Táriq ibn Ziyad

Per José Manuel Miralles

Tarik en la transcripció espanyola tradicional, mort en el any 720, va ser un general bereber que lidera la invasió musulmana de la Península Ibèrica en el segle VIII, conquistant la Hispania Visigoda. El 30 de abril del 711, les forces de Tariq desembarcaren en Gibraltar, el mateix mes de juliol del 711, Tariq deixa als seus lugartenients en llocs estratègics (Màlaga, Granada y Córdova) y ell aplega a Toledo. Després, Tariq pareix que va colaborar en les expedicions a Zaragoza, Tarragona, Pamplona y Galícia, para partir a Damascs a finals del 714 i donar contes al Califa de la seus gestió.

La veritat es que va ser durant el passat dia 27 de decembre, per primera volta pujava en el AVE València-Madrid, per a assistir a la reunió de la Comissió del Pacte Antitransfuguiste, sense dubte un impressionant avanç, velocitat, comoditat, hui per hui podem dir que Madrid podria ser perfectament un poble mes de la nostra Comunitat o viceversa.

Precisament es en este punt quan me vaig recordar de Tarik el Gran y de la seua invasió en la Espanya del any 711. El AVE aplega a Valéncia i en el mateix any 2010 els madrilenys embarcats en un SIP comandat per Rato l´Economiste, desembarquen en la nostra terra, apoderant-se de la nostra caixa financera, Bancaja, controlant les nostres inversions i el nostre endeutament. Posteriorment anuncia reduccions de plantilla y tancaments de oficines. Rato el Gran mana desdeny en majoria absoluta y te totalment subordinades les forces valencianes que baix les órdens del seu comandant Olivas expresident, finalment en una ultima acció, de plena i total sumissió, li fa entrega del últim bastió econòmic que nos queden als valencians. Ara el Banc de Valencia, tampoc es nostre! Hui en dia les batalles i els territoris es guanyen en la camp de batalla econòmic, perque si se te el control, se te la possibilitat de generar riquea, es dir, treball i calitat de vida.

President de Unió Valenciana

cites

Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.
Robert Graves