alternen la A i la E, segons les persones, (cante, cantes...; tinga, tingues, tinga, etc...).
El tema en I forma incoativa admet en totes les persones la X eufonica i la C (que es canvia en QU davant de E). La segona i 3ª persona del plural poden ser iguals a les d´indicatiu (sent-im, sent-iu).
b) Preterit imperfecte: La caracteristica d´este temps es l´alternancia RA/RE. Els temes en consonant admeten una E eufonica entre el tema i la caracteristica (cantara, cantares; venc-e-ra, venc-e-res).
167. Modos impersonals.
a) L´infinitiu. Esta forma se nos dona en el enenciat del verp. En -AR per a la 1ª conjugacio, en -ER, -RE, o -R, per a la segona, i en -IR per a la tercera.
b) Participi de present. Se forma per mig de les desinencies -ANT, -ENT, -INT per la 1ª, 2ª i 3ª conjugacio, respectivament (cant-ant, ven-ent, fug-int). Dites desinencies van unides a l´arrail del verp.
c) El participi de passat, es forma, en general, afegint a l´arrail verbal les desinencies -AT, -UT, -IT, per a cada una de els tres conjugacions. Com adjectius verbals, tenen formes distintes per a cada genero i numero: cantat, cantada, cantats, cantades.
d) El gerundi, es forma, del mateix modo que el participi de present, en -ANT, -ENT, -INT (cantant, venent, venint).
168. Localismes en la conjugacio. En la 1ª conjugacio hi ha una particularitat local que consistix en usar la desinencia E, en conte de A, en la 1ª i 3ª persona del singular dels següents temps: 1). present d´indicatiu (ell cante); 2) imperfecte d´indicatiu, (ell cantave, yo cantave); 3) condicional (yo cantarie, ell cantarie); 4) present de subjuntiu (ell vingue, yo vingue; 5) imperfecte de subjuntiu (yo anare, ell anare).
Tambe es un localisme l´us de la desinencia en O en conte de E en la 1ª persona del singular del present d´indicatiu (yo canto, yo parlo).
Queda en alguns pobles del Nort del Regne un arcaisme en l´imperfecte de subjuntiu ab les desinencies -AS, -ASSES, -ES, -ESSES, -IS, -ISSES (cants, cantasses; vingues- vinguesses, fugis-fugisses), que no conve portar a l´escritura.
Hi ha verps que no tenen irregular mes que el participi.
169. Formes compostes del verp. Les formes compostes del verp s´obtenen de tres maneres: a) les del perfecte perifrastic d´indicatiu; b) les dels restants temps de la conjugacio activa, i c) les de la conjugacio passiva.
a) Perfecte perifrastic. Es compon del present d´indicatiu del verp anar i l´infinitiu del verp que es conjuga: vaig cantar, vas cantar, etc... El perfecte perifrastic es el mes usat en les provincies de Castello i Alacant, pero no en la de Valencia, a on es preferix el simple.
b) Temps composts de la conjugacio activa. Es componen del verp haver, i el participi passat del verp que es conjuga, segons el paradigma següent:
Indicatiu
Preterit indefinit. (Present del verp haver) 1) he cantat 2) has cantat, 3) ha cantat, 4) hem cantat, 5) heu cantat, 6) han cantat.
Preterit anterior. (Perfecte simple d´haver) 1) hagui cantat, 2) hagueres cantat, 3) hague cantat, 4) haguerem cantat, 5) haguereu cantat, 6) hagueren cantat.
Preterit anterior compost (Perfecte perifrastic d´haver) 1) vaig haver cantat, 2) vas haver cantat, 3) va haver cantat, 4) varem, vaem o vam haver cantat, 5) vareu, vaeu o vau haver cantat, 6) varen, vaen o van haver cantat.
Preterit plusquamperfecte (Imperfecte del verp haver) 1) havia cantat, 2) havies cantat, 3) havia cantat, 4) haviem cantat, 5) havieu cantat, 6) havien cantat.
Futur perfecte. (Ab el futur simple d´haver i participi passat) 1) hauré cantat, 2) hauras cantat, 3) haura cantat, 4) haurem cantat, 5) haureu cantat, 6) hauran cantat
Subjuntiu
Preterit perfecte. (Ab el present de subjuntiu d´haver i el participi passat); 1) haja cantat, 2) hages cantat, 3) haja cantat, 4) hajam cantat, 5) hajau cantat, 6) hagen cantat.
Preterit plusquamperfecte (Ab l´imperfecte de subjuntiu d´haver i el participi passat); 1) havera o haguera cantat, 2) haveres o hagueres cantat, 3) havera o haguera cantat, 4) haverem o haguerem cantat, 5) havereu o haguereu cantat, 6) haveren o hagueren cantat.
Condicional (Compost)
(Ab el condicional simple d´haver i el participi passat); 1) hauria cantat, 2) hauries cantat, 3) hauria cantat 4) hauriem cantat, 5) haurieu cantat, 6) haurien cantat.
Infinitiu (Compost).
(Ab l´infinitiu del verp haver i el participi passat del verp principal). Haver cantat.
Gerundi (Compost)
(Ab el gerundi simple del verp "haver" i el participi passat); havent cantat.
170. C) La conjugacio de la passiva del verp. La veu passiva del verp s´obte en tots els temps afegint el participi passat, del verp corresponent, a les formes de la conjugacio del verp SER. En este cas el participi es tractat com un adjectiu, concertant en genero i numero en el subjecte, Eixemples: soc amat, soc amada; som amats, sou amades.
CONJUGACIO PASSIVA
Indicatiu
Present 1) soc visitat, o visitada; 2) eres visitat o visitada; 3) es visitat o visitada; 4) som visitats o visitades; 5) sou visitats o visitades; 6) son visitats o visitades
Imperfecte d´indicatiu. 1) era visitat o visitada; 2) eres visitat; 3) era visitat 4) erem visitats; 5) ereu visitats; 6) eren visitats.
Perfecte simple. 1) Fon visitat o visitada, etc...
Perfecte perifrastic. 1) Vaig ser visitat, etc...
Perfecte Indefinit. 1) He segut visitat, etc...
Plusquamperfecte. 1) Havia segut visitat, etc...
Anterior simple. 1) Hagui segut visitat, etc...
Anterior perifrastic. 1) Vaig haver segut visitat, etc...
Futur simple. 1) Sere visitat, etc...
Futur perfecte. 1) Hauré segut visitat, etc...
Condicional simple. 1) Seria visitat, etc...
Condicional compost. 1) Hauria segut visitat, etc...
Subjuntiu
Present. 1) Siga visitat, etc...
Imperfecte. 1) Fora visitat, etc...
Perfecte. 1) Haja segut visitat, etc...
Plusquamperfecte. 1) Havera o haguera segut visitat, etc...
Infinitiu
Present. 1) Ser visitat
Passat. 1) Haver segut visitat
Participi. 1) Visitat
Gerundi. 1) Sent visitat
Imperatiu. 1) Sigues visitat, etc...
171. Forma reflexiva: Reflexiu o reflex es el verp que expressa una accio que recau sobre la mateixa persona o cosa que la produix, representada o suplida per un pronom personal; yo me guise, tu t´ho menges. S´usen els pronoms ME, TE, SE, en singular; i en plural, NOS (mos), VOS, SE:
A) Paradigma del verp LLAVAR-SE
Present d´indicatiu. 1) Yo me llave; 2) Tu te llaves; 3) Ell se llava; 4) Nosatros nos (mos) llavem; 5) Vosatros vos llaveu; 6) Ells se llaven. Els demes temps se conjuguen de la mateixa manera.
Per a l´apostrof, en cas d´elisio de vocals, recorde´s lo dit en el nº 102 (m´espere, s´alça).
Hi ha unes formes reforçades (populars) en EM i ET, per ME i TE: em case; et passeges. Sobre l´us de ENS veja´s el nº 140.
B) Paradigma del verp reflexiu ab el pronom adverbial EN. Pujar-se´n
Present d´indicatiu. 1) Yo me´n puge; 2) Tu te´n puges; 3) Ell se´n puja; 4) nosatros nos en pugem (pronunciat: nosatros mo´n pugem, o mo´ne pugem); 5) Vosatros vos en pugeu (pronunciat: vo´n pugeu); 6) Ells se´n pugen.
Imperatiu. 1) Puja-te´n; 4) Pugem-nos-en (pronunciat. pugém-o-ne) 5) pugeu-vos-en (pronunciat: puge-vo-ne)
C) Paradigma del verp reflexiu ab la particula HI
Present d´indicatiu. 1) No m´hi veig; 2) No t´hi veus; 3) No s´hi veu; 4) No nos hi veem; 5) No vos hi veeu; 6) No s´hi veuen.
El llenguage actual preferix la conjugacio sense HI: 1) no me veig; 2) no te veus; etc... seguint la tendencia a eliminar la particula adverbial HI, fora de les combinacions ab el verp "haver".
Com es veu en el paradigma, la particula HI va sempe davant immediatament del verp, i els pronoms ME, TE, SE, s´elidixen davant d´HI.
Com el verp "VORE", se conjuga la forma reflexiva del verp trobar. 1) m´hi trobe; 2) t´hi trobes, etc... Pero tambe: 1) me trobe, 2) te trobes, etc...
No cal repetir que en totes les formes reflexives es pot usar les reforçades EM i ET.
cites
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.Lluis Fullana i Mira (1916)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
