Crònica negra del 9 d´octubre de 2010

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

En esta ocasió no vaig a parlar de la provessó cívica d´un 9 d´octubre que sense cap dubte ha estat encapçalada i comandada pel valencianisme i per la valenciania que surava pels quatre costats allà a on mirares, encara que gràcies ad alguns minúsculs grupets pancatalanistes, sempre hem de contar alguna coseta que no caldria contar del dia gran de la festa de la nostra Pàtria Valenciana, i que hui no ho vaig a fer per a no deslluir delliberadament la nostra emblemàtica Provessó.

Pero si vaig a relatar una acció perpetrada de vesprada, en el Parterre, per quatre pancatalanistes que no es mereixen tindre la calificació de ´persones´ o ´sers humans´, sino més be de gentola, per no clavar-me dir insults, puix els valencians som persones molt educades.

Be, en acabar l´acte que el Grup d´Acció Valencianista tenia preparat per a la vesprada del 9 d´octubre en el Parterre, en el qual es pogué fruir d´una ofrena de flors davant l´estàtua de Jaume I, i arborar gràcies a tots els presents la Real Senyera jagant, símbol emblemàtic del GAV i que onejava més bonica que un sol ocupant gran part del Parterre, uns amics assistents ad eixe acte, decidiren prendre una cerveseta i comentar el dia. Fins ací tot anava be, pero en eixir del bar començà la crònica negra que vullc relatar.

Els amics anaven charrant tranquilament i fent gala de ser persones cíviques i civilisades, com no podria ser d´una atra manera pertanyen al GAV, quan de sobte, a amagatons, en premeditació, alevosia, nocturnitat i una mala llet com a soles poden tindre la gent de mal viure i indesijables sense perdó ni disculpa de cap de les maneres, aplegaren per darrere dels amics, espentant a u d´ells i tirant-lo al sol en tal força que pegà dos voltes de campana en el mateix, no contents en això, un atre dels indesijables agressors li pegà una patada en el coll, i un atre li pegà una atra patada en les costelles, i en moltes preses de no ser agarrats per ningú, els covarts agressors pegaren a fugir passant pel cantó del carrer la Pau, a on els estaven esperant un grup molt numerós d´amics seus que els amagaren i ajudaren a fugir.

Un home major s´acostà a la víctima de l´agressió interessant-se pel seu estat de salut, i disculpant-se per la manera d´actuar dels agressors dient que això no es podia fer mai, i que s´avergonyia de lo que havien fets els seus mateixos.

Pero lo més roïn del cas, és que tot el pecat que havia fet la persona a la que agrediren feroçment, fon dur una camiseta que en l´esquena portava un text en favor del GAV.

Els mateixos que demanen respecte per a les seues costums, el mateixos que demanen als demés que es tinguen en conte les seues senyes d´identitat i arraïls, el mateixos que reclamen el favor de tots en respecte a les seues idees, ideals i ideologies, peguen de manera cruel, despiadada i sense cap motiu que no siga un odi intrínsec cap a Valéncia i els valencians, a una persona a soles per dur una camiseta en favor del GAV, mostrant en eixa vergonyosa agressió, que lo que ells demanen per ad ells, no és lo mateix que ells donen als demés.

¡Valencians! ¿Quan anem a despertar i vore lo que mos estan fent?
¡Valencians! ¿Fins a quan anem a permetre que vinguen de fòra i mos peguen en la nostra casa?
¡Valencians! ¿Per qué consentim uns polítics que amaguen el cap baix terra com les esturces per a no voler vore lo que realment està passant?
¡Valencians! És hora de tornar a tindre uns 9 D´OCTUBRE sense cap ingerència aliena a la festivitat de la nostra Pàtria, i fruir com toca de la nostra festa.
¡Valencians, és hora de ser valencians i valencianistes, sense més, que no és poc!

¡Vixca Valéncia!

cites

Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.
Robert Graves