La mentirosa Generalitat catalana

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

El passat dia 10 de setembre de 2010, en el diari digital ABC, llegí una notícia que em deixà de pedra, pero ya no per lo que dia, que és més de lo mateix, sino per qui ho dia i de la manera tan desvergonyida que ho diu. La notícia es titula; “La catalanidad de las Fallas y la Albufera”, i com a subtítul podíem llegir; “La nueva web cultural de la Generalitat de Cataluña se apropia de los escritores valencianos, las Fallas o la isla de Tabarca, entre otras señas de identidad”.

L´artícul, escrit per Alberto Caparrós, comenta i diu que hi ha una nova Uep, parida per la Generalitat de Catalunya que s´apropia de coses tan valencianes com l´Albufera, les illes Columbretes, l´illa de Tabarca, les Falles i un bon número de coses més que sense cap dubte són i sempre han segut valencianes, i a poc que se siga un poc espavilat i es lligga un poquet d´història es pot comprovar que és aixina. És molt possible que els responsables d´esta Uep i els propis polítics catalans hagen llegit molt poc d´història, sobre tot d´història valenciana i catalana, i si l´han llegida no ho demostren o lo amaguen que és pijor.

Com dia al principi, tot això de que els catalans s´apropien de les nostres coses no és nou, puix fa més de trenta anys que no deixen d´intentar d´apropiar-se de la nostra llengua valenciana, i pensen que la paella i el torró de Xixona també són catalans, deliris de qui mai ha tingut res de profit, ¡ni merda en els budells!, pero lo que de veritat m´esglaya, no sé si dir que cada dia més o cada dia menys, és que el Govern Valencià, eixe govern que en époques electorals és tan ´valencià i valencianiste´, haja llegit tales burrades en eixa Uep, de la qual no vaig a ficar la seua direcció en Internet per a no donar-li un resò i una publicitat que no es mereix, i no diguen res, ni per a be ni per a mal, callen com a... i deixen passar de llarc les ocasions de poder ficar el crit en el cel demanant per a Valéncia lo que els polítics catalans demanen per a Catalunya; que se´ls respecte com a poble diferent i diferenciat, que se tinguen en conte les seues arraïls, tradicions, i la seua identitat com a poble... i tantes i tantes coses que demanen el catalans una vegada i una atra més en tots els llocs i en totes les ocasions, pero que evidentment els polítics valencians no van a demanar per a la nostra terra valenciana, (la Terreta més bonica del món), mai no ho han fet i com podem comprovar, en esta ocasió, tampoc ho van a fer. Uns polítics aixina no nos interessa als valencians ni com a poble ni com a res, simplement, no nos interessa. No oblides que en molt poc de temps tenim les eleccions, i que tant el PP com el PSOE ya nos han venut com a poble en moltíssimes ocasions.

Donem-li l´oportunitat ad un atre partit per a que demostre lo que és capaç de fer, donem-li l´oportunitat a Coalició Valenciana, pel be del nostre poble.

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar