Per Josep Maria Guinot i Galan
CAPITUL XXX
Pronoms relatius i interrogatius.
231. Pronoms relatius. Els pronoms relatius servixen per a referir-se a un nom o pronom, reemplaçant-lo en lŽoracio de la que formen part. El nom que reemplacen estos relatius es lŽantecedent, dit aixina per anar casi sempre en la construccio davant del relatiu.
Funcions del relatiu. Son les següents:
a) El relatiu pot fer el paper dŽenllaç o de conjuncio entre dos oracions, la segona de les quals es diu oracio de relatiu: saben que eixe home era el que esperaven.
b) El relatiu pot fer una funcio primaria (de substantiu) o no primaria (dŽadjectiu, adverbi, etc...), dins de la segona oracio; lŽoracio tota ella es com un adjectiu de lŽoracio principal.
c) El pronom relatiu, en la oracio segona, té un valor deictic (sic) o demostratiu, portant-nos a un element de lŽoracio prinicipal o primera.
Qualsevol element de lŽoracio principal, siga subjecte, complement o atribut pot recebir una ampliacio de significat per mig dŽuna oracio relativa de caracter adjectiu com vorem al parlar de les oracions de relatiu. Les oracions especificatives (adjectives o substantives) i les explicatives solen ser introduides per un relatiu.
d) El pronom relatiu pot establir correlacio ab un demostratiu o ab un atre relatiu i tambe convertir-se en interrogatiu.
Relatius debils i forts. Segons tinguen o no, accent tonic, els relatius es diuen forts o debils.
193. Pronoms relatius. Son forts els relatius QUI i QUE.
El relatiu QUI es referix sempre a persones: el home qui. El relatiu QUE pot referir-se a persones o coses: lŽhome que, el mineral que.
Us dels pronoms relatius forts. Tant QUI com QUE poden ser declinats per mig de preposicions: de qui, per qui, en la que, sense que.
QUI pot referir-se a un antecedent singular o plural. LŽhome de qui, els homes de qui. Igualment QUE: la cabra de que, les cabres de que.
El pronom QUI, sol o en combinacio, com "el qui, aquell qui" pot introduir una oracio relativa substantivada que es referixca a persones en general: aquell qui no vinga a temps..., no obrire vinga qui vinga.
232. Pronom relatiu debil. El pronom relatiu debil QUE, no sŽha de confondre en la conjuncio QUE, la qual no forma mai part de lŽoracio que introduix: diuen que eres bona persona (que, conjuncio); dius coses que els atres neguen (que, complement).
Us dels pronoms relatius debils. El relatiu debil sŽusa en els casos següents:
a) Per a representar el subjecte dŽuna oracio subordinada: tu, chiquet, que eres el primer, vine.
b) Per a representar lŽobjecte directe de lŽoracio subordinada: les pebreres, que has comprat, son bones.
c) Per a representar una determinacio circumstancial, generalment de temps: el dia que te vaig dir, va vindre ton pare. Les atres determinacions circumstancials van en relatiu compost.
- Es pot construir una oracio relativa absoluta (subordinada), referint-se a lŽantecedent per mig del pronom debil precedit de lŽarticul definit neutre LO: lo que sobre, arreplegueu.
233. LŽantecedent del relatiu. LŽantecedent del pronom relatiu pot ser un substantiu acompanyat o no dŽun adjectiu, un pronom, o tota una frase presa com a substantiu: lŽhome geperut, que hem vist; yo, que estic mes peix que tu; a lŽacabar lŽexplicacio, que es lo que voliem, varem eixir de classe; va vindre, que es lo que me va sentar mal.
A vegades, per a evitar repeticions, lŽantecedent queda reduit a lŽarticul definit, si facilment es pot sobreentendre el nom al que afecta. Eixemple: lŽhome que va vindre a les deu i el que va vindre a les onze eren germans. (El que va vindre, vol dir "lŽhome que va vindre").
Tambe pot ser antecedent del relatiu lŽarticul definit EL, o el pronom demostratiu AQUELL, o QUALSEVOL, TOTHOM, etc... representant un significat absolut o general: Qualsevol, que vullga fer-te mal. "Com aquell que no ho fa", tu vas pujant. "El que vinga darrere, que tanque la porta".
El relatiu compost.
234. Diém relatiu compst a la combinacio de lŽarticul ab el relatiu. Quan lŽantecedent es un nom substantiu o tota una frase en funcio substantiva, els pronoms relatius QUI, QUE poden ser reemplaçats per lŽadjectiu QUAL, precedit de lŽarticul definit. Segons la naturalea de lŽantecedent, sŽusarà, el qual, la qual, lo qual, els quals i les quals, dŽacort en el genero i numero de dit antecedent. Eixemples: LŽhome, del qual, la dona de la qual, tot lo que hem dit; de lo que et faig memoria, etc...
Us del relatiu compost.
Si el relatiu funciona com adjectiu, solament es valida la forma de relatiu compost: he menjat uns rovellons, els quals rovellons estaven molt pansits; en el jardi hi ha uns rosers, els quals son molt vistosos.
Pot el relatiu compost actuar com a substantiu. Eixemple: tinc un piano, el qual està desafinat. Els llibres, dels quals parlem. Poden ocorrer estos casos:
a) Que equivalga a un subjecte (al "que" debil). Eixemple: he comprat un coche, el qual corre molt.
b) Que equivalga a un complement directe: he comprat un llibre, el qual segurament, no llegire.
c) Darrere de preposicio, en funcio complementaria, equivalent a QUI o QUE forts: tinc un camp, del qual vullc desfer-meŽn.
Esta construccio es molt convenient per a evitar equivocs, ya que senyala millor lŽantecedent. Si dic "es la filla del notari de qui ter parlava", no se sap si parlava de la filla o del notari. Pero es clar si diu "de la qual te parlava" o "del qual te parlava".
Respecte a la traduccio de la forma castellana CUYO (CUYA, CUYOS, CUYAS), no hi ha mes que una solucio correcta, que es el relatiu compost, (DEL QUAL, de la qual, dels quals, de les quals). Eixemples: he vist a un home, la forma del qual no mŽagradava; tinc uns amics, els parents dels quals, tots son rics. Seria incorrecte traduir per mig, per eixemple: de quins, o de quals, sense la preposicio DE. Tinc uns amics quins parents... (incorrecte).
d) El relatiu debil pot tambe usar-se quan es equivalent a lŽadjectiu interrogatiu (directe o indirecte) QUIN. En conte de no vullc dir-te quin coche he venut, pot dir-se no vullc dir-te el coche que he venut.
235. El Pronom Adverbial "ON" o "A ON".
LŽadverbi ON indica lloc, situacio, punt de pas i de procedencia o de direccio; es pot usar tambe com a interrogatiu i com a relatiu, Eixemple: A on estas, estas be (adverbi) żA on estàs? (adverbi interrogatiu). Deixa la cadira a on està (relatiu de lloc). DŽa on ve, ya se sap. A on està es mes dificil. A on va no ho sap ningu. En cada u dŽestos eixemples ON equival al lloc en que sŽestà, de que se ve, al que se va o pel que se va.
236. Pronoms interrogatius i correlatius.
Els relatius poden convertir-se en interrogatius (Cfr. Morfologia) i establir correlacions ab un demostratiu o un atre relatiu. Esta correlacio sŽestablix entre substantius a qualitats, ya considerades en si mateixes, ya en relacio a la quantitat, qualitat, intensitat, grau o qualsevol atra circumstancia que concorrega. Eixemples:
Concepte Interrogatius Demostratius Relatius
Persona żQui? este, eixe, aquell que, qui
yo, tu, ell
Cosa żQue? aço, aixo, allo que
Possessio żDe qui? meu, teu, seu del qual
de que
de qui
Qualitat Quin, quina tal qual
quins, quines
Cantitat żQuant, quanta, etc...? Tant quant
Intensitat
El pronom qui, interrogatiu i relatiu, es sempre sustantiu. Tots els restants, exceptuant els personals i alguns indefinits, poden usar-se com a substantius o com adjectius.