Xe. Paraula genuïna valenciana

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

De segur que haurà qui quan lligga este títul s’esglayarà i pensarà que m´he tornat foll, pero no és aixina. Lo que passa és que hi ha molta gent que no coneix la nostra dolça i multicentenaria llengua valenciana.

Sí, efectivament no coneixen la llengua valenciana, per que si la coneixeren no farien lo que fan, i no dirien lo que no toca dir. ¡Che! Quina veritat més gran. ¿Che?... ¡Ui! Per que he utilisat la paraula ¡Che! i no ¡Xe! Si yo mateix acabe de dir que el terme, Xe, és genuí valencià, i com a tal, deuria d’haver-lo utilisat. ¡Ara si que em tornat foll!

Puix no amics, no em tornat foll, a soles hem de remetre-mos a qualsevol diccionari de valencià, en el nostre cas, anem a agarrar el que mos pareix el millor i més representatiu de l’idioma valencià, l’únic, que és ¡Cóm no! el Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià editat per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (R.A.C.V.), els atres diccionaris… puix be, un atre dia parlarem d’ells.

Ara busquem el terme, Xe, ¡Que no ixca! ¡Que no ixca! Pero ara va i si que ix, en el meu benvolgut diccionari de la R.A.C.V. en la pagina 671, apareix el terme, Xe, i ¿Cóm és possible? En eixe cas, ¡No estava foll! ¡Si que és un terme genuí valencià…!

Efectivament. Lo que molta gent no sap, i per això utilisen esta paraula, este terme, com no toca, és que segons el millor diccionari de valencià que hi ha en l’actualitat, el terme, Xe, és definix aixina:

Xe, -es, subs. f. equis (nom de la lletra “x”).

Això és una atra cosa, ¡Quin descans! No podia ser que el diccionari de la R.A.C.V. continguera paraules NO valencianes.

Puix si, el terme, Xe, és totalment genuí valencià, està viu en la nostra llengua valenciana i és pot utilisar sense cap problema, a soles hem de deprendre a utilisar-lo per a no fer el panoli davant de ningú.

Si ho veus escrit en la següent frase, “¡Xe! Estic fart del meu treball”
Estàs dient. “¡Equis! Estic fart del meu treball”

I això no te massa trellat, més be, qui t’escolte pot pensar que t’has tornat un poquet carabassa. En el seu lloc cal dir i escriure:

“¡Che! estic fart del meu treball”

Que és la forma correcta quan volem posar una interjecció per a donar-li força a alguna frase.

¡Che! Ya sabeu com li diem a la lletra ´equis´, efectivament, Xe.

Deprengau a utilisar correctament el terme genuí valencià, Xe, i no li digau a ningú: “¡Equis! Que bon orage que fa”, o, “¡Equis! Que bona està la meua novençana”, o, “¡Equis! ¡Escolta´m!”, o, “¡Equis! Ha guanyat el meu equip”… perque se mos van a riure.

¡Che! Fins ad un atre.

cites

La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblos
Salvador de Madariaga