Per Accio Regne de Valencia
Davant de les recents informacions publicades en prensa, relatives a la conferencia organisada dins de la Seu de Lo Rat Penat, impartida pel professor de filologia catalana Abelard Saragossà, i presentada per l’actual Secretari Sr. Josep Puchades (la qual NO FON NOTIFICADA per carta, ni per cap atre mig, als socis de l’entitat com fins ara ha segut preceptiu), aixina com tambe en referencia a les posteriors declaracions del President de l’entitat, Sr. Enric Esteve, considerem imprescindible des l’agrupacio d’entitats valencianes que conforma Accio Cultural, Social i Economica del Regne de Valencia (ARV), manifestar al respecte lo següent:
1. Partim del fet, per lo demes obvi, que hem de diferenciar entre lo que es l’institucio LO RAT PENAT i els seus actuals dirigents, representants llegals de la seua Junta de Govern. Formulada esta obligatoria premissa, declarém en contundent firmea la nostra fidelitat i soport a l’entitat LO RAT PENAT, emblema i patrimoni de la promocio, difusio, defensa i enaltiment de l’Identitat valenciana, i en especial de la Cultura i Llengua valencianes. Esta llealtat implica denunciar i condenar qualsevol agressio ad ella, VINGA D’A ON VINGA, i inclus en este cas en el qual considerem que prové de la mateixa Junta de Govern de l’entitat.
2. Lo Rat Penat, com a institucio cultural decana del Regne de Valencia, ha de simbolisar i aglutinar totes aquelles inquietuts naixcudes dels ciutadans valencians que amen, defenen i difonen la Cultura i Llengua valencianes, realitat que entra en total CONTRADICCIO en la presencia en la seu d´esta institucio del Sr. Abelard Saragossà com a conferenciant, puix en la seua trayectoria NEGA I CONTINUA NEGANT a l’idioma valencià el seu caracter genuï i la seua indepencia llingüistica, es dir, l’essencia fonamental que rig els preceptes estatutaris, historics i socials de Lo Rat Penat.
3. Estos principis inqüestionables evidencien l’incoherencia mes absoluta que significà la presencia i participacio d´este senyor, com la de qualsevol atre detractor i enemic de l’idioma valencià com es ell, el passat 2 de decembre en la seu ratpenatista, que molts socis de ARV tambe considerem nostra per la condicio de socis d´aquella. Per tant, la Junta de Govern, en esta actuacio, es responsable d’atentar i d’agraviar, no nomes a Lo Rat Penat i molts dels seus socis, sino tambe a l’identitat valenciana, i molt en particular a la llengua valenciana. En conseqüencia expressem la nostra mes contundent indignacio i repulsa davant del rumbo anti-valencià que porta la direccio de la centenaria entitat, i que la du a l’indignitat i a la postergacio davant dels interessos personals i politics dels seus maxims representants.
4. Despres de l’acte contrari als principis identitaris valencians i de l´entitat, son definitivament insultants, inacceptables i denigrants, tant per a Lo Rat Penat com per al moviment cultural valencià, les declaracions recents del Sr. Enric Esteve, afirmant hipocritament que “Lo Rat Penat seguirà treballant per la defensa dels interessos de tota la Patria valenciana, i mes en concret, per la nostra llengua, cultura i tradicions”. Per lo vist, per al Sr. Enric Esteve, n´Abelard Saragossà, es un clar “representant de la defensa dels interessos valencians”. Posteriorment afirmà: “No tancarém les portes a qui, volent a Valencia, pensen d’una atra forma”. El Sr. Esteve, es incongruent com ho son les seues paraules, puix es impossible voler a Valencia, divulgant despres que el major simbol de la cultura valenciana, l’idioma valencià, carix d’identitat propia, manipulant la seua historia i falsejant la seua realitat, que es justament “l’atra forma de pensar” del Sr. Abelard Saragossà. Continuant en este “festival” del desproposit que protagonisa el Sr. Enric Esteve, declarà mes tart lo següent: “Sense deixar el dialec, pero al mateix temps sense renunciar a res”, i ademes l´acompanya el cinisme en demanar un acostament entre la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) i l’Academia Valenciana de la Llengua (AVL), i del qual acceptaria qualsevol acort al qual pogueren arribar. Resulta ignominios i vergonyos que el President de Lo Rat Penat oferixca dialec per als qui neguen la llengua valenciana, i el negue per als qui foren companyers de viage fins que el destorbaren les seues ambicions politiques. Es un desproposit que acabe hipotecant el futur de l’entitat i el supedite al desig caprichos d’un acort politic i economic, que no llingüistic, que provocaria el definitiu sometiment de l’entitat a les mans dels seus historics enemics. Estes declaracions fan del Sr. Enric Esteve un personage indigne d’ostentar el carrec de l´entitat cultural mes antiga del Regne de Valencia.
5. Davant d’estes inadmissibles declaracions, hem de recordar al Sr. Enric Esteve que la seua condicio de president l´obliga a respectar i defendre els principis, valors i estatuts pels quals es rig Lo Rat Penat, i no deshonrar, humiliar, desprestigiar, prostituir i avergonyir la seua historia i grandea, que tants anys d’esforç i lluita han costat als valencians per a convertir l´entitat en l’institucio senyera del Regne de Valencia. Tambe hem de recordar-li que el seu carrec de president es representatiu, i per tant no el fa propietari de Lo Rat Penat, per la qual cosa li exigim que no usurpe l’image i el nom de l’entitat per a fer-los propis, instrumentalisant-la d’eixa forma en benefici personal, intentant manipular a l’opinio publica baix un fraudulent victimisme. Molt al contrari, LO RAT PENAT ES VICTIMA DE LA SEUA GESTIO I DE LA SEUA INCOMPETENCIA.
6. Per ultim, descriurem ad aquells en qui el Sr. Enric Esteve preten “dialogar”, es dir, en els membres de la AVL, alguns dels quals "casualment" estaven presents en la dita conferencia. Parlem concretament d’Emili Casanova, Ramon Ferrer, Alfons Vila, Artur Ahuir i Angel Calpe. Recordem que estos assistents, academics de l’inquisidora AVLl, son detractors de l’identitat propia i llegitima de la llengua valenciana, sent partidaris i divulgadors del dogma pancatalaniste de reduir al “valencià” a una simple variant del catala, com proclamaren en el dictamen del 9 de febrer de 2005, a on afirmaven, entre uns atres destarifos, lo següent (transcrivim lliteralment): “…la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filología, és també la que compartixen les comunitats autonomes de Catalunya i de les illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix es la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals). Els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen una llengua, és a dir, un mateix sistema lingüístic.”. Despres de llegir aço, la prova mes evident de que la AVLl, per mig dels seus membres acientifics, marginen, degraden, menyspreen i ultragen a l’idioma valencià, incapacita i descalifica a qualsevol que encara desige acostar-se i plantejar algun classe de relacio en ells, per convertir-se en COLABORADOR DE L’INTENT D’ANIQUILACIO DE LA LLENGUA VALENCIANA.
Davant d’est intent totalitari de manipulacio de la realitat per part del Sr. Enric Esteve i de la seua Junta de Govern -que el recolzà en un manifest publicat el 17 del present-, i davant la segregacio cultural i social de l’idioma valencià dins de les institucions, de les entitats, dels mijos de comunicacio i de qualsevol atre organisme oficial valencià, que impulsen els representants politics, que obliguen a usar una normativa aliena a l’autentic pensar, parlar i escriure del Poble valencià, discriminant als qui seguixen les Normes d’El Puig -les que mes s´acosten a l´idioma viu i parlat-, manifestem des d’Accio Cultural, Social i Economica del Regne de Valencia (ARV), que no podem, no volem, ni tampoc anem a silenciar, totes estes agressions i violacions a la nostra identitat, i que continuarém denunciant-les independentment de la seua procedencia.
Es per aixo que davant d’esta greu situacio, ANIMEM A TOTS ELS SOCIS DE LO RAT PENAT que compartixquen com nosatres l’indignacio que sentim pels distints acontenyiments ocorreguts i descrits en este manifest, a que facen sentir el seu malestar i busquen vies per a adreçar la trayectoria d´esta emblematica institucio.
En la poblacio d’Alfafar, Regne de Valencia, a 17 de decembre de 2010.