Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Sintaxis. Capituls XXV i XXVI)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL XXV

REGIM I CONSTRUCCIO

206. Per a no ser reiteratius estudiarém conjuntament el regim i construccio de les diferents parts de l´oracio.

Entenem per regim la part de la Sintaxis que estudia la dependencia que tenen unes paraules d´atres dins de l´oracio. Les paraules poden ser regents: el nom, l´adjectiu, el pronom, el verp i l´adverbi; regides: el pronom, el verp i l´adverbi, i ni regents ni regides, com la conjuncio.

Entenem per construccio la part de la Sintaxis que estudia la colocacio de les paraules per a fer oracions, o de les diverses oracions dins d´un periodo.

207. Funcions sintactiques del substantiu. El substantiu pot realisar en l´oracio els següents oficis: 1) subjecte, 2) predicat nominal o atribut, 3) formant part d´un modo adverbial, 4) complement d´un atre substantiu, 5) complement d´un adjectiu, 6) complement d´un verp.

1) Ser subjecte de l´oracio es el principal ofici del substantiu. En este cas va sempre sense preposicions i en tercera persona, o sens articul: El pare vindra, el gos lladrarà.

2) En funcio de predicat nominal o atribut, el substantiu fa l´ofici d´un adjectiu i no porta preposicions, Lluis es professor.

3) Pot formar part d´un modo adverbial, ab l´ajuda d´alguna preposicio i fent en l´oracio l´ofici d´adverbi: a cegues, al reves.

4) Un substantiu pot completar un atra substantiu, sense preposicio (en aposicio) o per mig de preposicions. L´aposicio pot ser explicativa o especificativa: Valencia, la ciutat de les flors; Maria, cap de la rebelio. Poden ser de distint genero i numero els dos substantius aposts. Lo mes freqüent es que un substantiu complete a un atre per mig de preposicions, les mes frequents son: A, DE, EN i PER, de els quals es tractarà en el capitul dedicat a la preposicio.

5) Un substantiu precedit de preposicio pot completar un adjectiu, llimitant-lo o restringint-lo en significacio: propi d´atrevits, entes en negocis.

6) El substantiu pot ser complement directe, indirecte i circumstancial del verp. Complement directe: Pere menja pomes; indirecte: dona-li peres a l´amic; circumstancial: (de lloc, temps, modo, fi, causa, etc...) estudie en el terrat; m´alce pel demati; estic mal del fege.

208. Construccio del substantiu.

1) El substantiu, en funcio de subjecte, deu colocar-se davant del verp: els chiquets corren molt.

Casos en que el substantiu-subjecte pot anar darrere del verp.

1) En oracions interrogatives, acompanyant a verps com dir, referir, cridar, respondre, afegir, etc...: A on va Vicent - Aixo va respondre Andreu.

2) Darrere de certes expressions com apenes, tal volta, tambe, aixi, etc...: tal volta vinga la calor; aixina contestes tu.

3) Dins d´una oracio de relatiu: l´haca que ha comprat el senyor.

4) En l´oracio figurada, com es veu en la Sintaxis figurada.

2) El substantiu en funcio d´aposicio, deu colocar-se sempre immediatament despres del primer substantiu: Aleixandre, rei de Macedonia.

3) El substantiu en paper d´atribut, deu colocar-se darrere del verp: el dinar es la menjada principal.

4) El complement va a continuacio del verp: ya m´he menjat els torrons. Pero si dit complement es antecedent d´un pronom relatiu, pot precedir al verp: les pomes que he collit est any.

5) El complement indirecte generalment va darrere del verp i precedit d´una preposicio: Pere complau a sa mare. Pero pot precedir al verp, per raons estilistiques i per eufonia: a la germana li ho donaren.

- El complement indirecte va darrere del directe: dona-li les claus a la mare.

6) Si s´ajunten complements de varies classes o circumstancies, cadascu anira junt a la paraula a la que faça referencia. Andreu al costat de son bon pare, va a la proxima horta, en el carro carregat, passant ans per la bonica iglesia.

7) El substantiu en funcio de vocatiu, no te lloc senyalat: pot anar en qualsevol lloc de l´oracio. Pot anar precedit d´interjeccio; Amic meu, tin paciencia; fill meu ¡quina desgracia!

CAPITUL XXVI

Funcions Sintactiques de l´Adjectiu Calificatiu.

209. L´ofici propi de l´adjectiu es el de calificar o determinar als substantius. Hi ha un adjectiu explicatiu (l´industriosa abella), un atre especificatiu (els animals treballadors) i hi ha un adjectiu predicat nominal (les ovelles son manses). Poden tambe els adjectius completar l´idea d´un predicat verbal sense deixar de referir-se al nom, (l´home naix descalç).

Atres funcions de l´adjectiu.

a) Adjectiu completant a un substantiu, subjecte, complement directe, indirecte o circumstancial; l´home dur no va be; vejam la novia jove; visitem a l´amic en sa casa vella.

b) Adjectiu usat adverbialment, Vixc alegre (alegrement).

c) Formant adverbis o modos adverbials. A cegues, a fosques.

d) Adjectiu substantivat. Lo bo, els templats, els pobres.

e) Adjectiu complement d´un atre adjectiu o d´un adverbi: massa dolç, un poc tart.

210 Complements de l´adjeciu. Quan l´adjectiu està substantivat, pot tindre els mateixos complements, i realisar les mateixes funcions, que el nom. A mes pot tindre els següents complements.

a) Un adverbi o modo adverbial: Juan es bo per dins.

b) Un infinitiu ab preposicio: agil per a correr.

c) Un pronom: referent a aixo.

d) Un substantiu ab preposicio.

Posarém ara unes mostres que donen idea de l´us de les preposicions que demana cada adjectiu

1) Introduixen el seu complement per mig de la preposicio A:

Els adjectius que signifiquen agradar, favorir, utilitat, sumissio, obediencia, benevolencia, fidelitat, paregut, igualtat, comparança, aptitut, propensio, obediencia, distancia, costum i atres pareguts, i sos contraris: propens al mal; acostumat a treballar o al treball.

2) Demanen la preposicio EN:

Els adjectius que signifiquen ciencia, mestria i sos contraris i els de companyia: perit en Matematiques, acompanyat en bones salses.

3) Introduixen el complement per mig de la preposicio DE:

Els adjectius que indiquen carencia o privacio, diversitat, amistat, separacio, desavenencia, orige, liberacio, capacitat, seguritat i qualitats fisiques, morals o abstractes, i els seus contraris: diferent de tots.

4) Poden usar PER A en conte de A:

Els adjectius que indiquen utilitat, dany, profit, conveniencia, aptitut i els seus contraris, aixi com els que indiquen disposicio per a alguna cosa o al contrari (ineptitut): util per a tots. Amaestrat per a caçar.

211 Construccio de l´adjectiu. L´adjectiu pot anar davant o darrere del substantiu al que afecta. Generalment va darrere, indicant simplement una qualitat o una especificacio. Quan va davant, es per raons estilistiques, o per a realçar la qualitat o per eufonia. Inclus el canvi de lloc pot tindre una significacio especial. No es lo mateix: un home pobre , que un pobre home. L´adjectiu calificatiu, davant del nom te un valor mes afectiu o subjectiu; darrere del nom expressa un significat mes objectiu. El epitet sol anar davant: la blanca neu, la mansa ovella.

Les regles de colocacio de l´adjectiu son poc mes o menys les mateixes en totes les llengües neollatines, per lo que no descendim a la casuistica.

cites

La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblos
Salvador de Madariaga