Numero 50, un poquet arrer, i avant

Per Rogle Constanti Llombart

El 50 es un numero redo, adequadament simbolic per a fer una pausa i girar-se a mirar cap arrere, al cami recorregut, i tambe cap avant, al que espera el nostre pas.

La nostra percepcio del treball fet es, modestament i fins a cert punt, satisfactoria. Per un costat pensem que hem complit per lo manco, i en la mida dels nostres mijos, en la missio que originalment inspirà la publicacio: la de donar noticia de les activitats culturals organisades pel valencianisme. Tambe volem pensar que hem aportat el nostre menut granet a la difusio de la cultura i la llengua valencianes en els diversos articuls que insertem. Finalment, i des d’estes editorials, hem donat el nostre punt de vista respecte de les noticies i acontenyiments que la societat valenciana ha generat al voltant d’assunts culturals i identitaris, denunciant les actuacions antivalencianes, vingueren d’a on vingueren, i recolzant les accions revalencianisadores.

Fins aci, en millor o pijor encert, nos considerem satisfets del treball fet; pero queda per saber si este treball ha donat el fruit esperat. Per supost no erem tan inocents quan començarem esta aventura com per a esperar un canvi per part de les estructures de poder que, tant des de les postures centralistes, com des de les postures catalanistes, volen vore resignats als valencians al paper de mera comparsa. Fa ya quatre anys que donarem a imprenta el primer numero de Rogle i a penes ha canviat res. I es que l’unic que pot canviar l’actual situacio es el Poble Valencià; per aixo continuem convençuts de la necessitat de despertar les consciencies dels valencians denunciant l’us partidiste dels mijos de comunicacio, la manipulacio i l’hipocresia que acompanyen sempre les actuacions destructores de l’identitat valenciana. Pero la simple denuncia de les agressions no es util si no va acompanyada d’un mensage constructiu. El nostre mensage ha segut el de la llibertat i el del respecte; condicions que no se regalen, que s’han de guanyar, i s’ha de fer en el treball constant del dia a dia. Esta conviccio del respecte per la llibertat dels demes ha alimentat l’ilusio de vore al valencianisme recuperar l’unitat sense haver d’impondre l’uniformitat.

No sabem fins a quín punt els llectors hauran fet seues estes idees, i si be es cert que el valencianisme continua sense trobar el cami de l’unitat, tambe ho es que, contra tot i contra tots, continua viu i actiu; en un dinamisme i una constancia que el fa capaç de superar totes les llimitacions i que, per força, ha de desesperar ad aquells que voldrien haver-lo vist desapareixer fa ya temps.
¿I qué veem quan mirem cap al futur? Puix, en realitat, una prolongacio de lo que ya s’observa en el present; veem un valencianisme renovat, en el que els jovens, lliures dels llastres que arrosseguen els mes majors, mantindran l’espirit de valenciania, refermant-lo i renovant-lo.

Per lo que respecta al Rogle, continuarém publicant-lo mentres pensem que siga util i les circumstancies personals nos ho permeten. Certament esta revista sera superada per unes atres, algunes d’aquelles que ya s’editen i que puguen prendre nous aires que les enfortixquen, o unes atres que naixeran impulsades per nova llacor renovadora. Unes i atres contaran sempre en el nostre recolzament.

Mentrestant seguirém fidels als objectius que com associacio, en el seu moment, nos marcarem i com a publicacio hem anat desenrollant, i treballarém per a que el numero 51 siga l’inici d’un atre periodo que nos faça arribar al centenar.

Des d’esta editorial volem donar les gracies, especialment als colaboradors que la fan possible, als subscriptors que nos animen a seguir i a tots els qui nos han demostrat la seua acceptacio; llectors tots dels quals esperem, com sempre, les seues critiques i sugerencies i, sobre tot, l’estimul de la seua generosa acollida.

* Editorial de la revista Rogle, nº 50, del mes de novembre de 2010.