Dia de pluja

Per Manuel Casaña Taroncher

Primer, el vent gemecava pesarós com un monyicot. Sangolejava portes i finestres a plaer. De pronte, deixà de bufar. Llavors, el cel pareixia abaixar a terra. Estava cendrós i gros. Tant que semblava la pancha d´una ballena que volguera varar sobre les teulades, i allí se va quedar, tirant bufits; fent chorros d´aigua que caïen sobre la calçada estrellant-se en un soroll paregut al d´un perol fent roses. Litros i litros de gotes ballarines s´engolia la canal; atres, arruixaven carrers o cristals de finestres, repicant-los, com demanant permís per a entrar en casa que és a on, en este temps, millor s´està. Mentrimentres, en l´horta el llaurador, posant-se corrent un sac al cap se guaria en la cebera per vore si la tempesta amainava i la tasca podia acabar-la. Pero no fon aixina. Aigua a manta caïa; tanta que, rebosant els cavallons s´esmonyia en pressa com per una séquia de gom a gom. Aixina que allà el tenies esperant a que la pluja cessara per poder tornar a sa llar. Tot lo contrari pensaria el seu fill -o el seu net-, ansiant poder eixir al carrer i jugar en l´aigua fent barquetes de paper. O simplement tirant en ella una taronja, una anou i apostar-se algún cromo en el seu amiguet dient a vore quína arriba a l´atra punta del carrer, la primera.
Només parava de ploure, com una bandada de teuladins els tenies als menuts pel carrer piulant. També alguna que atra mare dient: «Si te banyes les espardenyes, no entres en casa.» O «si vens en els peus en fanc, te quedes sense sopar.» Amarosiues amonestacions que feyen les nostres majors, pero que per si acàs -puix era lo més segur-, atres netes o unes abarques les deixaven en l´entrada, perque era lo millor si no volien que el chocolate de carreró del carrer fins a l´alcova anara a parar. Esta estampa retrospectiva que els he intentat de pintar és només un esboç d´un temps ya prou passat i que pocs majors i menuts de hui la calquen, uns perque l´horta l´han abandonat i, els atres, perque el goig de banyar-se jugant, com, després, pastant fanc, ni l´enyoren ni el coneixen. En canvi, sí que, després de les classes, massa s´estoven -com una lloca- mirant la tele.

cites

Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.
Robert Graves

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: