Balad i Madinat Balansiya (I)

´Balad´ i ´Madinat´ Balansiya (I)

Per Agusti Galbis

Alguns cronistes en arap, parlaren del territori valencià nomenant-lo en l’expressio “Balad Balansiya”. Si “Balad” vol dir terra, territori, regio o poble, com vorem en detall, “Balad Balansiya” es referix senzillament, al territori ocupat pel poble valencià. Pero l’enronia catalanera de desacreditar tot lo nostre, els ha dut a reblir de connotacions negatives la paraula “balad”, relacionant-la en una presunta absencia de referencies a ciutat de Valencia o “Madinat Balansiya”, pel fet d’estar destruida i despoblada.

El primer que escomençà en la manipulacio fon Guichard, un dels de la nomina dels alimentats per Eliseu Climent i companyia, i ho feu en “Le peuplement de la région de Valence deux premiers siècles de la domination musulmane”. (“Mélanges de la Casa de Velázquez”, 1969, nº 5. pp. 103-158). Anem a vore lo que diu.

Guichard diu d’al-Ya’qubi (s. IX) i al-Istajri (s. X) que son “deux des plus anciens géographes qui nous aient parlé de l´Espagne musulmane”, es dir, dos dels mes antics geografs que han parlat de l’Espanya musulmana. Diu que “l’un et l’autre, et seulement pour Valence et Tudmir, emploient le terme de balad”, volent dir que l’un i l’atre nomes gasten “balad” per a referir-se a Valencia i a Tudmir, lo qual es fals com vorem. Afig que “pour les autres régions d´Espagne ils utilisent le terme de madina”, cosa sorprenent, perque “madina”, no fa referencia a territori, sino a ciutat. Continua dient Guichard que pareix ser, “semble-t-il”, que Tudmir, era un territori “peu urbanisé” o poc “urbanisat”, sense una verdadera capital ans de la creacio de Murcia. Pero a Guichard, el terme “balad”, aplicat a Tudmir, li “evoca”, “peut évoquer”, l’unitat d’eixa regio, degut a la seua historia tan particular “l’unité que cette región, doit a son histoire assez particulière”. La cosa canvia prou si “balad”, va junt al nom de Valencia, perque quan es aixina, a Guichard li “evoca” l’idea d’un territori en llimits imprecisos i poc civilisat “l´idée d´une contrée aux limites imprécises et moins civilisée”, sense capital politica digna de tal nom “à laquelle aucune capitale digne de ce nom n´impose d´organisation politique”.

En acabant de llegir el resum de lo que diu Guichard, podria pensar-se, que l’historia es fa a partir de lo que li pareix a Guichard, “semble-t-il”, i a partir de les sues evocacions, “peut évoquer”, sent normal que la mateixa expressio “balad”, tinga distins significats, segons a Guichard li rote. Per sort no es aixina, i anem a comprovar la rastrera de mentires i favades que diu Guichard i que tant d’exit han tingut entre els catalanistes, perque... ¿Quin catalaniste “com cal”, no disfruta quan li diuen que el territori valencià, no tenia una capital (la ciutat de Valencia), digna de tal nom?

Es de destacar l’exit de Guichard en relacionar “balad”, en territori “peu urbanisé”, o poc “urbanisat”, havent-se convertit la seua “evocacio” en dogma de la fe catalanera. Per aixo, Thomas F. Glick, l’any 1992, en la p 61 de “L’Alta Edat Mitjana. Història del País Valencià”, editat ¡com no! per “Tres i Quatre”, afirma que Valencia “es tractava d’una regió sense cap urbanització important com a mínim fins a mitjan segle X”, insistint en que “…València va trigar a experimentar cap urbanització…”. La catalana Dolors Bramon, l’any 1995, en “Tradició i dissidència als Països Catalans”, nos “urbanitza” un sigle mes tart, i parla de “la capital valenciana que figura a les cròniques primerenques com a balad Balansiyyah (sic) (és a dir, com a territori valencià) i no experimenta urbanització fins a les taifes del segle XI”.

Hem de saber, que els set de sempre (Tres i Quatre) dien que la nostra falta de “urbanitzacio” venia de llunt. El mateix Glick en la p 193 de “Iberia and the Mediterranean world of the Middle Ages”, (1996) nos conta que “Historians have pointed to a late urbanization of Valencia, in consequence of depopulation in late Roman times”, es dir que hi havien historiadors que mantenien una tardana “urbanisacio” de la ciutat de Valencia, a consequencia d’una despoblacio anterior a la dominacio musulmana. No obstant, Glick reconeix a renglo seguit, que actualment els arqueolecs neguen la gravetat i extensio d’eixa presunta despoblacio, donant proves de la continuïtat de la vitalitat de la zona urbana de la ciutat de Valencia fins a la conquista musulmana. Segons aço, resulta que la ciutat de Valencia no s’havia despoblat i en consequencia no s’havia “desurbanisat” previament a l’invasio musulmana. I si resulta que durant mes de mig sigle a partir de l’invasio musulmana, Valencia continuà governada per Teodomir i els seus descendents (vore “El territori cristia tributari valencià durant el califat de Damasc”). Si resulta que Abd al-Rahman I no destrui la ciutat de Valencia. (vore “¿Destrui Abd al-Rhaman I la ciutat de Valencia?”). Si resulta que el seu fill Abd Alah, conegut com “el valencià”, trià la ciutat de Valencia per a viure, podent haver triat entre Tudmir, Tortosa, Barcelona i Osca, que conquistà (vore “L´autonomia valenciana durant l´emirat de Cordova”). Si no existix documentada ninguna “destruccio” posterior… ¿Podrien explicar tots estos “sabudets” el moment i el perqué d’eixa imaginaria “destruccio”, despoblacio i “desurbanitzacio” que nomes viu en les seues chavetes?

Ans de passar a un atre punt, crec que s’ha de destacar l’estrany us de la paraula “urbanitzacio” que fan els catalans. En tota seguritat, es tracta d’un absurt galicisme inventat, sense la minima documentacio historica. Segons Bramon, el territori valencià, “no experimenta urbanització fins a les taifes del segle XI”. I segurament per ser arquitecte, nomes me ve al cap imaginar-me a Abd al-Aziz (1021-1061), promoguent un P.A.I darrere l’atre, per a que la ciutat i tot el territori valencià tinguera precioses “urbanitzacions”. ¡Redell la de coses ridicules que hem de tirar-nos al llom!

Hem vist, que Guichard diu que al-Ya’qubi i al-Istajri gastaven exclusivament el terme “balad”, per a referir-se a Tudmir i a Valencia, donant a entendre que els primers cronistes musulmans obvien l’existencia de la ciutat de Valencia, per ser una ciutat depoblada, destruida i “desurbanitzada”. De fet, “hooligans” com Dolors Bramon, parla de “la capital valenciana, que figura a les cròniques primerenques com a balad Balansiyyah (sic)”. Es fa precis situar a al-Ya’qubi i al-Istajri i saber lo que dien.

Al-Ya’qubi, es l’autor del “Kitab al-buldan”, o Llibre dels paisos, escrit en torn a l’any 890. Una part del llibre fon traduida al llati l’any 1850 per M. J. De Goeje, i titulada “Descriptionem al-Magribi”. En la p 111 llegim: “Hinc occidentem versus pergens intras Balansiam (Valencia) quae est regio ampla magnifica habitata a tribubus Berbericis quae imperio Omaijadarum se non subjecerunt. Partem ejus quae “as-Saqr” vocatur magnus percurrit fluvius. Inde via redit ad Todmïr regionem unde viator iter ingressus erat”, que vol dir segons Guichard que “…dirigint-se a l´oest, cap a una terra nomenada Valencia, (balad yuqal la-hu Balansiya) vasta i bella terra on s´han establit tribus berebers que no han reconegut l´autoritat dels Banu Umayya (dels Omeyes). Eixos berebers posseixen un gran riu en la regio nomenada al Saqr (Xuquer). Des d´alli retrobem el pais de Tudmir pel qual hem escomençat” (“Afers” nº 7). Es cert que al-Ya’qubi no fa una referencia explicita a la ciutat de Valencia, referint únicament el nom del seu territori. Comprovem l’autonomia del territori valencià en relacio a l’estat central, quan es parla del no reconeiximent de l’autoritat dels Omeyes i per aixo, hem integrat la cita en l’articul sobre “L’autonomia valenciana durant l´emirat de Cordova”. La descripcio del territori valencià com “regio ampla magnifica”, no casa gens be en l’image negativa de Guichard que parla d’evocacions d’un territori en llimits imprecisos i poc civilisat: “limites imprécises et moins civilisée”, la qual evocacio diu Guichard que li naix pel fet de que diu que al-Ya’qubi nomes parla de “balad” per a referir-se a Valencia i a Tudmir. Comprovem la mentira en la p 633 del vol 6 de “The Encyclopedia of Islam” a on es diu que “According to al-Ya´kubi, the ‘marzpan’, was a provincial governor (ra’is al-balad)”, es dir que segons al-Ya’qubi, un “balad” era un territori, una provincia, en governador. ¿Sera el ‘marzpan’ un governador que no sap massa be qué governar, per ser imprecissos els llimits del seu territori, ademes d’estar poc civilisat? ¡Ausades que es poden dir destrellats! Pero passem a al-Istajri.

Al-Istajri o al-Istakhri fon un geograf persa del s.X que ha passat a l’historia per la seua obra geografica “Kitab al-masalik wa-l-mamalik” o “Llibre dels camins i els països”, en la qual inclou un mapa d’Espanya i el Magreb. Segons Codera, al-Istajri escrigue el seu llibre entre els anys 915 i 920. Franco Sánchez, en “Al-andalus como isla del Mediterráneo…”, relaciona les ciutats costeres representades en el mapa d’al-Istajri de la següent manera: “Tortosa (en el límite de la frontera con los Galiyaskas), Valencia, Murcia (habria que pensar en Cartagena ‘el puerto de Murcia’, según algunos geógrafos árabes), Pechina (ya por entonces Almería era ‘el puerto de Pechina’), Málaga, Maduk (?), Algeciras”. Adjunta al seu treball, com a “Mapa nº 3”, el mapa d’al Istajri que consta en el “Liber climatum” de Moeller (1839), estant cada una de les ciutats identificades en un nº. En la p 22 del llibre “Das Buch der Länder, von Schech Ishak el Farisi el Isztachri” (1845), traduit per A. D. Mordtmann, es relacionen els numeros del mapa de Moeller en la seua translliteracio. I tenim: en el nº 10 “Tortosa”, en el nº 11 “Balisia” (Valencia) en el nº 12 “Mursia”, en el nº 13 “Bedschaia” (Pechina, port d’Almeria), en el nº 14 “Malaka”, en el nº 22 “Maduk” i en el nº 23 “El Dschefira” Algecires. Pero la ciutat de Valencia, no es referenciada per Al-Istajri nomes en el mapa. Tambe en la documentacio escrita, parlant de les distancies en al-Andalus, nos dona la distancia de la ciutat de Valencia, a Cordova entre atres. Es significatiu, que en el mapa sobre “Principales vías de comunicación de Al Andalús al Duero -s. X, al-Istajri-”, fet per R. Mdez. Pidal i L. Provençal en l’any 1965, la ciutat de Valencia, es representada en mayuscules junt a Toledo, Sevilla, Murcia i Cordova, lo que vol dir que per a Menendez Pidal i Levi Provençal, segons al-Istajri, la ciutat de Valencia era una de les cinc ciutats mes importants en les comunicacions de l’Espanya musulmana de principis del s.X.

Estudiat lo que diuen sobre el territori valencià i sobre la ciutat de Valencia els dos geografs mencionats per Guichard, crec que suren ben claretes les mentires de Guichard i la manipulacio d’aquells que aprofiten la minima per a carregar i desacreditar tot lo que faça olor a valencià. Per si algun pardal es posa content dient ¡veus!, ¡cap a l’any 890, no es nomena la ciutat de Valencia! ¡Aixo seria perque estaria destruida!, li recomane que no es perga el proxim articul, perque li donare varies cites de cronistes dels s. IX i VIII referides a la ciutat de Valencia. Teixir una taranyina de mentires, escomençant per “evocacions” que acaben donant-se com a cosa feta, es molt facil. Desgraciadament, desembolicar eixe niu de mentires, resulta prou mes costos.