Llengua Valenciana Sí, tanca les seues portes... pero deixa obertes les finestres.

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Benvolguts amics, primer de tot he de dir-vos a tots els que vos haveu ficat en contacte en mi a traves del correu-e, telefon o prenent una cerveseta en un bar, per a interessar-vos pel meu estat de salut, un gran ¡¡¡MOLTISSIMES GRACIES!!!, puix son en estos moments de malaltia i situacions en que els meges tenen l´ultima paraula, quan realment veus com estan en tu tantes i tantes persones, que encara que a voltes no les hages vist en prou mesos, seguixen estant al teu costat com el primer dia, com sempre, COM TOCA ESTAR A UNS BON AMICS, ¡JUNTS!

Una de les qüestions que m´haveu plantejat en totes les conversacions era si els continguts de la plana LLVS (Llengua Valenciana Sí) anaven a estar a l´abast de tots els usuaris com estaven fins ara, i la meu resposta sempre ha segut la següent; els continguts de les diferents pagines Uep que conformen tot el domini sancer de LLVS, van a estar a l´abast de tot lo mon, com ho han estat fins ara, sense llevar ni una coma, (a no ser que eixa coma gramaticalment ho demane a crits, pero aixo es una atra historia), puix es la meua intencio seguir lluitant per Valencia, per la llengua valenciana, per les arraïls valencianes i per tot lo que faça eixa bona olor que fan les bones terres valencianes, tots els dies de ma vida, i si cal, en mes espenta que el dia anterior, i llevar els continguts dels diferents subdominis de LLVS, seria donar-li la rao ad eixes persones, o igual ni son persones, que han començat a fer del tancament de la meua pagina, tot un triumf i una bandera que onejar amunt i avall.

Yo no em definix com, anti res, sino mes be com, ´pro´ valencianiste, I EN MOLT D´ORGULL DE SER-HO. Pero en canvi si he vist en alguna pagina, que se definix ad ella mateixa, com antiblaver (.org), i que estan fent del tancament de la meua pagina un triumf pel qual poder tirar coets, dient coses com, ´Hi ha una pagina blavera menys´. Voreu gent, anti, com dia en el meu escrit de despedida quan li donava les gracies a certs colectius de persones, als colectius com vosatros vos donava les gracies molt efusivament, puix en gran mida vosatros haveu segut el catalisador per a saber si anava pel bon cami, i sempre he anat per ell, i evidentment estava en el bon cami i seguix estant-lo, puix en les vostres paraules m´ho haveu demostrat.

Com dia, la plana la he tancat per motius medics, pero com tambe dia, “Tancar LLVS no es abandonar la lluita”, i ara ademes, vaig a afegir una atra cosa, en quant puga i el mege em done un poquet de manega ampla, i el seu Vist i Plau per a poder seguir en la tasca dels últims 11 anys, fique per testic a la franja blava dels meus amors, que si en un futur el mege en dona el seu permis i puc fer-ho, tornaré a actualisar LLVS, la meua salut es lo primer, pero a la par de la meua salut es troba el meu amor per lo que la meua Real Senyera dels meus amors representa... ¡VALENCIA!

Aixina que tancar LLVS, no es llevar els continguts de la pagina ni abandonar la lluita valencianista, i ademes ara puc i vaig a dir alt i clar, que mes que un tancament definitiu, va a ser un ´Fins a despres´, que deprendrà de l´evolucio dels meus ulls, i no sé quan podrà ser.

Pero mentres aplega aixo, a tots els ´anti´ i a tots els panques, no vos oblideu de fer cursos valencianistes i deprendre l´historia com toca i ocorregué, i no vos cregau totes les mamarrachades que vos diuen en les escoles i universitats al voltant de la llengua valenciana, (entre unes atres coses), i molt manco la que vos diuen els vostres politics que està tot filtrat pels diners institucionals.

Per cert, quan Sant Vicent predicava ho fea en valencià en tot lo mon, i tot lo mon ho entenia, i despres quan els Borja, d´orige valencià, mes exactament, de Xativa, eren els amos de gran part del mon cristià i en gran mida dels poders i ambits politics, militars i socials, la llengua valenciana era la primera llengua en gran part de l´Europa d´eixos moments, era la llengua mes culta d’eixos moments, i tot lo mon l´entenia, pero...¿a on estava el català? Eixe català, ´tan historic´. Puix aixo volguera saber yo, i molts historiadors com cal, puix eixa es la pregunta del millo d´euros, ¿a on estava el català en eixos moments?

Puix la resposta es, que no aplegava a ser mes que un ´patois´ parlat per algunes persones en alguns llocs localisats, alguns mercenaris... i pare voste de contar. I ara diuen que si el català era o deixava de ser... ¡Mare meua quina follia!

     ¡VIXCA VALENCIA!
     ¡VIXCA LA LLENGUA VALENCIANA!
     ¡VIXCA SER, PRO VALENCIÀ!
     ¡VIXCA LA VERITAT!

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)