En un tres i no res va fent-se la llum en la fosca, trenca l´alba i la blancor nos cega ¿acàs volíem eixir d´eixa suposta foscor, per a que nos cegue una falsa llum, enlluernant-nos sense guia? Si ha seguit llegint fins ací no desmaye, lo més que li pot passar és quedar-se com camot. Perque eixa postureta pot ser ridícula, pero la que ara nos forcen acabarà resultant-nos incomoda, per indesijada, violentadora i creadora de futures molèsties.

 

¡Oh les majories actives! Que rebugen a les verdaderes i que clamen d´ofici, que estan sempre fent boca de flare i mai ne tenen prou. ¿Quí se´n beneficia del crim? pregunta l´inspector de les noveles, perque és el primer sospitós a investigar. ¿Quí tragué redit electoral enfrontant a mija Espanya? Ficant-nos tan enjugassadament en la reforma estatutària, tan a la fresca va tindre al personal, quan s´estalviaren de votar per majoria. Com en les partides arreglades, allò no contà. Ara, passats quatre anys, mentres cobrà ventaja el despropòsit, d´esquenes a la llei i quan el fanc del deixar fer ya els incomoda, perque volen allaugerar-se i votar, utilisen totes les tàctiques sense pudor i trauen lo que trauen, per seguir incomodant, aguardant-ne més.. Complicat, pero cert.

 

Lo mal de l´aprenent de Maquiavelo és que no li alcança per previndre les conseqüències, perque quan este arriba a Almansa a tots alcança, siga u gòtic, catalino o de Benirredrà: Lo que no era res, apenes nos deixa surar, agarrats al rem; lo que serà lo que vullguen els catalans ya ho té, clamant a chorro avinagrat que ix de boca amontillada, el sinyò Jorge demanant tornar al 76, mentres el nas de fusta li toca al melic -paraula incorrecta en catalino- i el duo dinàmic -de rabosa i ciri ranci- preparant canyes i salabres per a peixcar el dia 10, quan pensen traure de casa al personal i li venen lo que no és: Grandees impossibles, ensomis de fum, nacions per a excloure´s... tot perdut per culpa de Madrit, no per a anar-se´n a sa caverna, sí per a que seguim deixant-los mamar, de modo preferent, de la vaca que supostament rebugen.

 

¡Eureka! Per fi tots d´acort ¡al fem!