Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Sintaxis. Capitul XXXIV)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL XXXIV

     El verp. Els modos personals: el condicional.

     253.     El condicional simple. Es la forma verbal que denota la possibilitat d´una accio mediant una condicio: aniria, si no ploguera.

     Este modo expressa un estat o una accio subjecta a una condicio, ya provable, ya dubtosa, o que, si l´accio es certa, se la fa dependir d´una condicio. Este temps denota el fet com no acabat, i expressa que el predicat pot convindre al subjecte, ya en el moment en que es parla, ya anteriorment o despres, es dir, que per sí mateix no indica temps, sino sols la possibilitat objectiva del fet: tindria aquella semana tres o quatre visites (passat); seria gracios que no vingueren (futur); ¿que trauria yo de negar-ho? (present).

     A vegades equival a un imperfecte d´indicatiu de la conjugacio perifrastica: va anunciar que vindria (que havia de vindre); atres voltes equival a l´imperfecte normal: yo pensava que aniria cap a Barcelona (que anava) i vaig fer cap a Sevilla. En el llenguage popular son continues les confusions entre el futur d´indicatiu, el condicional i l´imperfecte.

     La forma gramatical del condicional simple te un orige paregut a la del futur: ab el verp haver i l´infinitiu: "cantar havia" passà a cantar-hia, cantaria: perifrasis molt apta per a expressar intencio u obligacio en el passat, significat que en el temps canviaria en el que té actualment en el qual predomina la nocio de posterioritat i de temps imperfecte, sobre l´aspecte duratiu o terminatiu.

     Com ya hem dit, hi ha autors que consideren el condicional com un temps de l´indicatiu, pero son mes els que el consideren com un modo distint de l´indicatiu i del subjuntiu, perque ocupa un lloc intermig entre la seguritat del primer i l´inseguritat del segon.

     254.     Usos i concurrencies del condicional o potencial:

     a) Condicional independent, expressant la provabilitat, ya en el passat (serien les deu de la nit quan vingue); ya en el futur (aixina tambe ho faria yo).

     b) Condicional de cortesia, per a atenuar una prohibicio (voldria que no ho feres); o per a demanar modestament un favor ¿me diries l´hora que es?

     c) En verps desideratius pot tindre un valor de present, expressant un desig timidament o condicionalment: voldria de tu eixe favor (si pots fer-lo).

     d) Expressant una accio eventual en proposicions principals: segons diuen cauria molta aigua.

     e) Per a afirmacions timides: estarien alli uns cinccents.

     f) Conservant el seu valor primitiu d´imperfecte perifrastic d´indicatiu i son valor absolut; hauries de treballar, que equival a deuries treballar o tindries que treballar.

     g) En oracions subordinades, com en l´apodosis d´una frase condicional; si vullgueres tindries lo que tu desiges.

     h) Com a verp principal, en oracions condicionals: si vullgueres encara arribaries a temps; en oracions concessives; encara que no me pagares et serviria igual.

     255.     El condicional compost. Expressa la possibilitat d´una accio futura, pero sempre anterior a una atra accio o a un temps determinat: va dir que a les dos hauria acabat, i que ans de Nadal hauria recebit les mostres. Les accions "hauria acabat i hauria recebit" son anteriors a "les dos" i a Nadal.

     El condicional compost te un caracter duratiu e imprecis en quant al temps, per lo qual a vegades es substituit pel condicional simple, que tambe admet significat d´anterioritat, sobre tot, si el temps va indicat per algun atre mig gramatical. En els eixemples anteriors podem dir: abans de les dos acabaria; i ans de Nadal recebiria.

     El condicional compost, es distinguix del simple en que enuncia el fet com acabat o perfecte; si feu la festa tal com heu planejat, mai se n´haurien vist de tant solemnes. Tambe expressa, el condicional compost, la coincidencia del predicat en el subjecte en temps futur, pero anterior al de la coincidencia entre el predicat i el subjecte de l´atre verp: me va ordenar que anara a sa casa el dia següent, que ya hauria reunit els diners.

     Pot haver un condicional compost tambe de cortesia: hauria preferit no demanar-li este favor.

     Pot tambe indicar suposicio: haurien tocat les deu.

     En oracio composta, pot fer joc en l´imperfecte de subjuntiu: si ho haguera sabut, hauria vingut mes pronte.

NOTA. Al tractar de les oracions condicionals, establirém la norma per a l´us de les formes en -ARA o -ES de l´imperfecte de subjuntiu, en les oracions compostes, us que en valencia no es indiferent. La forma en -RA pot reemplaçar al condicional, pero no la forma dialectal en -ES: Yo voldria o vullguera, pero no, yo vullgues, dir-te una cosa.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari