JJ. GAV

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Per a saber com és un grup o com són les persones que componen eixe grup, no es prou llegir lo que uns atres diuen d´ell o d´ells, o esperar que les seues accions apleguen a tindre una lluentor desmesurada que siga escampada pels mijos de comunicació com una notícia d´especial rellevància, puix en el primer supost és molt possible que les informacions que t´apleguen d´unes terceres persones estiguen filtrades pels seus propis interessos o per la seua pròpia manera de vore les coses. I en el segon supost, és molt fàcil que una persona o una entitat en concret igual no aplegue mai a tindre eixa rellevància com per a ser portada dels mijos de comunicació, o que si en un moment donat si la té, l´informació estiga deformada pel ´color´ del mig de comunicació que done eixa notícia.

Aixina que lo millor en la majoria dels casos, per no dir en tots, és vore, comprovar i sentir de primera mà, tot allò que degues vore, comprovar i sentir per a poder traure les teues pròpies opinions i valoracions, i eixe el el motiu d´est artícul, puix darrere d´haver compartit i fruït en les Joventuts del GAV, i també en les Joventuts de CV en diversos actes de tot tipo, em complau en dir que dins de les joventuts d´abdós entitats he trobat jóvens que per sí mateix lluïxen en llum pròpia. En uns atres he notat les ganes de fer coses i lluitar que a soles es veu en els ulls de la gent jove i de profit. (Els ulls els tiraven purnes parlant de sa terra). En uns atres he compartit taula i mantell i he charrat de temes tant valencianistes com d´uns atres sectors, i la charrera ha segut de profit, casi més per a mi que per ad ells.

Puc dir sense cap temor a erro, que m´he trobat en un bon grapat de jóvens disposts a lluitar de valent per la seua terra, des del trellat i la raó. Unes persones altament preparades per a poder rebatre a tot lo món les teories no valencianes que mos estan fent tant de mal als valencians en tots els aspectes. Un grup de jóvens amants de la seua llengua, el valencià, i que l´utilisen com a llengua vehicular en tots els quefers de sa vida. Un colectiu que els unix l´amor a les tradicions i arraïls valencianes i bons custodis d´elles. Uns jóvens en esperit i ilusió que sense cap dubte seran quines traguen a la nostra Pàtria del clot a on estem i que són més que dignes continuadors de la tasca de la que ya han pres el testic... ¡L´orgull de lluitar per Valéncia!

A les joventuts del GAV i CV, des d´estes llínies, ¡el meu agraïment per estar ahí i per voler ser els hereus de la defensa del Regne de Valéncia!

¡Som la força, tin vista, som el Grup d´Acció Valencianista!

cites

La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblos
Salvador de Madariaga