Gala de la Llengua Valenciana

Per Baltasar Bueno

Es esta una nit que nos ompli d´orgull, una nit en la que enaltim a la Llengua Valenciana, tan vergonyosament atacada per uns i abandonada per atres.

Una nit en la que li fem ressó i justicia, li donem amor a una llengua mes que bimilenaria per naiximent, signe d´idntitat d´un poble.

Foren les tribus iberiques edetanes, llirianes, les dels ilergetes i ilercavons principalment, les qui escamparen la Llengua Iberica per tot lo territori valencià.

La nostra fonética - eixa que assesina dia a dia Canal 9 i tots els catalanistes a sou de la Generalitat Valenciana- es una fonética fonamentalment ibérica, molt diferent a la barcelonina que ensenya el PP als nostres chiquets en escoles, coleges, instituts i universitats que depenen de la Conselleria de Cultura.

La Llengua Iberica mare –nostra primera senya d´identitast com a poble original i autòcton- se juntà ab la Llengua Llatina que nos portaren els romans doscents anys ans de Crist, quan fundaren Valencia i s´estableiren per estes terres, en llocs com Morvedre, Saguntum, on estava fins no fa molt com a testimoni el Teatre Romà, meravellós monument que nos parlava de la presencia de la Llengua i Cultura Llatina i que els burros del PSOE taparen i els analfabets del PP no han volgut destapar.

Estos origens llingüistics ya señalen al nostre com un poble diferent i singular. La parla ibérica fon la primera gran diferència entre les llengües de Valencia i Catalunya. Del parlar ibèric, pe exemple, tenim la paraula “got”, mentritant els catalans tenen al mateix objecte l´anomenen ab el castellanisme “vas”. En les escoles i en els examens de la Conselleria obliguen als estudiants a dir “vas” , en català, i a renunciar a “got” que es lo propi del valencià.
Del primer substrat llingüistic dels valencians parlen dos fets:

La major parte dels solars dels poblats ibèrics estaven son els solars hui, curiosament, de parla valenciana.

I que el 80% del jaciments arqueològics romans actualmente coneguts estàn en llocs valencianoparlants.

Pronte resultà el nostre poble era bilingüe, parlava dos llengües: la ibérica i la llatina.

Després vingueren els àrabs i estigueren ací casi mil anys més. Se juntà en les dos anteriors.

La llengua i cultura àrab no acabaren ab elles, la Llatina se mesclà fortament en la Ibèrica i en la Llengua Valenciana, i a eels dos se juntà la llengua dels àrabs.

Tornarem a ser bilingües els valencians. Parlavem els v alencians d´aquella época llatí i àrab. Muladíes i mossàrabs foren bilingües durant la dominació dels àrabs. Els mossàrabs parlaven un llatí molt mesclat en l`arab, evolucionat, que tenia fil directe en el llatí dels romans.

Eixe llati dels mossarabs no va moririofegat, apunyalat, com diuen els catalanistes.

Jaume I trobà uns 65.000 cristians quan arribà a estes terres, que parlaven la llengua llatina, plena d´influències àrabs, pero llatina, i practiven la seua religió católica, ab el seu peuliar rite el mossàrab, encara viu.

Els àrabs no els arrasaren, ni els mataren, ni els abren fer desapareixer, per la sencilla raó de que aquells àrabs no eren un poble extranger, ni enemic, sino valencians,musulmans, pero valencians, descendents d´àrabs, asentats ací una tira llarga d´anys.

El parlar i el escriure d´eixos cristians, mossàrabs, era el “continuum” del llatí dels romans, que no va perdre mai les seues arrels i que conectaría en els parlars dels pob les cristians diversos que vingueren ab Jaume I.

Este fet important de la nostra historia es la que se carreguen sense cap de pudor ni vergonya els catalanistes. Ells defenen que els moros acabaren ab els valencians cristians de parla llatina i que en eixe genocidi masiu desaparegué el llatí-ibèric que parlaven. D´esta manera s´inventen un buit demogràfic i llingüistic que en el seu “delirium tremens” omplin a cabassaes de catalanitat, de llengua catalana, que continúen dient la portaren aquels quatre catalans indocumentats i aventureros que diuen acompayaven a Jaume I.

Esta gran mentira la seguix consentint el PP que se conte en escoles i universitats, en els examens de la seua Conselleria de Cultura, i en els llibres que patrocina generosament la Generalitat Valenciana del beato Camps.

Mentires llingüístiques i mentires històriques, tot a una veu, perque els qui conquistaren Valencia i les terres valencianes foren majoritariament aragonesos. Els qui penjaren El Senyal Reial en la torre de Ali Bufat foren els Terços de Daroca i de Terol. Dels quatre catalans que diuen que venien ab Jaume I duerien d´estar a la choca, amagaets, a vore que empomaven a la lluna de Valencia.

En la posterior ocupació del territori, els pobles que repoblats a Furs d´Aragó, de Saragossa o de Daroca, tots hui parlen curiosament valencià, i de parla castellana aquells pobles que ho foren a Furs catalans. Es dir que ni per dret de conquista, ni per dret de repoblacií, ni per dret de pernada, per res de res, hem sigut, ni som catalans.

Ab les noves influències cristianes, el llati evolucionat, mesclat,arabisat dels mossàrabs, que mantingueren viva la brassa de la valencianía i la Llengua Valenciana durant la hegemonía islámica, conectà en el llatí arromançat dels poblesla que vingueren ab la REconquesta.

Tot passà ací, sense cap importació “ex novo”.

Es lo que elcatedràtic gallec, el profesor Manuel Mourelle de Lema, que ha estudiat molt bé l´història de la Llengua Valenciana, explica com que la Llengua Valenciana es va coure “in se et per se” dins del territori valencià.

Es dir, la Llengua Valenciana es el fruit de la suma dels diversos parlars dels pobles que han habitat estes terres a lo llarg de l´història, pero ací. I eixa coguda de la nostra llengua, al foc i la flama del nostre poble, els més minoritaris i insignificants en número i cultura han sigut els catalans.

¿Com poden quatre catalans analfabets ensenyar la seua llengua a tot un poble valencià ací establert a l´arribada de Jaume I i al poc de temps donar esta terra els grans escritors clàssics i les grans obres lliteraries del Segle d´Or, ya en el segle XV, quan els catalans, en el segle XXI encara no han tingut ni autors ni obres d´eixa categoría?

Es la estructura del romanç, la seua fonética –sempre la fonética, eixa fonética que nos assessina tots els dies TeleCamps, Canal9- la aljamía del segle XIII, les que han conformat el pes idomàtic del poble valencià singular i diferent.

En el segle XIII tinguerem el llibre “Vocabulista in arabico”, un exemplar del qual el trobem en la Biblioteca Riccardiana de Florencia. Es tracta de un vocabulari llatí-aràbig, aràbig-llatí, que el gastaven els primers frares que vingueren en Jaume I a reevangelisar i reforçar la fe cristiana en terres valencianes. ¿Perqué? Perque ací es parlaven eixes dos llengües, apart de l´hebreu.

No es va produir per lo tant cap de buit demogràfic com prediquen i mentixen contuament els catalanistes, ni el buit llingüistic del llatí-mossàrab. La parla romanç autóctona, el llatí dels romans, perdurà a lo llarg de la dominació islámica. Per aixó lo que parlem hui es hereu necessari del llatí que nos portaren els romans, evolucionat, corromput, pero llatí nostre, propi, no el suposat català que han inventat nos portaren i ensenyaren els catalans.

Este llatí dels mossàrabs va configurar la individualitat llingüistica del Regne de Valencia cristià. Els mossàrabs no deixaren mai el us oral ni del llatí dels seus antecesors, perque era el seu idioma nacional.

També en el segle XIII contem ab un atre llibre, la Biblia Parva de San Pedro Pascual, un catecisme en el valencià dels mossàrabs, en el seu llatí arabisat, per a ensenyar la doctrina cristiana a arabs i mossàrabs.I recordem que quan Jaume I entrà en Valencia este sant era un chiquet, apenes 12 anys, pero lllegia i escrivia en el romancç dels mossàrabs que vivien dins de la ciutat.

La Llengua Valenciana i la cultura valenciana son un “totum continuum” de iberisme, romanisme, arabisme i neocristianisme.

El Llibre del Repartiment, els Furs, el Misteri d´Elx (el teatre lliric valencià en Llengua Valenciana, segle XIII), Arnau de Vilanova, san Vicent Ferrer, fray Bonifaci Ferrer, Jaume Roig, Joanot Martorell, Ausias March, Roig de Corella, Isabel de Villena, Jordi de Sant Jordi,… son testimonis de la maduresa i esplendor de la Llengua Valenciana en uns anys molt propers a la dominació islámica. Glories lliteraries que com els catalans no ho han tingu mai, se dediquen a apropiarse d´elles.

La mateixa Biblia, en lo difícil que ha sigut sempre de traduir en el segle XIV, ya la varen traduir els frares de la Cartoixa de Portacoeli, baix la dirección de Fray Bonifaci Ferrer, germà de sant Vicent, a la Llengua Valenciana. En la mateixa obra se llig que “fon treta de linguam latinam ad valentinam linguam”. Per cert, frase molt curiosa que tachà en el seu estudi el mestre dels catalanistes, Manuel Sanchis Guarner.

Totes estes coses, veritats com catedrals de gran, ya no s´ensenyen en les escoles i les universitats, ni per la Conseleria de Cultura oi la Generalitat Valenciana, hui en mans del PP, partit que continua la mateixa política llingüistica catalanista que en el seu dia mamprengué el PSOE.

Les sucursals en Valencia del PP y PSOE viuen agenollades davant Barcelona, davant de Catalunya, i el catalanisme, sumisió a la que cal afegir la tradicional que tenen respecte a Madrid. El PSOE fa lo que te que fer pues eixa es la seua bandera i vocació, la quatribarrada i el catalanisme. Tots sabem sempre on han estat culturalment els socialistes. NO nos engañen. Per contra, els que nos han estafat, i continúen fentho descaradament, son els del PP, que no han fet mes que traicionar la entranyable i histórica Llengua Valenciana des de el primer dia.

El PP que arribà al poder gracies al valencianisme, aprofitantse del valencianisme, ha sigut el partit que més l´ha traicionat, sobre tot portant a la Llengua Valenciana al matero de San Miguel y los Reyes, i la Real Senyera a les concentracions de militants en recolzament de Camps quan ha comparegut davant dels Tribunals per el cas Gürtel. La de la gaviota no la trauen, la Real senyera la revolquen ab la merda de la corrupción.

Al PP no li importa res la Llengua Valenciana, tampoc la Real Senyera. Lo seu son els negocis urbanistics i foradar la caixa pública.

Un any, manant Zaplana, jura fer totos els anys un homenage a la Real Senyera. La orgía política la montaren en Carcaixent. D´alló més mai s´ha tornat a saber. La Real senyera a soles la trauen ara per a embrutarla o utilizarla, com ha fet sempre ab el valencianisme cultural i politic.

Esta nit tots devem estar orgullosos de retre homenage a la Llengua Valenciana. Qué menos i més en estos temps en que tan castigada està la nostra dolça i benvolguda llengua materna.

Poquets son els que es preocupen d´ella. El PP que no fa mes que omplir el Consell Valencià de Cultura i l´ Academia Valenciana de la Llengua, de catalanistes. Lo mateix fa en Canal 9 on son de Madrid els qui manen o catalanistes els qui fan i desfan. Eixe es el sentit que tenen de l´autonomia, de lo nostre.

Devem estar orgullosos esta nit per este homenage que li se fa a la Llengua Valenciana, perque ab este acte estem fent justicia i manifestant una volença molt profunda, molt gran i molt carinyosa a la Llengua Valenciana, la que a lo llarg de l´historia s´ha mantigunt viva, esplendorosa flama i foc molt viu, gracies al poble pla i sa valencià.

Una Llengua Valenciana que viu, que nos ha arribat viva, forta, meravellosa, sense Conselelris de Cultura, ni Academies de la Llengua, ni Consells de Cultura Valenciana, sense coleges ni instituts, sense universitats, pasada de pares a fills en el caliu de cada casa i familia valenciana, a pesar de que mai havia hagut al front del poble valencià conselleries, ni consells de cultura, n i academies de la llengua, ni Canals 9, ni PSOES ni Pepes, ni Camps, ni Fonts de Mora.

Degan felicitarnos i cal felicitarvos per ser i representar la dignitat d´un poble, la brassa viva, sempre encesa, que no s´apaga i que reviscolarà. I enllumenará de nou la apasionada historia de les terres valencianes, de la nostre gent i del nostre poble. També per ser este un espai de homenage a lo mes sagrat de la cultura valenciana, un lloc on encara es pot dir la veritat de lo que es i ha sigut la Llengua de la Patria, que el nostre poble sempre ha considerat incontrovertible i clamorosament valenciana.

* Baltasar Bueno. Periodista.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari