Per que de l´oposicio al dictamen de la llengua i a la creacio de la AVLl

Per Josep Boronat Gisbert

VOT PARTICULAR D´EN JOSEP BORONAT GISBERT. EXPLICACIO DEL VOT NEGATIU AL DICTAMEN SOBRE LA LLENGUA DEL CONSELL VALENCIÀ DE CULTURA (C.V.C.) A LES CORTS VALENCIANES.
4 DE JULIOL DE 1998

En les meues actuacions tracte de buscar la veritat, la justicia i la pau, per est orde. Primer "la veritat", eliminant enganys; acceptant despres "lo just", que no es pot confondre en lo ilegal; crec que solament des d´estes dos premisses es pot arribar a "la pau". No es pot tindre com a punt de mira la pau si no es basa en la veritat i la justicia.

Les Corts Valencianes (17-9-97) demanaren al C.V.C. un dictamen, no un pacte, sobre les "qüestions llingüistiques", en funcio de l´iniciativa presentada pel President de la Generalitat en el debat de Politica General des de dos principis inqüestionables. "nostra propia llengua duga nostre propi nom", i "autoritat llinguistica propia"; que s´escamotegen en la presentacio de la demanda de les Corts.

En el Ple del C.V.C de 8-10-97 es presentà la resolucio de les Corts Valencianes.

Des d´eixe moment assistixc a un proces que comença per la redaccio d´una convocatoria d´entitats, carta i anexos en catala, donant el mateix tractament a la Real Academia de Cultura Valenciana (que en unes atres autonomies tindria la maxima autoritat llingüistica) que a totes les demes, elegides sens haver determinat un criten previ de seleccio, i priorisant a les Universitats que han demostrat molt clarament que no reconeixen la llengua valenciana.

Durant totes les compareixences he escoltat molt atentament totes les intervencions, especialment les d´aquelles entitats que defenen l´identitat de valencià i catala, havent trobat moltes asseveracions estereotipades, pero no m´han donat cap d´argument per a que puga canviar les meues conviccions contraries, fruit de l´estudi i del contacte i la comunicacio en els parlants naturals del meu poble valencià, no contaminats.

Quan es va tractar d´establir la metodologia del debat intern per al dictamen, el 24-4-98, presente la peticio de que cal aclarir si l´objecte del dictamen es la llengua del poble o la catalana imposta per immersio, i el 4-5-98, demane que la primera i principal de les "qüestions llingüistiques" sobre les que ha de versar el dictamen ha de ser el conflicte llingüistic que existix entre:

- La llengua valenciana que persistix viva en el poble valencià,
- La llengua que s´ha impost en l´ambit oficial, denominant-la tambe valencià pels qui la practiquen, que el poble distinguix perfectament de la seua.

Este conflicte no l´ha creat el poble valencià, usuari de la llengua valenciana, ni la Real Academa de Cultura Valenciana, ni les associacions i escritors que hem vist en la seua normativa la concrecio mes exacta de la seua llengua. El conflicte ha aparegut quan s´ha volgut transformar la llengua valenciana, subsumint-la en la catalana, per mig d´una accio coordinada i dirigida.

En la presentacio de la Plataforma Normes d´El Puig

Com d´ordinari, la meua peticio s´escoltà sense tindre cap de reso per a modificar el pla de la comissio de govern, sense debatre-la ni donar arguments en contra. Quantes voltes he tornat a demanar el posar sobre la taula esta qüestio, ha passat lo mateix. En canvi, s´acceptà l´estructura del dictamen presentat pels srs. Lapiedra i Sanchis-Guarner.

Els escrits de les actes continuen fent-se en catala.

A pesar de que el pla del dictamen i la seua elaboracio no em satisfa, seguixc atent activament al seu proces.

Finalment els Srs. Calomarde [PP] i Sanchis-Guarner presenten l´escrit que practicament es presenta com a text de consens, escrit en catala, sobre el qual es presenten multiplicitat de propostes per a que siga mes explicit el reconeiximent de la catalanitat del valencià. Hi ha en ell quatre apartats:

En el primer no apareix la denominacio "llengua valenciana", i està redactat de forma que no s´han de qüestionar atres denominacions (per eixemple, catala), lo qual es fals.

En el segon, es presenten les bases ortografiques del 32 com a Normes de Castello, eixemple de consens, quan les paraules del President de la Castellonenca de Cultura en la seua compareixença desvirtuen lo que es presentà com a fet historic. No va haver reunio, ni acta, ni està en l´archiu de la Castellonenca, sent solament una reunio informal d´uns quants, que despres demanaren firmes. 1 fon l´intent d´introduir les directrius de l´Institut d´Estudis Catalans.

En el tercer es diu que el valencià "forma part del sistema llingüistic...". Lázaro Carreter afirma que "el término sistema se utiliza como sinónimo de lengua". Per tant, pot interpretar-se en el sentit de que si una part d´un sistema, no es un sistema, no es una llengua. Cosa inadmissible.

En el quart es propon la "creacio d´una entitat normativa", carregant-se la que, d´acort en l´historia i el criteri comunament acceptat en totes les llengües espanyoles (Academia Espanyola, Academia Galega, Academia Vasca, Institut d´Estudis Catalans), es la que s´ha de reconeixer com a entitat normativa: la Real Academia de Cultura Valenciana.

Pot conjecturar-se que esta "creacio", observant les caracteristiques que es proponen, els percentages, la dependencia perpetua de la primera designado, etc., es una entrega encoberta als actius invasors catalanisadors, que ara he conegut de prop.

Ara, tenint sobre la taula tots els elements de juï, em negue a acceptar com a Dictamen sobre les questions llingüistiques" un document que, no estant basat en la veritat i la justicia, no pot conduir a la pau. Pot ser a la pau del cementeri, per mort de la llengua valenciana.

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar