Hui fa 30 anys lo més quallat de la cultura valenciana tingué una cita important. La revista Murta ho documentava aixina: «Acte representatiu. Adhesió a l´Acadèmia de Cultura Valenciana i a la seua Ortografia» sic. Qui vullga pot ampliar la notícia fullejant en l´hemeroteca el nostre diari dels dies posteriors al 7 de març del 81. Dimarts passat dia 1, ací en Opinió, venia un illustrat articul firmat per Maria Jesús Coves, posant veu a lo que be coneix, qui presidix als Escritors en Llengua Valenciana i vixqué l´acte del Puig.
Ha passat la trentena i encara nos sorprenen desgavells idiomàtics de l´universitat valenciana UVEG, fent-li ona als de Climent i prestant alé a l´usurpació de l´espai televisiu que, per massa consentida s´enquistà perillosament, al punt tal que alguns no distinguixen ou de castanya en ser les dos cosa redona. Protesten, segons LP dia 2 pag. 24, 40 governats en comandita. X.M./EFE recullen perles per al rosari - dolorós en els que patim la manca de trellat dels ¿docents?- d´este calibre: «es un desprecio a la lengua propia de los valencianos» Que santa Llúcia els conserve la vista, perque l´oït el tenen ben fotut, si lo que escoltaven ells era la llengua o siga el parlar dels valencians. ¿Quí els ha colat el gol als tan doctes? O serà la seua endenyada filia qui els fa ensomiar que estan en les Rambles, quan ací els Duran/Mas volen vendre l´idea de que el pancatalanisme fon un erro seu, perque ¿quànts valencians senten propi el parlar de TV3?
Nosatres, conseqüents, esta vespradeta en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, celebrarem l´efemèrides charrant en Taula redona, a rant del bon instrument que resulta l´adaptació gramatical per a l´idioma valencià, basant-la en criteris històrics i rigor científic; cóm se feu per a que recullga la llengua viva en sa fonètica i lèxic; per qué se dotà de documentació formal que ho justifica... I unint esforços en tal que perdure sent mig d´expressió i enteniment d´un poble. La sabem i volem nostra, no necessitem moles forans.
