Els chiquets de fa uns 60 anys en arrere, poc demanaven a ses majestats, puix massa be sabien que si molt escrivien en les cartes, poques coses els durien després. I, per lo tant, no gastaven casi ni llapissera escrivint la carta i esperaven el millor regal sols somiant. Perque la realitat era, si no la mateixa, pareguda tots els anys: tindria un carro i un cavall de cartó, el chiquet; una nineta i un costureret, la chiqueta i, a part d´algunes casques, ronyoses i peladilles poquetes coses més. A voltes, ell, una pilota, i ella, uns quants canonets de fils o uns contes i uns colorins, uns calcetins, un jerseiet de llana o uns guants per a no agafar prunyons. Poqueta cosa, com saben vostés, que era molt ben seleccionada per la mare i la yaya, puix el pare sols s´encarregava de posar l´herba i les garrofes per als gamells reials. I a tot açò encara els dien: «Ho tindràs si te portes be. Perque sino. carbó.» I clar, la mare a l´escoltar la paraula «carbó» l´ilusió d´ella també se li encenia, ya que per aquells dies eixe negre regal escasejava o era car i no sempre ne tenia per a encendre el foc i que fera al perol de l´olla -el de nap i chirivia- posar-se content i ballar. I és que, encara, per a calfar-se en la cuina només hi havia algun tronc de garrofera, uns eixarments de la vinya, unes branquetes de taronger, o pinyols d´oliva, i corfes d´armela. Clar que a una mala, per allà en Moncada, teniem la posibilitat de portar a casa pel de la fàbrica de sacs -cànem, yute i espart- que també servia per a fer foc i era barat. Només tenies que demanar permís i carregar.

 

M´he fet tot este recorregut per la memòria perque pense que hui voré tants joguets en les mans dels chiquets que pareixerà que la crisis borrà poquets somis. Cosa que a mi m´alegra, encara que els menuts pensen que tot els falte i mai res els sobre. Estaven ells ben segurs que els Reis no els fallarien. Aixina ho feren. Pero ara és quan yo me pregunte: ¿Són més feliços els chiquets de hui en dia que els d´adés? No ho crec. L´infància és gojosa sempre. No per lo que poseïx ni per lo que molt desija, sino perque te poca edat, cosa que els vells ne tenen, alguns, molta a l´esquena i, atres, massa i tot per a no enyorar, a montó, aquells Reis com yo.