Aixina parlem. El Fadrí

Per Ramón Mingarro Traver

Diu el dit popular “Benafigos pocos y mal avenidos”, esta frase suponc que l’hauran feta famosa els pobles de l’entorn, puix ya se sap, que entre els pobles les rivalitats fan riure’s uns dels atres; d’ahi que els de Castello son orelluts, els de Burriana, cerdets, els de Vilarreal, borrachets, els d’Onda, cabuts, els de Nules, genolluts, etc…Tambe diu el dit popular “Mascarell, cada u va a la d’ell”.

Puix be, estes dos frases crec que nos definixen als valencians a la perfeccio; els de Valencia es senten el cap i casal, o siga, el centre de l’univers; els d’Alacant es senten forts i intenten crear un “Alacantó”, o siga, una provincia independent; i els de Castello al ser minoritaris, nos sentim abandonats, i tot allo que es fa en les atres provincies senta malament, al comparar-se.

Aixo no es ninguna novetat, sempre ha sigut aixina, els de Valencia van davant i no s’enteren dels demes, per als de Castello els alacantins nos pareixen mig murcians i els alacantins als de Castello els pareixen mig catalans. Estes rivalitats son sempiternes i llogiques i passa en totes les zones del mon, no tenen major importancia i es conviu en elles.

Pero n’hi ha un problema que, fins fa quatre dies, no teniem els valencians i que ara nos està invadint, que es accentuar estes diferencies bassant-se en l’idioma catala que nos estan imponent i que molt subtilment nos enfronta cada volta mes, ya se sap “Dividix i guanyaras”.

A vore si m’explique, per a un alacanti un dels icons es la “Bellea del foch”, que no li la toquen; puix be, per als atres dos veïns, de “bellea” res de res, es “bellesa”, en Canal 9 i atres mijos; perque aixina nos ho imposen, i es mes important l’imposicio que els sentiments dels alacantins. Per als valencians es sagrat “la plantà i la cremà”, puix per la mateixa regla de tres, per als seus atres dos veïns deu ser “plantada i cremada”, com manen els impositors; i aixina nos va. Aci els de Castello, encapçalats pels “neo-erudits”, s’està imposant: “bellesa i cremada”, puix ya se sap, n’hi ha que fotre al vei, com a bons valencians que som. I aixina anem caminant actualment els valencians, separant-nos cada volta mes per culpa de l’idioma impost.

Pero clar, per als de Castello, que nos creem que som els que millor parlem el valencià, per estar mes a prop de l’imperi, no pensem que “el que a ferro mata, a ferro mor”, i mira per a on resulta que, aci no estem lliures d’esta guerra entre germans que nos estan imposant. Me referixc que per a u de Castello, un icon significatiu es el seu campanar o siga “El Fadri”, puix senyors meus, resulte que eixa paraula està mal dita, com “bellea i cremà”, puix deu ser “El Solter”. A que no s’atrevixen en Castello, els catalanistes que estan imponent-se, quan es referixquen al campanar, dir-li el “Solter”, simplement es una barbaritat. Puix en aixo vullc dir, que quan molts diuen “bellesa i cremada”, siguen igualment ridiculs i diguen “solter”.

Des de fa un temps si nos fixem, està tot molt estudiat i preparat, cada any estan intentant impondre un numero determinat de paraules catalanes en nostra parla habitual i estan tenint un relatiu exit, n’hi ha que reconeixer-lo, per a nostra vergonya; començaren per el “nosaltres”, molt ya ho utilisen; despres seguiren en la pronunciacio de participis passats com “furtada” o “passada”; pero ni se sap els segles, des de quan diem “passà” o “furtà”; puix senyors no se pot evolucionar, si ad ells no lis quadre, perque ells si que poden, escrivint: “ferré”, “farré”, “cubertoré”, com no pronuncien la “r” final puix no l’escriuen, quan s’els antoixe , tambe escriuran “Carma” o “Carme”, “toru” per “toro”, etc…; despres seguiren en el “desenvolupar”, parauleta curiossisima, perque no existix la paraula “volupa”, ¿D’a on se l’han treta?, ara estan imponent l’articul “El” per a tot i que desaparega el neutre “Lo”, tan usat; i aixina infinitat de paraules que van sembrant, tot aixo a traves de Canal 9, radios, professorat, centres integristes, no em referixc a Bin Laden, en aixo vullc referir-me als que nos volen integrar en el catala, associacions culturals, etc…

Mosatros tenim la llengua valenciana, que no es ni millor ni pijor que atres, pero posseïx paraules que atres idiomes no tenen, com hui havem vist, per eixemple en el “Fadri”. Yo com sempre parlaré l’idioma dels meus antepassats i dire a les coses pel seu nom; a una bonica chica, dire “quina bellea te”, a una foguera, li dire “foguerà” o “cremà” i al campanar de Castello “El Fadri”; puix aixina m’ho han ensenyat els meus pares i aixina volen ells que ho digue.

* Articul publicat en nostra revista Renou nº 64 de juliol de 2009. 

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari