Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
Benvolguts Reixos, com enguany he segut un bon chic de vora cinquanta anys, em vaig a atrevir a escriure-vos esta carta, com faig tots els anys, pero en ella enguany no vos vaig a demanar cap cosa per a mi, sino que a soles vos vaig a demanar cosetes per als demés, puix s´ha de ser solidari i demanar també coses per a tots i sobre tot, per a que tots pugam viure més i millor... i si no més, al manco, sí millor.
Segur que aplegats ad este punt, estareu imaginant que vos vaig a demanar la pau mundial, un remei segur i eficaç per ad esta o aquella malaltia, o que desaparega la fam de la faç de la terra, pero no va a ser aixina, puix sempre hi hauran guerres, malalties i pobrea. Lo que vos vaig a demanar és una coseta més senzilla, ràpida i fàcil poder complir puix no són miracles i sí que estarien al vostre abast, ¡aixina que no teniu escapatòria per a no complir-ho!
Enguany benvolguts Reixos vos demane lo següent, encara que vos ho demane no per orde de preferència, sino a soles ficant una cosa darrere de l´atra, puix totes són igual d´importants. Puix com vos dia, enguany comence per demanar-vos que a totes les persones que estan demanant que la bella terra del Regne de Valéncia siga part d´uns països imaginaris, inexistents i inconstitucionals, els envieu a viure a una illa aïllada i solitària de l´oceà Pacífic a on pogueren fer i desfer al seu albir, pero segur que encara aixina demanarien anexionar-se l´illa del costat, aludint a algun tema històric tret de la mànega com solen fer.
També vos demane que ad eixes persones que no paren de dir una vegada i una atra que la dolça llengua valenciana és la mateixa que la parla que ells utilisen, els faces sentir lo mateix en les seues carns i que la Langue d´Oc, per eixemple, comence a dir que la parla dels catalans és occità, no, millor, l´occità del nort, no, millor... una variant de l´occità, no encara millor... la pijor varietat dialectal de l´occità que mai no s´ha pogut desgranar de la llengua mare i que deuria desaparéixer per a un empudegar la llengua occitana.
Si no fora massa demanar, també vos demanaria que a tots els polítics de tots els colors, ideologies i comunitats que per tant de temps han estat i seguixen estant fent la punyeta a la nostra bella Valéncia en tots els sentits imaginables, els regales una demència senil prematura, per a que no puguen seguir fent el pallasso i s´allunten de les tribunes d´oradors, deixant pas a una nova generació de polítics que puguen tornar a dur a Valéncia al lloc que li correspon.
Per als ben pagats de la AVL, ACPV i unes atres associacions, entitats i grupets similars, si em permeteu demanar més coses, vos agrairia que els tancareu la seua paradeta i que els benpagats estigueren condenats a escriure 1.000.000 de vegades al mes, en bon valencià, en el valencià que cal, el que ells estan ofegant, “No tornaré a voler afonar a la dolça llengua valenciana, abans em talle la llengua i les mans.”
I per últim, vos demanaria dos cosetes més per als valencians. Primer unes ulleres en les que poguérem vore d´una vegada per totes el fem que tenim al nostre voltant i començar a defendre tot lo nostre a capa i espasa per damunt de tot. I la segona, un bon par de collons o d´ovaris per a tots els valencians i valencianes per a poder fer lo primer.
Benvolguts Reixos, encara que em queden moltíssimes coses més que demanar-vos, si per a l´any pròxim, el 2.011, en concedireu estes cosetes, ya estaria prou be, i per al 2.012... més.
No vos oblideu que en el meu balcó com sempre, teniu preparades unes galletes, un gotet d´aigua... i una botelleta de cava de Requena per a brindar. I si vos quedeu en fam, un bon vi d´Utiel en uns embotits de Requena i en acabar, uns torrons de Xixona. ¡Ya se me està fent la boca aigua a soles en pensar-ho!
Sense més, vos espere en impaciència, el vostre amigot Joan Benet que desijaria fruir l´any pròxim de tot lo demanat.
Valéncia, decembre 2010