Si u no vol admetre deixar de ser de poble, perque eixa condició de naixença no la creu baixea, ni la viu en postura pijorativa ¿tindrà que inadmitir que li posen càguila de catalí? Dos verps seguits admetre i deixar, per a dur a ¿inadmitir com a tercer? -sempre obligats pel no- no crec que siga manera d´adobar una comunicació interessant, pero m´arriscaré, intentant traure a descarregador lo que els térmens jurídics deparen. És que no vullc que se´m faça l´aparell arrere, reivindicant la valencianitat d´aigües comunes, o la conservació, gestió o exhibició dels bens històrics que nos pertanyen: la llengua o lo que jau en "l´Archiu de la Corona d´Aragó", ubicació catalina, contingut valencià, al manco en una tercera part. ¿Qué dels clàssics "compartits" que administren com a seus i motegen - contra Martorell-, de ser escrits, no en llengua valenciana?

 

Pero com qui promou les lleis, o qui les interpreta, usen uns modos particulars, giren el sentit dels verps i modulen considerants, de forma que els de poble no sapiam a on arriba l´antijuricidad (sic), nos preguntem ¿parà bonico que un "President espanyol", amussara a revisió estatutària a una comunitat autònoma, poc preocupada per l´assunt, prometent-li que li arreglaria el saquet? ¿cóm doctes llegisladors no han seguts capaços, gastant-se tot un llustre, de resoldre al gust presidencial, mentres a l´Espanya que calla la fam ya li arriba als garrons? Ara, damunt tomben les esmenes dels afectats pels danys colaterals. Sí, soc de poble, no ho entenc.

 

De l´aigua: reclame recs valencians. Cou l´assunt de la llengua. M´afecten els bens culturals, no vullc que me´ls manipulen, fent previsions de futur sobre un passat que mai fon. Vinga ací la documentació nostra ¡a casa! o baix guarda valenciana, no a l´abast de bufarulls, perque el trellat està per damunt de l´interpretació. Aclarim el tall, a cadascú lo seu. Pero si damunt és oficialment usurpat el patrimoni nostre, per a enriquir un supost imperialiste, que té com excusa una llengua "comuna", pero que acumula inclús allò que res té a vore idiomàticament, no solament haurem de protestar i conseguir que s´anule l´efecte usurpador. Lo concret seria tallar d´arraïl l´assunt. Mala cara té, si protestem de boqueta, mentres consentim l´acatalanisació oficial en les escoles, governants i pares.