¿Destrui Abd Al Rahman I la ciutat de Valencia? (I)

Per Agusti Galbis

Alguns catalans i acatalanats es troben obsesionats per trobar o inventar-se talls radicals en el devindre historic del poble valencià, omplint-lo de “destruccions masives”, “expulsions indiscriminades”, “colonitzacions globals” i “substitucions racials generalitzades”. Tot roda en l’unic objectiu de situar un punt de “naixement” del poble valencià, en el qual volen que els catalans siguen, la mare, la comare i el chiquet. Per aixo, sempre els sentireu parlar de multitut de “ruptures”, no volent ni sentir parlar de la paraula “continuïtat”. La principal “ruptura” inventada es la de la reconquista de Jaume I. En una obsessio religiosa impropia de ments cientifiques, mantenen l’inexistencia de valencians, sobre la base de l’inexistencia de cristians. A la falsetat de l’hipotesis, s’ajunta que les evidencies historiques van deixant-los en el cul a l’aire. Pero per si esta ruptura els falla, s’han inventat tota una serie de “tallafocs” anteriors. Per aixo parlen, tant d’una debil cristianisacio del poble valencià previament a la dominacio musulmana, -hipotesis que hui s’ha demostrat falsa sobradament i de la que parlarém mes avant-, com de la ruptura del moment de la propia invasio musulmana, ruptura absolutament inexistent precisament en territori valencià, segons hem estudiat en l’articul sobre “El territori cristià tributari valencià durant el califat de Damasc”.

Una de les varies i variades “ruptures” que trauen a relluir, es la destruccio de la ciutat de Valencia per Abd al-Rhaman I. Es coneguda la falta de simpatia que alguns catalans i acatalanats tenen a la ciutat de Valencia, “Cap e Mare” de tot el territori valencià, segons terminologia foral. Tallant el cap pretenen fer morir el cos sancer.

Vejam alguna mostra de les preciositats que es diuen: Albert Ribera i Lorenzo Abad, en “Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno”, parlen de “…la razia efectuada por el emir Abd al-Rahman I en los años 778-779, que culminó con la destrucción de la ciudad de Valencia y su antigua sede”. Carmen Gracia, en la p.124 de “Arte Valenciano”, parla de “Valencia, destruida por Abd-al Rahman I entre 778 y 779”, calificant-la de “brutal destrucción”. El “Grup Enciclopèdia Catalana”, en la seua “Enciclopèdia” diu que “L’emir Abd al-Rahman I reeixí a imposar l’autoritat dels omeies de Còrdova a la regió oriental d’Al Andalus i ocupà i destruí la ciutat de València (778)”. Carolina Doménech Belda, en la p 20 de la seua tesis doctoral sobre “Circulación monetaria durante el periodo islámico en el País Valenciano” (1997), dirigida per Rafael Azuar i Alberto Canto escriu que Abd al-Rahman I, “…según las fuentes, saqueó los campos y entró en la ciudad de Valencia destruyéndola”

Vegem, que entre tots els “sabuts” nomenats, ha de quedar-nos clar que per supost que Abd al-Rahman I destrui la ciutat de Valencia. Pero la destruccio no fon de qualsevol manera, perque fon “brutal”. Aprofità per a carregar-se “su antigua sede” i no content, “saqueó sus campos”. Davant d’afirmacions tan contundents, necessitem saber en quines fonts es basen.

Sonia Gutierrez en “Genèse de la ville islamique en al-Andalus et au Maghreb occidental”, en acabant de parlar de la “desolación de Valencia en el año 778”, nos diu que “La noticia de la destrucción de Valencia transmitida por al-Udri, unida a otra conocida por al-Razi que narra el traslado de las reliquias de S. Vicente tras la entrada de Abd-al-Rahman en la ciudad, permiten suponer que parte de las represalias del emir fueron directamente al núcleo urbano”. Vegem que una rotunda afirmacio resulta que partix d’una suposicio. Isabel López García i Remedios Martínez García, en “Hallazgos Arqueológicos en el Palau de les Corts”, referint-se a “los siglos VIII y IX”, diuen que “Dentro de estos siglos hay que destacar la cita del geógrafo del siglo XI Al-Udri, hace referencia a la destrucción de Valencia en el 778-779 por Abd al-Rahman I, por haber participado la ciudad en una rebelión en favor de los abbasies con el fin de destronarlo”.

Vegem per tant, que la presunta destruccio de la ciutat de Valencia, la sustenten en dos fonts, que per orde d’antigüitat dels cronistes, serien primer al-Razi i segon al-Udri. Procedirém a estudiar-les per eixe orde.

Ahmad b. Muhammad b. Musa Al-Razi (889-955), es l’autor de la coneguda “Cronica del moro Rasis”, que diuen que escrigue cap a finals de la primera mitat del s.X. Es conserven varies traduccions al castella de previes traduccions que s’havien fet “de la lengua arábiga á la portuguesa, por mandado de D. Dionis, rey de Portugal” (1279-1325), conservant-se nomes que fragments d’eixa traduccio inicial portuguesa. S’ha de dir que es tracta d’un historiador molt citat per uns atres posteriors i que la veracitat de la major part del text de la cronica ha segut comprovada per cites posteriors. No obstant, el fragment que anem a comentar, consta unicament i exclusivament en les traduccions castellanes de la perduda versio portuguesa.

Partirém del text del manuscrit de Copenhague, reproduit en el llibre “Crónica del moro Rasis”, de Diego Catalán i Mª Soledad de Andrés. En primer lloc hem de saber que al-Razi relata una historia que li conta un musulmà de Fez, “E dixo Abocen, vn cauallero natural de Fez”. I resulta que Abocen, estant en Portugal “en cabo de la tierra que va sobre el Algarbe que entra sobre aquel mar de Lisbona”, s’havia trobat a uns cristians descendents de fugits de Valencia “christianos fugeron de Valencia”, que tenien el cos de sant Vicent “el cuerpo de aquel ome” que “los christianos llamaban Santo”. No tingue millor idea que matar-los a tots “e matara a los christianos que alli auia”, perque es veu que no tenia un atre lloc per a construir “e fizo cassas para los suyos e se quedo Albocen a morar en aquella tierra”. Tambe nos parla dels antecessors d’aquells cristians, dient-nos que en la ciutat de Valencia “tenían los christianos que allí moraban vn cuerpo de vn home que auia nombre Vicente; e adorábanlo por Santo”. Nos diu que enganyaven a la gent dient que el cos fea milacres “los que tenían aquel cuerpo facían creer a otras gentes que facía ver los ciegos e fablar los mudos e andar los cojos, e de esta guissa embaucaban a las gentes que eran sandias”. Per aixo, tingueren por de que Abd al-Rahman, sapiera de l’engany “E quando ellos vieron a Abderrame, obieron miedo que el sabría de esta burla”, rao per la qual “fugieron con el”.

Davant de l’historia que en teoria nos transmet al Razi ¿Hi ha algu que lligga que Abd-al Rahman destrui la ciutat de Valencia? Estant preocupat per si podia tindre alguna incapacitat que m’impedira llegir lo que tant de sabut llig, vaig tindre la sort de trobar que Manzano Moreno diu en la p 544 de “Conquistadores, emires y califas: los Omeyas y la formación de Al-Andalus”, que “el texto no habla de la destrucción de la ciudad”, encara que afig que “sí que señala que el traslado se produjo ante la llegada del emir”, lo qual efectivament sí que diu el text, explicant que alguns cristians valencians, tingueren por de que Abd al-Rahman sapiera que es burlaven pressuntament de la gent. Nomes quedaria per demostrar, cientificament per supost, que Abd al-Rahman destruia totes les ciutats a on hi havia gent que es burlava d’una atra.

Per una atra banda, em fa gracia que tots estos sabuts, donen credibilitat al fondo de l’historia que en teoria nos transmet al Razi. En primer lloc, s’hauria de dir que tractem precisament d’un fragment de l’obra d’al Razi, no reproduit per ningun atre croniste musulma. La reivindicacio portuguesa en relacio a la possessio del cos de sant Vicent, partix de que el rei Alfons Enric de Portugal, en les seues conquistes de territori als musulmans, feu presoners a descendents d’alguns valencians que per lo vist no rematà be el moro Abocen, els qui li digueren a on es trobava el cos de sant Vicent, trobant-lo l’any 1173. Pero el cos teoricament trobat, es tornà a perdre no se sap per qué, reapareguent de milacre una atra volta sense cap problema. Per tot aço, lligc en relacio al text d’al-Razi que “Podemos prever interpolaciones de información que hacen a nuestro islámico cronista, en versiones portuguesas, hacen llevar el cuerpo del mártir, con pretensiones hasta Lisboa”, es dir que pot duptar-se de que estem davant d’un text original d’al Razi.

Es important saber, que l’arabiste Huici califica esta historia de “Fantasía de la que no aparece rastro en todas las fuentes, tanto árabes como cristianas, que merezcan crédito”. Troba imposible que els cristians valencians “huyan, para salvarse, a otra región sometida más directamente al mismo Emir y donde más fácilmente podían ser exterminados”. Huici confronta esta fantasia d’Abocen, (o Albocen, Alibohaces, o Alliboaces), que en teoria nos transmet al-Razi, en les noticies contrastades de que el “terrible” Abd al-Rahman I, pactà en els cristians de Cordova l’adquisicio de la mitat de la basilica que alli existia dedicada a sant Vicent. Sense poder descartar que alguns cristians valencians no fugiren en alguna reliquia del sant, no hi ha dubte de que la part mes important d’elles, degue quedar-se aci, confirmant-ho la carta del monge Hermann de l´any 1143, qui consultà a dos monges que es trobaven en Saragossa i que havien vixcut en el monasteri valencià, sobre la manera de vindre a la ciutat de Valencia perque volia orar davant del cos de sant Vicent “Multum enim desiderarem ad corpus Santti Vicentii orare”. Està sobradament documentat que la continuïtat del cult de sant Vicent aplegà fins al mateix moment de la reconquista de la ciutat de Valencia per Jaume I.

Vist que el primer text en que els “sabuts” es basen per a concloure una destruccio de la ciutat de Valencia per Abd al-Rhaman I, no diu absolutament res d’aixo i constatat que la fiabilitat del seu contingut es mes aïna escassa, nomes queda que assombrar-nos de la manipulacio pretesa, o en tot cas de la credulitat dels nostres “sabuts”, als qui se’ls podria aplicar allo de “Tot s’ho creu pareix Andreu, tot s’ho cala, pareix Cucala”. En valencià, millor que les “sandias” del pressunt fragment d’al Razi, hauriem de dir-los carabasses integrals.

L’eixemple de lo assumit que es troba que la ciutat de Valencia fon castigada, destruïda i assolada, encara que no se sapia per quin motiu, nos el dona Fuentes Domínguez, qui, en “Aproximación a la ciudad hispana de los siglos IV y V d.C”, escriu que “sabemos por las fuentes de época islámica, a través del cronista al-Udri, que sus reliquias (les de sant Vicent) fueron llevadas desde Valencia por los cristianos que huían de la expedición de castigo de Abd al-Rahman I, en el 778”. O siga que al-Udri conta el trasllat de les reliquies que es troba en la “Cronica del moro Rasis”. ¿Es pot enredrar mes? Deixarém per a un nou articul, l’analisis de la cita d’al-Udri que per a res parla de reliquies de ningu.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari